Un clàssic de les nostres parets. #artalcarrer

El Xupet Negre a la persiana d’un comerç del carrer Enric Granados amb Consell de Cent, a Barcelona.

Anys abans que Banksy sacsegés l’Street Art mitjançant icones satíriques aplicades amb plantilla sobre les parets de Londres, els murs de Barcelona i altres poblacions del país ja s’havien familiaritzat amb un graffiti autòcton, omnipresent des de principis dels noranta: El Xupet Negre (xumet, segons l’IEC).

Es tracta d’una figura senzilla (logo art), de formes arrodonides, executada amb esprai o retolador gruixut sobre persianes, parets o elements del mobiliari urbà, traçada en negre sobre fons net o bé acolorida i emmarcada en una aurèola cromàtica. Sovint va acompanyada de paraules en anglès que subratllen el missatge positiu que l’autor, Carlos, vol transmetre amb la seva obra: respecte, pau, amor, art, llibertat…

Els graffitis del Xupet Negre, així com el treball d’altres artistes que n’han seguit la traça, han contribuït a posicionar Barcelona entre les ciutats capdavanteres de l’Street Art europeu, un corrent creatiu que, lluny del seu origen suburbial, ha entrat amb força als circuits artístics convencionals. Cada cop és menys estrany veure l’obra d’aquests artistes de carrer en llibres, galeries i museus. Alhora, també ha sabut explotar el seu vessant comercial, molt lligat al món de la publicitat i el marxandatge. De la marginalitat a la integració. La història de l’art contemporani es repeteix una vegada i una altra.

 

[Fotografia feta amb dispositiu mòbil | Jordi Lon]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús