Pa negre i companyia

La bona collita del film Pa negre al festival de Donostia, als premis Gaudí, als Goya i -n’estic segur- a altres certàmens que vindran, respon a la confluència de, com a mínim, cinc èxits:

1) L’èxit d’Isona Passola (Massa d’Or produccions),  Televisió de Catalunya i l’ICIC, que han apostat per una producció de qualitat i per la indústria pròpia que, de mica en mica, torna a agafar el fil del mercat. 2) El d’Emili Teixidor i la narrativa catalana contemporània que, un cop més, quan hi ha bon ofici i bon teclejar, ha demostrat que sap universalitzar temes, llocs i personatges propers sense por de l’injust estigma del folklorisme. 3) El d’Agustí Villaronga i el cinema d’autor que, en equilibri amb la comercialitat, ha sabut donar un to i un llenguatge personal a un producte que, d’altra manera, corria el risc de quedar descafeïnat. 4) L’èxit de la interpretació, fruit d’una escola d’actors i actrius formats entre el teatre i la televisió. I fruit, també, de l’encert d’apostar per un càsting infantil de proximitat. 5) I l’èxit de la llengua i aquells que hi han apostat amb orgull i encert, demostrant que en l’era de la comunicació global, quan les pantalles s’omplen de versions originals en suec, urdú o vietnamita, és un acte de normalitat projectar pel·lícules pensades i fetes en català aquí i a la Xina popular.

Aquests èxits, però, no són només atribuïbles a Pa negre.  És de justícia recordar altres títols de 2010 i dels últims anys que, d’alguna manera, hi han contribuït: Herois, Elisa K, Bicicleta, cullera, poma, Garbo, Tres dies amb la família, El cant dels ocells, Petit indi… O autors i productors com Portabella, Bellmunt, Ribas, Verdaguer, Forn, Pons,  Llorens, Miñarro, Luna, Gay, Colell i un llarg etcètera que, al costat de tècnics, guionistes i un públic fidel han fet, durant molts anys, la travessa del desert. Llarga i difícil. Però, en vista dels fruits, potser necessària.

[Més: Tres, dos, u…cinema (Octubre de 2009)]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús