Despertar en trending topic

Em reconec fidel seguidora de tertúlies, televisives i radiofòniques. I sempre he envejat els tertulians que tenen claríssim què pensen de tots els fets que passen, i ser capaços de transmetre-ho en poc menys de seixanta segons. Esta enveja que sento cap a ells té la seua base en la temor que tinc a que les meues opinions resumides en cent quaranta caràcters semblen sentències.

Però les veus dels joves estudiants ahir als carrers sols tenen una possible valoració absoluta. Tothom a la xarxa, des d’ahir, pot llegir molt i veure encara molt més sobre el que ha passat a València. Cadascú troba un matís i es pot estar parlant cent hores, però que la gent es moga i diga prou està molt bé.

I molts dels qui ens trobem lluny, sols físicament, del IES Lluís Vives i de la Facultat de Geografia i Història de València hem deixat de banda el ja més que descolorit “aquí no es queixa mai ningú” i l’hem renovat per “aquí es comença a moure alguna cosa”.

Des de fa vint-i-quatre hores en qualsevol indret del País Valencià es parla més del compte de política i economia. I com si es tractés d’un bar més, la xarxa s’omple de piulades sobre problemes, solucions, decepcions, de canvis, realisme i utopies.

I enmig d’això, sense saber-me’n capaç, escric cent-nou caràcters, faig clic a enviar i reparteixo una piulada, abans de passar una nit polonesa amb la poeta Szymborska.

En despertar, el principal neguit que m’assetja és la sensació de no entendre. Per això, a diferència de la Sra. Paula Sánchez de León, els estudiants continuarem preguntant. Perquè quan preguntem som conscients d’allò que no sabem, volem saber-ho i reconeixem la nostra ignorància.
El que al cap i a la fi, ara al País Valencià té a veure amb un cert grau de valentia.

8 comentaris

  • Lacostereta

    22/02/2012 13:31

    Ara per ara, resulta díficil viure en aquesta terra; la gent està assustada, té temó de dir el que pensa, de manifestar-se, d’expresar-se, i el que és més trist, que estem tant acostumats que no ens sorpren. És dur veure com els mestres lluiten pels seus drets i s’amaguen de les càmeres per si els veuen els seus caps, és dur treballar per a l’Administració i no poder tenir opinió crítica, però al final, a tot ens acostumem. Ser funcionari té un preu per als valencians.
    Molt bé per la teua primera aportació, ànims i recolzaments.
    Admiro la teua valentia
    una que te vol

  • mauro masia granell

    22/02/2012 20:45

    el dissabte vaig dinar a casa d’un amic,calçots,careta de cerdo,salsa romescu,un tio del meu amic veina de sant sadurni,tot mol be,a les cinc em vaig despedir,m’en vaig a castello a la manifestacio en favor de tv3,si fuera a otro sitio te acompañaria,pero a mi no me sale de los cojones hablar catalan,esta es la historia de sempre,el seu fill,a mi me obligaron a estudiar en catalan,jo li vaig preguntar,es mal apendre una llengua?no pero yo tengo derecho a elegir,jo li vaig dir que la llengua dels catalans es el catala,que nosaltres fa tres-cent anys que tenim prohibit estudiar,valencia-catala,historia sobre les nostres avantpassats,no volen entendre,ens odien i el pitjor es que molta gent d’aci opina igual,es tristno poder raonar,es trist ser espanyol i no sentir res mes que despreci per tal de sero………..

  • Jordi Cases

    23/02/2012 7:11

    mauro,

    la propera volta que algú us digui “yo tengo derecho a elegir” pregunteu-li “i jo? tinc jo dret a elegir?”

    Hi ha massa gent que confónt “autoritari” amb “totalitari” que s’han fet el seu hortet i clar, no el volen deixar..

  • Sara B. Fresquet

    23/02/2012 9:23

    Apreciats Lacostereta, Mauro i Jordi,

    la ja reconeguda #primaveravalenciana ens ha de fer creure que el País que anhelem comença a fer-se realitat. Sé que els valencians ara som molt més a prop del que érem fa un any.

    No us reconforta la sensació de no esperar les coses, sinó percebre que es persegueixen? A mi molt, vos ho juro per la lluna.

    Gràcies per comentar i aportar debat.

  • ACICOM DONA LA BENVINGUDA A L’ARA, ARA AL PAÍS VALENCIÀ, DES DEL DIUMENGE. AVUI HA SEGUT PRESENTAT A LA S.C. EL MICALET – ACICOM -Associació Ciutadania i Comunicació-

    23/02/2012 23:31

    […] Martí Raga, els periodistes Antoni Rubio, Vicent Martínez, Francesc Viadel, o bloguers com Sara B. Fresquet o Àlex Vilanova. Els blogs s’aniran obrint al llarg de la setmana i el seu llançament […]

  • Guillem Alsina i Soto

    24/02/2012 14:08

    Molt bon dia Sara. És el primer dia que entro en el teu blog, però ja t’aviso que no serà pas el darrer. Sóc català, però de mare valenciana de nació catalana, i estic molt content, que, finalment, sembla que quelcom es comença a moure seriosament al País Valencià. La meva mare estaria molt contenta de veure aquestes manifestacions (i molt més si en pogués participar), per la qual cosa espero que tinguin tot l’èxit que es mereixen.

  • Sara B. Fresquet

    26/02/2012 23:14

    Guillem,

    benvingut i gràcies per compartir el mateix sentiment que ens ha dut a uns quants valencians fins aquí, als blogs de l’Ara.

    Durant molts anys, massa, he escrit de nous desitjos, plans de futur i històries que mai no acabarien d’ocòrrer al nostre país. O això pensava.
    Perquè ara que els estudiants han posat banda sonora per acompanyar el sol d’hivern de la primavera valenciana, tot és una mica més fàcil de creure.

    Aquí s’escriurà de coses normals, dubtarem i,potser , brindarem. O, potser, callarem. Potser inventarem un altre país. Un País Valencià possible.

  • Gabi Quesada

    28/02/2012 19:43

    Quina agradable sorpresa vore’t per ací Sara! “El que al cap i a la fi, ara al País Valencià té a veure amb un cert grau de valentia.” Aquesta darrera frase crec que ha estat el que mols valencians hem sentit aquests dies. Ja tens un nou seguidor.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús