A Barcelona sempre va bé

Barcelona és tantes coses que no ho saps explicar. És contradictòria i és un passat molt present i un futur que es respira per tot arreu. És sentir-te de moltes maneres.

A Barcelona és obrir la finestra i trobar-te amb este paisatge. El para-sol, les paradetes d’estendre roba i el mur de pedra. Potser a alguns els sembla horrible, a tu t’agrada. Pareix una escenografia d’aquelles tan modernes. Quasi es pot veure a Hamlet recitant el seu monòleg enfront del para-sol.

Saps que hi han hagut altres cases abans. Cases que li encantaven. Però estes vistes et poden. Veure el cel sempre gris, encara que el ritme a fora és un altre. Aquí el ritme és el teu que s’adapta, qui ho sap.

Este cub rectangular et fa de llar quan l’altre no està. T’oblides dels plats bruts i d’alguna caixa pendent de ser enllestida. Revises els llibres i et lamentes de quants et manquen per llegir. També t’adones de la maduresa i del bagatge que el seu propietari ha acumulat a través de la lectura. La vista se’t deté en alguna caràtula que fou la bonus track durant molts mesos. Revius aquells dies amb un somriure lleuger als llavis. I beneeixes la tornada a Barcelona.

Àpats el més casolans possibles dins la pròpia ciutat. Compartir taula amb incondicionals, beure cava i mirar a la teva dreta per reafirmar moltes coses. Sentir l’orgull al pit per la bellesa torbadora de les vistes i per tenir molta son però no importar-te el més mínim.

A Barcelona i amb la vista al mur de pedra, apuntes el cub rectangular com cau on creus que podries viure. Hi tornaràs. Que vagi bé per dir adéu i s’ha de dir simpàtic, t’ho han advertit.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús