Cap a un projecte majoritari (a propòsit de Pastora, Estopa i Love of Lesbian)

Dies abans de l’històric 11 de setembre que hem viscut, algú em va qüestionar la presència del grup de pop electrònic Pastora al concert de la Festa per la Llibertat que va posar el punt-i-final a la diada. El motiu exposat era ben primari: Pastora canta cançons en castellà i, en una jornada com la que es preveia, això podia ser rebut amb hostilitat per part del públic.

Deixeu-me fer un breu apunt històric: la Festa per la Llibertat, organitzada des de la societat civil (primer per una comissió d’entitats, actualment per Òmnium Cultural) se celebra des de fa 13 anys amb la voluntat d’oferir un espai de festa i reivindicació per a un públic ampli i divers en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. L’objectiu: sumar el màxim nombre de persones a la commemoració de l’11 de setembre i, doncs, a la reivindicació nacional que l’inspira.

Pel concert hi ha passat el bo i millor de l’escena pop-rock del país, amb una atenció especial als grups dels Països Catalans amb repertori en llengua catalana, però sense tancar les portes a músics forans o amb repertoris en diverses llengües. En aquest sentit, a l’escenari de l’Arc de Triomf hi han actuat el canari Pedro Guerra, els francesos Zen Zila o els occitans Kanjar’oc, així com formacions del país que combinen el català amb altres llengües, com Cheb Balowski o La Troba Kung-Fú.

En aquest context hi hem de situar els Pastora, que aquest any han publicat el primer disc íntegrament en català (un treball magnífic, per cert). I si només de mi depengués, convidaria altres grups del país, com Estopa o Love of Lesbian si, tal com han insinuat algun cop, fessin el pas d’incorporar cançons en català al seu repertori, una notícia excel·lent per a la nostra cultura, tenint en compte l’amplitud de públic que els segueix. I si no ho fessin però compartissin obertament els objectius de la Festa per la Llibertat, també serien uns bons caps de cartell per al concert de la diada.

Dimarts, el públic va acollir el recital de Pastora de forma excel·lent, tant si cantaven cançons en català, castellà o anglès. I estic convençut que, arribat el cas, acolliria de la mateixa manera Estopa o Love of Lesbian. Perquè tothom entén que la projecció de la llengua i la cultura catalanes són objectius complementaris a la necessitat de sumar cada cop més persones al projecte de construcció d’un estat propi, sigui quin sigui el seu marc cultural de referència.

L’evolució d’un independentisme identitari cap a un projecte majoritari s’està fent de forma natural. A la manifestació de l’11 tots vam trobar normal sentir parlar castellà o veure persones de diferents orígens brandant l’estelada. Però malgrat els indicis que ens fan pensar que potser ja som majoria, encara ens cal ampliar molt més aquesta base social si volem que el procés sigui compartit pel gruix del país i, per tant, no tingui marxa enrere.

Per fer-ho, hem d’assumir que sense Barcelona, l’àrea metropolitana i la gent que hi vivim, amb la nostra complexitat lingüística, cultural i identitària, el país no arribarà mai a ser independent. I, per tant, hem d’abordar reflexions com la que proposava Eduard Voltas al famós article “En castellà també, sisplau”. O començar a pensar en la conveniència de permetre la doble nacionalitat dels ciutadans en un futur estat català.

Com escrivia Jordi Muñoz el 9 de setembre a l’ARA: “si l’independentisme vol reeixir, el dia 12, a banda de celebrar l’èxit, farà bé de pensar en com seduir i incorporar els que no hi hauran anat, a la manifestació, i no treballar només per als convençuts”.

2 comentaris

  • Oriol Lladó

    22/09/2012 12:42

    Molt d’acord, Jordi. Fa molts anys que defenso aquests plantejaments. Un apunt del meu blog l’any 2010: “El PopArb va néixer com un festival que no volia reivindicar res (políticament, s’entén), però en realitat sí que reivindicava alguna cosa: el poder de la música sense apriorismes, la superació d’un debat sobre la llengua que, en aquest punt, calia redreçar. Ara el PopArb ja no reivindica ni això. No li cal.” http://blogs.timeout.cat/retallsdasfalt/2010/06/28/de-collbato-a-texas/

  • carles

    22/09/2012 13:08

    Toda la razon del mundo. Llevo aqui 2 años, vivo haciendo de comercial y lo tengo claro. Independencia, pero para gente como yo, el movimiento actual parece excluyente.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús