La sabata esquerra ( sandàlia sense escumalls galileus, en realitat), la sandàlia esquerra.

Aigua i sabó per escatar la sentor del desinfectant hospitalari.

Sues, doncs existeixes. O insisteixes. O herboritzes. O escrius. O ensumes la ferum humida de les tragèdies. O esperes una radiografia inquietant. No en fas cas del dolor i poses a prova l’equilibri.

Resol aspre. Sues, doncs camines amb crosses. Algú recorda on anàvem?

Resol agut. Sues, doncs encara no ets marbre. Hores davant de la pantalla. Les portes de París, en fotos emmarcades, callen. La gossa em llepa el peu trencat (potser també li agraden els llibres). Dos piles de volums amenacen d’estimbar-se (Newton ho va desxifrar). Passo la vida amb estes cuinetes de paper. Hi ha obligacions pitjors.

Resol amb teranyines. Sues, doncs pateixes. Em dedico a amoïnar-me pels propers apunts que són en visites mèdiques. He heretat un patir per tot, encara que pel gest no ho parega. Les processons van per dins, sota cobert, mentre els exteriors aguanten la pedregada d’intempèries, les fuetades dels atzars.

Atemorit, el periodisme afegeix angoixa a l’angoixa, temor a la temor, es recrea en el pitjor encara. Els ocults motors anversos persisteixen en l’individualisme, en la divisió social, en la criminalització dels moviments que han decidit treure el cap de sota l’ala i reclamar dignitats verament democràtiques.

Quan des de Madrid anuncien harmonitzacions territorials, un triomf diàfan de l’intent de cop del 1981, ja sabem que el concepte d’harmonia castellana és excloure tota diferència. Ara persisteixen en la jugada, judicatura, forces dominants de l’espectre, i un exèrcit darrera, empenten amb embranzida renovada.

“La cultura és el primer recurs econòmic europeu”, va dir Bauam, el pensador polonès. Una cosa pareguda li vaig dir no fa molt a un dels pesos pesants de la gestió política local, i em va mirar amb un gest de menyspreu compadit, que volia dir: “tu no hi toques”.

Hi ha qui oculta les seues incompetències amb un orgull local elevat a la màxima potència. El color local sempre ha tapat moltes vergonyes i maniobres potser no del tot netes.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús