De la monarquia a la república: un pas a donar

Encara no m’he refet de la impressió de veure que quan es tracta de la imposició dels mercats -ingerències estrangeres-, els polítics corren a reformar la constitució a tota castanya; però quan es tracta d’eliminar la remor que és la inviolabilitat de la immunitat reial, llavors per això mai hi ha temps. Fotre’t.

El meu descontent amb els Borbons ja fa temps que va en augment. Els fets ocorreguts en els darrers mesos no fan més que accentuar els meus pensaments de que la monarquia ha de començar a posar fi als seus dies. A mi de poc, o millor dit, de res, ja em serveixen les mesures estètiques que puguen prendre per callar les crítiques. Qui pot encara dubtar de que a la monarquia no li queda molt més temps? Una mostra més que evident és que ara la reivindicació de la República, tot i que històricament ha estat patrimoni de l’esquerra, sembla que ara també arriba en mans dels grups de pressió i mitjans de comunicació de la dreta, que se sumen a la caça i captura de la institució monàrquica.

Sembla ser que és ara quan la curta història d’esta dinastia s’erosiona a ritmes imparables. Sí, curta. Perquè la corona d’este Borbó no troba les seues arrels en la tradició dinàstica històrica borbònica. Juan Carlos és rei d’Espanya perquè ho va decidir el dictador Francisco Franco i així es va concretar l’any 1975. Si aleshores molts tancaren els ulls per la necessitat de passar de la dictadura a la democràcia, és ara quan tots els hem de tornar a obrir. I és que els anys han passat. I avui aquelles circumstàncies ja no existeixen.

L’escàndol d’Urdangarin, i d’altres com l’últim a Botswana demostren que ja no té cap sentit la monarquia de Juan Carlos. Penso que pot ser hereditària i m’entren calfreds. És una institució anacrònica. Gràcies pels serveis prestats, per cert més que degudament pagats. Però ara és l’hora de que cadascú se les apanye com puga.

Per un costat, la corona, privada i que ha de ser pagada per qui vol mantenir-la al cap de qui siga. I per l’altre, la república que és l’única forma d’Estat desitjable i legítima al país democràtic d’avui en dia.


Foto: Iulian Zambrean

Passar d’un costat a un altre sols és qüestió de donar un pas. Jo, per si de cas, ja m’estic cordant les sabates.

1 comentari

  • lacostereta

    18/04/2012 17:09

    “Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir”, amb aquestes paraules es pot fer “borrón y cuenta nueva”? Pot ser les gaste el gendre per exculpar-se

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús