Cap a una cultura streaming

Google acaba de presentar un projecte de digitalització que permetrà contemplar algunes de les millors obres d’art escampades pels museus de tot el món sense necessitat de treure els ulls de la pantalla. Més de mil pintures de la National Gallery, la Tate Britain, la Galeria Uffizzi, el MOMA o la col·lecció Thyssen, entre altres institucions, seran accessibles a distància mitjançant Google Art Project. I, gràcies a la tecnologia d’alta definició, algunes de les obres es mostraran amb una resolució tan elevada que l’usuari, des de casa, podrà ampliar-les i admirar detalls difícils de percebre a simple vista, com ara el traç de les pinzellades. Podeu fer la prova amb la Nit estelada, de Van Gogh. Realment impressionant.

Internet ens apropa els continguts culturals d’arreu del món. I, cada cop més, ho fa sense que haguem de destinar-hi memòria virtual, temps de descàrrega ni espai físic per emmagatzemar discs, disquets, pendrive o qualsevol altre artefacte. Eines com You Tube, My Space o Spotify han popularitzat l’streaming, és a dir, la possibilitat de consumir productes audiovisuals a l’instant, amb immediatesa i -si la connexió ho permet- des de qualsevol lloc i de forma continuada. Els límits ja només són tecnològics.

La cultura streaming és imparable. L’època de les descàrregues -legals o il·legals, aquesta no és la qüestió- queda enrere i el somni de la universalització del coneixement sembla més a l’abast. És evident que això té les seva creu: les indústries culturals viuen immerses en un tsunami de dimensions conegudes però conseqüències encara imprevisibles. S’hauran d’adaptar i reinventar, però tard o d’hora trobaran el fil del negoci per altres viaranys. Sempre quedarem els romàntics disposats a pagar per un bon producte.

7 comentaris

  • maria àngels carvajal barba

    04/02/2011 13:19

    difondre la cultura sempre és positiu però via l’streaming la vivència és diferent. L’olor a pintura, a pols, a “temps”… crec que no es pot enviar (encara?) en forma de bits. Serà com la diferència entre escoltar una gravació i anar a un concert, o entre mirar fotos i ser-hi.

  • isabel

    04/02/2011 16:47

    Fes la prova amb Van Gogh i amplia’l fins a trobar la línia de la pinzellada, és preciós. I al museu, amb lupa o microscopi encara no s’hi va…

  • Jordi Lon

    04/02/2011 16:50

    Tens raó, Maria Àngels, hi ha percepcions que són insubstituïbles.

  • Jordi Lon

    04/02/2011 16:52

    I tant, Isabel: l’impressionisme, vist de ben a prop, encara impressiona més…

  • Tweets that mention Cap a una cultura streaming – Ara.cat — Topsy.com

    05/02/2011 13:42

    […] This post was mentioned on Twitter by rrudo, Jordi Lon Quintana. Jordi Lon Quintana said: Cap a una cultura streaming – http://t.co/FB1ndNT via @diariARA […]

  • Carlos

    06/02/2011 16:14

    “Sempre quedarem els romàntics disposats a pagar per un bon producte.”

    Es pot pagar per un bon producte encara que no hi hagi una còpia física, al menys amb la música i pelis, i encara sense descarregar-se res, és a dir, encara fent streaming. Que siguis romàntic no vol dir que no hagi un bon producte. I un altre cosa, el google art project no és streaming.

  • Jordi Lon

    07/02/2011 20:48

    Benvolgut Carlos,

    ja sé que el Google Art no és streaming. En el propi redactat intento explicar què és. Però parlar d’aquest projecte a l’inici em serveix per situar el tema de l’accés de continguts cultural per internet amb immediatesa i sense necessitat de descàrrega.

    També sé que es pot pagar per un producte encara que no hi hagi una còpia física. I que aquest producte pot ser bo. Justament a això em refereixo quan dic que la inústria cultural s’haurà d’adaptar i reinventar.

    Gràcies pels comentaris

    Jordi

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús