I després del #29M, què?

Després de dijous tot continuarà d’alguna manera o altra, i la majoria tindrà por dels canvis, i molts pocs no en tindrem, simplement. De fet, no ho sé.

El que sí sé és que dijous caldria començar de zero. Una reforma laboral tan injusta pels treballadors com ho és la que ens han imposat és més que suficient per començar a decidir quines són les guies que vol seguir una nació en matèria estatal.

Guiar el camí com a resultat d’un exercici democràtic no agrada a tots, cadascú ha de decidir si això és bo o dolent. Però al País Valencià comença a despertar-se-li la gana d’assistir a un exercici de maduresa política i democràtica. I els valencians, hem de ser capaços d’analitzar els fets com es mereixen i no témer a que un dia torne a sortir el sol.

Foto: Iulian Zambrean

Tan de bo algun dia, tot es col·lapse perquè els transportistes segueixen fent vaga i els diaris no arriben. Un dia on ningú puga conduir ni menjar peix del dia, per exemple. Aleshores sí que tot canviarà i la gent s’espantarà perquè parlaran de la reforma laboral i de la crisi de l’euro i del petroli barrejat amb el canvi climàtic.

Això sí, alguns sempre seguiran pendents només de la champions i d’animar l’equip ix.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús