Cultura de carrer

Ja ho sabem: la nostra és una cultura, bàsicament, de carrer. Dos fets coincidents en l’espai-temps i alhora tan diversos com l’#acampadabcn i la celebració dels èxits blaugranes (el millor opi del món, en paraules de Francesc Ribera) ho han posat de manifest.

Ja podem sumar museus, biblioteques, teatres i auditoris que enlloc no s’han concentrat tants quilos d’intercanvi, creativitat, racionalització, conflicte, passió i rauxa com aquests dies a la plaça de Catalunya i el seu entorn (també el virtual). I què és la cultura sinó l’expressió d’aquestes pulsions sublimades a través de l’art, la comunicació i les formes de vida quotidiana?

Si aquí hi afegim les expressions massives de consum cultural més o menys avançat que s’esdevenen aquests dies -es diguin Primavera Sound o Sonar- i les festes i revetlles populars que esclataran en places i carrers a partir de l’imminent solstici d’estiu i fins ben entrat el setembre, ja tenim el paradigma complet. Que fa bo? Doncs al carrer, que són quatre dies.

[Foto: Plaça de Catalunya /Jordi Lon. Feta amb el mòbil, disculpeu la qualitat]

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús