Assalt a l’olimp; de la universitat a la cúria grega

 

La victòria aclaparadora de Syriza a les eleccions no es pot explicar simplement com un triomf de l’eurocomunisme a Europa.  És una victòria de la sobirania popular i, en acabat, de tots els demòcrates del món.

El 2011 el país hel·lè va viure un fet tan històric com il·lustratiu. L’aleshores president de Grècia, Georgios Papandreu, va decidir convocar un referèndum sobre si acceptar o no el “rescat” que preparava per ells la Comissió Europea. En aquest referèndum s’assumia que si els ciutadans rebutjaven el rescat, Grècia marxaria de la UE.

Les elits desnacionalitzadores de Brussel·les van posar el crit al cel. Van convocar Papandreu a una reunió d’urgència per obligar-lo a avortar la consulta. La Comissió Europea va decidir precipitar el govern de Papandreu només 6 dies després que es votés convocar el referèndum al·ludint que era un plebiscit per sortir de la UE.

Doncs és clar que era per sortir de la UE! a ningú escapa la voluntat inesclafable dels grecs de desfer-se del jou a què estan sotmesos. La comissió es va fer una trampa al solitari: van prohibir el referèndum perquè enquestes en mà pronosticaven que els grecs decidirien autodeterminar-se.

Aquest fet dóna molt que pensar. Si impossibiliten que la població es manifesti sobre el rescat perquè saben que el vot seria negatiu, per què li’n diem “rescat”? els rescats no són d’acord amb les dues parts?

Per què la UE va impossibilitar la votació? Creia que els grecs no serien prou madurs com per entendre les gravíssimes conseqüències que implica un impagament parcial? O directament ho va fer coneixedora de que estava cometent un espoli inassumible pel poble?

Sense adonar-se’n van fer vàlida una de les màximes de Galeano: “si votar servís per alguna cosa, votar estaria prohibit”.

El pacte de Syriza amb els independents escindits de Nova Democràcia, Anel, no és un pacte contra natura. És una aliança sobiranista. Els mitjans tradicionals del país posen el crit al cel amb l’únic propòsit de deslegitimar el govern grec.

L’ascens de Syriza a Grècia, de la UKiP al Regne Unit i del Front Nacional a França són fracassos dels partits tradicionals que no han sabut dur a bon port les demandes sobiranistes de les diferents nacions estat. Ara la cosa es posa seriosa perquè sabem que després de Syriza només quedarà Alba Daurada.

És l’última oportunitat de la Comissió Europea per respectar les constitucions de les nacions-estat que composen la Unió. Itàlia, Grècia, Irlanda… Cada cop que els jerarques de la UE decideixen violar les constitucions dels estats, les noves forces guanyen.

Que prenguin nota: Grècia serà lliure o no serà.

 

grecia+

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús