Assajant amb les banyes posades

Dilluns 13 de desembre, quarts de nou del vespre, l’auditori Àtrium de Viladecans és ple de persones assajant l’espectacle de la Nit de Santa Llúcia, que al cap de quatre dies es retransmetrà en directe per TV3. Sota la direcció d’un professional com Joan Font, els membres de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer diuen el text que s’han après i van ocupant posicions sobre l’escenari. Hi ha homes i dones jubilats, executius amb corbata, joves, adolescents i un grup de nens i nenes sorollosos. Entre ells, tres o quatre vailets llueixen banyes i cua vermella. I doncs?  -pregunto a la responsable de producció, tenint en compte que el guió no contempla l’aparició de cap dimoni. La resposta és ben zenzilla: des de les cinc de la tarda han estat assajant Els Pastorets, perquè al cap de pocs dies tenen una funció.

L’anècdota us pot semblar poca cosa, però l’entrega d’aquests nens i de tota l’agrupació Mossèn Cinto en els assajos de la Nit de Santa Llúcia és una mostra del paper bàsic que juguen les entitats amaters en la nostra cultura teatral. S’ha dit molts cops, i no sense raó, que Els Pastorets han estat la principal escola del teatre català. El mateix es pot dir de La Passió, el Misteri d’Elx o les obres de Guimerà, Sagarra i Benet i Jornet que diumenge rere diumenge es representen damunt l’escenari de casals, centres cívics i teatres d’arreu del país. Tal com publicava ahir el diari Ara, Catalunya exporta teatre al món. Però la bona salut de l’escena i la dramatúrgia catalana no és flor d’un dia. Els nens que dilluns al vespre assajaven quatre hores seguides amb les banyes posades en són bona mostra. I la millor garantia de futur.

Foto: Els Pastorets infantils (Viladecans.net)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús