El futur de la política

Hi ha dies normals. Dies on la política facilita la vida. I dies estranys. Dies on la política es cargola de tal manera que se’m fa difícil de creure, d’empassar-me-la. El sentit comú i el de la responsabilitat es desdibuixen. Tanco el diari i els fets es van succeint com un torrent. Em refaig de la primera de les injustícies, i estes es van succeint sense que puga aturar-les. El pitjor és saber que faran més injustícies quan encara estic rebent el cop de les primeres. Aleshores les paraules em surten des de l’estómac. Embolcallades amb una mescla agre de ràbia i retret. Disparant piulades com si foren fletxes en forma de veritats com a punys. Tot surt, la merda sura i es queda a l’ambient. Però no em sento millor per ferir polítics aliens. Ni cicatritza la ferida que ells han fet en mi. Ni em sento terriblement gran i enorme al seu costat. Tot el contrari: el destí segueix sense donar-me senyals per creu-me’l. Darrere la democràcia, la llibertat, i la igualtat, encara em queda el dubte constant i de saber què seran capaços de fer. Fins on arribaran?

Foto: Iulian Zambrean

El després, quan la democràcia esdevinga en capacitat innata de la societat, es fa etern. El futur es converteix en una bombolla de sabó que vola i no sap on desfer-se. Caldrà marcar-li el seu full de ruta.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús