Qüestió de nassos

Aquest matí, sortint casa, he vist l’home dels nassos. Un bon auguri -m’he dit- per l’any que encetarem d’aquí poques hores. Us pot semblar un raonament ben simple, però el fet d’acabar la primera dècada del segle XXI mantenint una tradició com aquesta, tan senzilla i petita com popular i estesa, em convida a l’optimisme. És ben cert que els efectes de la temuda globalització cultural es noten, especialment sobre les comunitats demogràficament reduïdes i amb deficiències  estructurals, com la nostra, però també ho és que no són tan devastadors com alguns profetes del flagell anunciaven anys enrere.

És més -i ja que parlem de nassos, permeteu-me la llicència metafòrica: m’ensumo que el 2011 pot ser un bon any per a la cultura catalana. El 2010 ens ha deixat una colla d’indicis que m’ho fan pensar: a) la qualitat i diversitat de la música feta al país i de la cançó en català (entesa en un sentit estilístic ampli) i la recuperació d’un públic divers que la consumeix amb naturalitat; b) l’escalada de la narrativa catalana al capdamunt de les llistes de vendes i els bons fruits que, en diversos gèneres, ens han ofert autors que tot just són entre la trentena i la quarantena; c) el reconeixement dels castells i el cant de la Sibil·la com a patrimoni immaterial de la humanitat, mostra de la vitalitat de la cultura popular i del seu potencial exportador;  d) l’inci d’un camí prometedor per al cinema i l’audiovisual català, amb l’èxit de productes com Pa negre, Herois o Arròs covat, per posar tres exemples prou diversos però tots ells de qualitat; f) el reconeixement que la dramatúrgia catalana està obtenint a nivell internacional, al costat de l’augment de públic als teatres del país (tanquem l’any amb la notícia de l’èxit esclatant d’Agost al TNC). Segurament em deixo indicis postius en altres sectors culturals, però la motra, penso, és prou significativa. Espero, doncs, que gaudim d’un any ben profitós i que el pròxim 31 de desembre, veient passar l’home dels nassos, ens poguem sentir encara més orgullosos de la cultura que compartim.

P.S: Mentre escric aquestes ratlles, el reproductor del CD m’està brindant les cançons de l’últim -però antic- disc de Joan Amèric (Obert, 2000). Una bona manera d’acomiadar l’any i un nou argument per arrodonir aquest text, ja que el cantautor d’Alzira tornarà als escenaris i a l’estudi de gravació el 2011. Una decisió de nassos!

Imatge:  L’home dels nassos segons un gravat del segle XIX (Font: Viquipèdia)

4 comentaris

  • Jordi Cuixart

    01/01/2011 14:29

    Doncs esperem que els teus auguris es facin realitat, la nostra cultura ho mereix. Bon any Jordi!

  • Jordi Lon

    02/01/2011 18:59

    I tant! I continuarem treballant plegats per contriubuir-hi, oi? Bon any, Jordi!

  • Gelet

    03/01/2011 15:22

    Endevant que tots plegats ho aconseguirem!.Nomès és questió de treballar més que els altres i ganes no en falten.Bon any!.

  • Tomàs Quintana Soler

    11/01/2011 21:25

    Tant de bo no sigui només en la cultura.
    Enhorabona

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús