Dharma, tancant el cercle

Vaig assistir al meu primer concert de rock el 1989. La Companyia Elèctrica Dharma presentava ‘Fibres del cor’ al Palau d’Esports de Barcelona en el seu retorn als escenaris després de la mort d’Esteve Fortuny. Jo tenia 12 o 13 anys. Recordo que vaig anar-hi amb la meva germana gran i que, després del concert, els pares ens esperaven a fora. Des d’aleshores no he deixat de consumir concerts i recitals de tot tipus, però mai no he oblidat la impressió que em va produir aquell primer espectacle. Havia estat tocat per l’energia de la Dharma.

Poc després, amb l’excusa d’un treball escolar, uns companys i jo vam tenir l’oportunitat d’entrevistar Josep Fortuny al local d’assaig que el grup tenia a Sants. Ens va rebre amb amabilitat i molta generositat, responent amb paciència unes preguntes que li devien semblar més pròpies d’un club de fans que no pas d’estudiants disciplinats. I és que conèixer de prop el lletrista i ideòleg de la Dharma va ser una experiència fascinant per a uns adolescents en plena efervescència musicoidentitària.

De concert en concert i de festa en festa, passant pel mític recital dels 20 anys al Palau Sant Jordi l’abril de 1994, vaig créixer amb les melodies de la Dharma traient el nas entre l’enfilall de ritmes i estils que es barallaven per ocupar els walkmans, el radiocasset del cotxe o l’equip de música de casa. Potser per això quan, anys més tard, el 2008, vam programar-los al concert de l’11 de setembre a Barcelona, vaig pensar que, d’alguna manera, el cercle es tancava. Des de darrere l’escenari, l’energia del seu directe se’m presentava d’una manera inèdita. I, malgrat que la pluja va obligar-nos a aturar el concert a mitges, m’agrada pensar que potser algun adolescent de 12 o 13 anys es va estrenar com a públic en aquell concert amb el so de la Dharma.

Després del recital de comiat de 2011 al Palau de la Música Catalana donava per fet que no els tornaria a veure sobre l’escenari. Però el país es va començar a despertar. I la Companyia Elèctrica Dharma, com sempre han fet -i sense que els ho haguéssim de demanar-, van voler estar al costat del poble en el Concert per la Llibertat del passat 29 de juny al Camp Nou. La seva va ser una de les actuacions més viscudes de la nit. I, ara ja ho sabem, l’última de Josep Fortuny abans d’anar-se’n a fer costat a l’Esteve al ritme de l’Àngel de la Dansa. Gràcies per tot, Pep. I força, Dharma!

1 comentari

  • Jordi Cuixart

    05/10/2013 10:39

    Història paral.lela des de Santa Perpètua, nosaltres el varem esperar a la sortida d’un Concert a Montcada i Reixac, molta complicitat i un tracte ple d’energia. Força Dharma!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús