Baixes o puges?

L’ésser humà en el mateix instant de néixer és obsequiat amb la llibertat. Un do que romandrà en la persona si conviu amb respecte i raonament. Sense  imposar mai la seua voluntat a la força als altres. Dialogant sempre.

Malauradament m’adono sovint que hi ha llenguatges caracteritzats per la manca de diàlegs. Són estos llenguatges els que m’he cansat d’escoltar. Els llenguatges buits, pura façana i mentida.

Els valencians estem farts d’escoltar paraules farcides de gestos pomposos per impressionar el poble. Paraules que han patrocinat una falsetat que no es mereix la nostra terra. S’ha posat en dubte la fidelitat dels valencians al seu país. I així, una vegada i una altra, ens hem deixat utilitzar com contenidors on abocar el solatge espés. S’ha parlat i es parla de les idees, com qui escampa cortines de fum, que empudeguen esta pacient i, malgrat que pese, indiferent terra.

Fins ara se’ns ha dogmatitzat i adoctrinat a veure brillar ombres de sospita, corrupció i prevaricació.

I jo, m’autoconfesso, també he estat alliçonada a escoltar, veure i callar. Sempre amb el rere fons de per què parlar quan ja ens està bé així.

Sóc sabedora de que faig tard. Però no em vull avergonyir d’afirmar que és en este moment quan tinc la necessitat vital de despertar-me i reclamar per exigir que es parle de les persones. Des del respecte i confiança que s’obté amb els anys i els gestos de solidaritat, compromís i defensa, si cal. De paraules que hi ha rere la cultura, de les tradicions que ens fan còmplices amb els veïns, de la nostra pròpia naturalesa de ser i comportar-nos.

Sí,  ho sé, arribo quan la major part de la feina ja l’heu feta qui porteu anys patint i pagant molt car el pensar diferent. Però és ara quan, més que mai, molts valencians ens trobem amb la necessitat de passar comptes. Repassem els camins recorreguts i  escoltem els batecs del camp i de la mar que ens fan sentir vius.

Ells, després de tot, passaran per haver estés uns vestits bruts, tacats per l’engany. Jo, nosaltres, i molts de vosaltres, en canvi, hem trobat el lloc des d’on escriure els somnis dels éssers que volen ser lliures.

I tu lector, baixes o puges?

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús