Sagarra

El 27 de setembre es van commemorar cinquanta anys de la mort de Josep Maria de Sagarra. La data rodona va fluir amb més pena que glòria però, com acostuma a passar amb aquestes efemèrides, caldrà esperar unes quantes setmanes -fins i tot mesos- per poder fer balanç de les accions dutes a terme amb l’objectiu de recordar o donar a conèixer l’obra d’un autor tan prolífic com polifacètic.

L’obra de Sagarra comprèn gèneres tan diversos com la novel·la, el teatre, el periodisme, la memorialística, les traduccions i, sobretot, la poesia.  I és que aquest barceloní d’arrel aristocràtica tenia una facilitat innata pel vers: aplicava amb encert el seu domini de la mètrica i la rima tant en composicions líriques com en cançons de tall popular, tant en la reconstrucció de mites i creences com en la dramatització de situacions i personatges.  Fins i tot excel·lia en la traducció versificada de grans autors de la literatura universal, com Shakespeare o Dant.

No em puc estar de reconèixer la responsabilitat de l’obra de Sagarra en l’origen del meu gust -un xic irracional, un xic primari- per la poesia. En té la culpa la musicalitat, intel·ligibilitat, rigurositat lingüística i bellesa de poemes com aquest:

AIGUA-MARINA

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

[Segueix…]

Més:  #50JMSagarra (Josep Maria de Sagarra a Twitter)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús