Perejaume terrarista

L’exposició de Perejaume que aquests dies es pot veure  a La Pedrera de Barcelona és alguna cosa més que una successió de composicions i instal·lacions artístiques. Sota el suggerent títol d’ “Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” la mostra és una invitació a pensar l’art (l’excés d’art?) a partir d’unes coordenades gens metafísiques, sinó, tot al contrari, ben terrenals. No en va, els eixos que ens acompanyen per la planta noble de la casa Milà són l’acumulació (d’obres, de matèria, d’idees, de paraules) que caracteritzen els nostres dies i la reivindicació de la terra (el paisatge, el relleu, la geologia…) com a origen i retorn de totes les coses. La omnipresència de línies isomètriques en són la millor mostra:  Perejaume utilitza les corbes de nivell com un llenguatge propi, a partir del qual dibuixa i desdibuixa muntanyes i valls sobre paper, guix, tul, paret o cera.

Aquest retorn a la terra, que bé podríem anomenar terrarisme prenent el nom d’una de les seves composicions, també es posa de manifest en l’ús o la representació d’elements orgànics com la pedra (o el buit deixat en la seva absència), l’escorça de suro o la coberta vegetal de boscos i camps. L’home, més enllà del seu paper com a observador de l’entorn o generador de llenguatge, gairebé hi és absent. Una exposició-reflexió necessària, que posa el focus en la natura com a base de la (re)creació artística i que ve de bracet amb la recent edició de Pagèsiques, el nou recull de textos d’aquest polifacètic artista maresmenc. Geocentrisme en estat pur.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús