Poesia, també, per la llibertat

El Concert per la Llibertat que va tenir lloc el 29 de juny al Camp Nou de Barcelona serà recordat per moltes coses: des de l’espectacular mosaic a les grades fins a la diversitat (també qualitativa) d’actuacions musicals, passant pel 3 de 9 amb folre dels Castellers de Vilafranca (probablement, el castell que més persones han vist) o la diversitat de proclames i discursos.

Entre els elements del concert, però, també hi va treure el cap la poesia, que va esgarrapar minuts de protagonisme de la mà de diverses persones del món de la cultura i la ciència d’aquest país (llegida, segons el cas, amb més o menys encert). Vet aquí la relació de textos que es van poder sentir:

  • Sense el ressò del dring (Joan Salvat-Papasseit)
  • Assumiràs la veu d’un poble (Vicent Andrés Estellés)
  • Futuribles catalans (Dolors Miquel)
  • La llibertat (Joan Margarit)
  • Preguntes d’un treballador que llegeix / Cançó de la roda hidràulica (Bertol Brecht)
  • El vell vestit (Joana Raspall)
  • Sermó -fragment- (Enric Casasses)
  • Testimoniatge (Joan Brossa)
  • El meu poble i jo (Salvador Espriu)
  • Deixeu-me dir (Miquel Martí i Pol)
  • La veu del Montseny -fragment- (Jacint Verdaguer)
  • Espera (Montserrat Abelló)
  • Ara mateix (Miquel Martí i Pol)
  • Terra natal (Marià Villangómez)
  • La campana de Sant Honorat (Josep M. de Sagarra)

Un poble que estima la seva poesia té un futur esperançador. Sens dubte

[Foto: Dani Codina / Òmnium Cultural]

Etiquetes

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús