Cultura de butxaca

Encara no som prou conscients de la revolució cultural que ha suposat -o està suposant- la generalització dels smartphones i altres ginys de butxaca que ens permeten estar permanentment connectats a la xarxa. Sense anar més lluny, servidor està escrivint aquestes ratlles estirat a una llitera, dins un bungalow d’un càmping de muntanya, després d’haver repassat les notícies del dia i d’intercanviar impressions i fotografies amb diverses persones mitjançant el Twitter. I si no fos perquè el cansament d’un dia farcit d’activitat em passarà factura en breu, ara podria escoltar música d’algun grup novell al seu Myspace, veure un curtmetratge via Youtube o observar les noves creacions que una amiga dissenyadora ha penjat al seu blog. La cultura ens assalta allà on ens trobem, amb immediatesa i gairebé sense demanar permís. Es tracta, això sí, d’una cultura de butxaca, que ens ofereix experiències fragmentades i de petit format, lluny dels plaers complets que podem obtenir amb la lectura d’un llibre, l’assistència a una representació teatral, l’audició d’un bon concert en directe o la vivència d’una festa popular. Però una cultura de butxaca que, cada cop més, i amb la tecnologia avançant a la velocitat de la llum, serà la font bàsica de coneixement i formació a què tindrà accés gran part de la població. Farem bé de no menystenir-la.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús