Carta als estudiants valencians

Apreciats estudiants valencians,

Em consta que en els darrers dies molts ciutadans del País Valencià ens hem emocionat amb vosaltres. Molts dels qui ens sentim vinculats a les lluites socials des de fa molt de temps ens sentim orgullosos dels qui únicament amb els llibres us heu jugat alguna cosa. Heu trencat premisses que fins ara dificultaven pensar diferent i en veu alta. Senzillament us heu vist afectats pel que heu pensat i opinat davant les retallades. Heu subvertit les vostres pròpies vides, passant per alt els paràmetres que ens han estat imposats per explicar-les.

L’actitud amb la que us heu presentat davant tot el país té la seua arrel en les condicions en què es produeixen, es comparteixen i s’encarnen les idees. Al llarg d’estos últims set dies de manifestacions guiades per una operació íntima i política, que no polititzada com alguns mitjans s’han encarregat de titllar, es pot dir que la vostra actitud s’ha caracteritzat per ser:

-Col·lectiva i generosa: l’educació es presenta, sovint, encaixada en corrents i sistemes d’aprenentatge enquistats en models del passat. En canvi, vosaltres n’heu presentat una que té capacitat de traspasar estes barreres, fins i tot d’abordar problemes que ens afecten. Heu buidat la societat valenciana de les posicions preconcebudes per a perseguir junts el fil d’una interrogació que ens confronta a un mar de dubtes compartit; i finalment en l’acció, ja que no entenem l’educació com un moment separat de la pràctica. Col•lectivitzar l’educació és posar en marxa processos i dinàmiques capaces de connectar amb el que passa i, sobretot, amb el que pot arribar a passar.

- Desinstitucionalitzada: l’educació encara està amenaçada per la institucionalització de les seves instàncies de reconeixement i legitimació. A cada temps li ha correspost trobar les seues pròpies maneres de combatre i desbordar estes amenaces. Organitzar una societat jove i estudiant que apareix quan i on menys se l’espera és potser una de les respostes més decisives que pot donar l’educació. Avui l’educació a més de  lluitar contra la ignorància o l’absència d’idees, se les ha de veure amb la producció contínua i avasalladora d’idees òbvies que impedeixen escollir, fins i tot pensar, lliurement els joves estudiants.  Davant d’això, la vostra decisió insistent de continuar experimentant, parlant, escrivint, fins i tot quan entre les nostres paraules sentiu la incomoditat del silenci i del sense-sentit, és l’única via per combatre la imposició de pensaments.

- Oberta a la participació. Si els joves voleu tenir algun paper decisiu en el país que ens toca viure heu de neutralitzar qualsevol via d’intervenció, i aventurar-vos en una terra de ningú, on transmetre un discurs que tinga efectes de realitat, i no que siga una mera declaració programàtica.

Per fer apassionada l’educació us heu de jugar alguna cosa, heu de trencar els cercles d’impotència i d’autosatisfacció en què tan fàcil i còmode resulta refugiar-se. Este entrada  de la llunàtica criatura que el subscriu vol ser una invitació a donar este salt, a fer vostres algunes de les proposicions que en estes línies he volgut compartir amb vosaltres. Podeu, podem anar junts o no en esta tasca, en este desafiament. No és el que compta. L’important és que no ens quedem quiets, ni tristos ni porucs.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús