Alfaro: forma i compromís

Fa uns quants anys, passant per la confluència del carrer Balmes amb la Diagonal de Barcelona*, vaig fixar-me en una escultura metàl.lica, de formes suaus i aerodinàmiques, aparentment abstracta, però dotada d’una gran força comunicativa. Es tractava d’Al vent, una obra d’Andreu Alfaro (València 1929-2012) concebuda el 1967 com a homenatge a Raimon, a la seva cançó i a tot allò que representava.

Les formes també parlen. Aquesta podria ser la màxima de qualsevol escultor. Però Alfaro, un dels artistes contemporanis amb més projecció dins i fora del país, va saber aplicar-la, com pocs, al gruix de seva obra. Des dels inicis amb el grup Parpalló, a les darreries dels anys 50, fins a les seves últimes creacions, a principis d’aquest segle, l’artista valencià va utilitzar el llenguatge dels metalls, l’espai i la forma per dir coses, per cridar amb la contundència de la matèria allò que amb les paraules no hauria pogut o no hauria sabut dir millor.

El compromís humanista, social, és present en tota la seva producció, com ho palesen els títols d’algunes de les seves obres més rellevants: My Black Brother (instal·lació que va tenir un gran ressò a la Biennal de Venècia de 1966), Monument a l’amor (1965-67), Monument a la dona treballadora (1996), Un món per a infants (1971), Els homes no poden ser si no són lliures (1972) o Bon dia llibertat (1975).

Però si l’escultura esdevé una eina que vincula l’artista amb el seu temps, també és un mitjà d’expressió a través del qual reivindica, sense paraules, la seva pertinença al país i a la cultura que el vertebra: La veu d’un poble (1964-65), Catalan power (1976), Monument als Països Catalans (1981) o les Quatre columnes (Universitat Autònoma, 1999).

Tot això, sense oblidar una actitud experimental i avanguardista davant de l’obra d’art, des de l’informalisme de les seves primeres creacions fins al geometrisme abstracte, però evocador, de les instal·lacions públiques repartides per places i carrers d’arreu d’Europa. I és que en l’obra d’Andreu Alfaro, la forma i el compromís van ser dues cares de la mateixa moneda.

PS: No us esteu de fer un cop d’ull a les obres d’Andreu Alfaro a Google.

[*Actualment, l’escultura Al vent està situada a l’avinguda del Carril de Sant Cugat del Vallès]

 

2 comentaris

  • isabel

    11/01/2013 10:42

    Es interessant per coneixer una mica mes aquest escultor

  • Jordi Lon Quintana

    17/01/2013 16:35

    Doncs així ja ha servit d’alguna cosa, l’apunt.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús