Opinió

Ens ha tocat viure ara i aquí, en esta espècie de pre-apocalipsi mundial on les coses desapareixen sota el lema  de hem estirat més el braç que la màniga i els experts en macroeconomia es mutipliquen a una velocitat sorprenent.

Vivim pendents d’entendre el concepte prima-de-risc i ens hem acostumat a que la gent pregunte què fa la borsa. l’íbex s’ha colat al nostre vocabulari bàsic i no estava previst. Llavors mitifiquem discursos impecables i defensem (algunes) paraules per allò de seguir creient en alguna cosa. Després, clar, vénen els escèptics que insisteixen en l’anar tirant sense més, que total, després què.

I resulta que ens ha tocat viure en l’ara i aquí, però de sobte els endemàs agafen forces i la gent parla de futur, fills, febleses i coses que abans semblaven no existir tant.

I hi ha dies, com divendres passat al #Benimacletuits, que l’hecatombe mundial esgota i les mentides pesen massa i dius va, sobreviurem.

L’èpica dels dies tristos serveix per les cançons i himnes generacionals al desamor, guitarres, violins, versos clarividents; però el #Benimacletuits és per una altra cosa. Per reivindicar que (hi) som i que volem ser, i totes les coses que volem fer, ara i aquí, podem fer-les. Un dia o altre.

Ens inventarem la manera i desafiarem veritats a l’engròs. Un dia direm, te’n recordes, d’aleshores?

Bones cireres, nísprols i prunes amb moderació per tots els qui participareu al #Benimacletuits ; però en especial per @lucreciadeborja , @valencianna , @Mrelectrique , @jcgirbes , @vicentmartinez , @lalectora , @antonirubio i @SalvaAlmenar

Entrada publicada a General el dijous, 31/05/2012 a les 22:13.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.