Prestigioses maletes

Fa temps que volia parlar de Maletes perdudes, l’excel·lent novel·la de Jordi Puntí. El fet que el llibre hagi estat guardonat amb el el premi Lletra d’Or 2011 em serveix de coartada -si és que en calia alguna- i em dóna més arguments per afirmar que, un any després de la seva publicació, s’ha guanyat un lloc entre les millors obres de la narrativa catalana contemporània.

I és que aquest reconeixement se suma al premi Llibreter 2010 i al premi Amat-Piniella 2011. La singularitat d’aquests tres guardons és que premien una obra publicada i, per tant, prestigien un llibre que ja ha tingut un recorregut en el mercat. I ho fan des d’uns criteris de qualitat literària i amb independència respecte de qualsevol grup editorial, un fet rellevant en un sistema literari que pateix una excessiva inflació de premis atorgats a obra inèdita.

La novel·la de Jordi Puntí és una exemple d’intel·ligència narrativa. Des de les primeres pàgines, el lector assisteix a un plantejament argumental clar, sense enganys, que convida a transitar de grat pels fets i els personatges sense trair les expectatives creades.  És la història de quatre germans que busquen el seu pare i es troben a ells mateixos. Però també és la història d’un home que no vol renunciar a viure. I malgrat aquest rerefons filosòfic, existencial, la història flueix sense dramatismes innecessaris. Ben al contrari: desprèn un optimisme amable, a voltes satíric i fins i tot grotesc, però gens superficial, que permet una empatia i una identificació gairebé inconscient amb els protagonistes. No en diré més. Llegiu-la. Més que recomanable, imprescindible.

[Més: El prestigi dels premis a l’obra publicada (apunt de 2009)]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús