El futur comença ara

El passat 4 de novembre vaig haver de seguir des de casa la presentació que el diari ARA feia al Palau de la Música de Barcelona. Coses de la grip.  Amb el portàtil sobre les cames i el mòbil a la mà no em vaig perdre cap detall del que passava dins del Palau, del que opinaven els que hi eren i, fins i tot, els que no hi érem (l’etiqueta #diariAra del Twitter treia fum). En acabar l’acte, vaig escriure: “Un diari que fa l’acte de presentació al Palau, el retransmet piulant i via streaming i posa Mazoni sobre l’escenari és el meu diari”.

Segurament per això, quan temps enrere en Guillem Carbonell, blocaire i piulador de referència, em va explicar el projecte multiplataforma de l’ARA i em va proposar de tenir-hi un blog vinculat, no vaig poder dir que no.  Tot al contrari: m’oferia la possibilitat de contribuir, d’alguna manera, a un projecte tan engrescador com necessari dins l’espai comunicatiu català.

Amb L’irradiador del port em proposo seguir dreceres en el camp de la comunicació i la difusió cultural. Sense gaires pretensions, potser sense un ordre i una estructura aparents, però amb la voluntat d’aprofitar les immenses oportunitats que ofereix la xarxa a una cultura com la nostra, tan viva però tan mancada d’autoestima.  El títol, manllevat d’un llibre de Joan Salvat-Papasseit és, a banda d’un homenatge a aquest poeta barceloní, una aclucada d’ull a la tradició popular i alhora avantguardista de la cultura catalana. “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que escriuria Foix (un altre poeta barceloní, amb permís de Sarrià…)

Com diu la campanya de llançament del diari: el futur comença ara. De fet,  ja ha començat. I em fa il·lusió participar-hi a cop de bit. M’hi acompanyeu?

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús