Són dies de llegir i escriure història

La tralla política ennuega. La majoria de respostes a les queixes catalanes vingudes de Madrid són com calia esperar-les: feixistes. Hi ha també qui busca ara federalistes asimètrics sota les pedres. El procés que vindrà promet ser de fatiga sobre fatiga, i, a més, amb molt de soroll dur. La capa sobiranista pot tapar moltes polítiques implacables. Mas segueix amb fermesa d’acer inoxidable. Em desasosega que estiga convençut de que  pot quedar a la foto en sèpia orlada en historiat ferm. I la veritat és que el moment té traça de gruix històric. Però, on Mas pregona, Duran subtitula en rebaixa. I s’erra la coalició, perquè si alguna cosa ha quedat palesa és que ja no és hora d’ambigüitats amb Ramonetes al Liceu i la bollicao al Primavera Sound. Qui no parle clar serà castigat en les eleccions, que tenen caràcter plebiscitari.

Començo a pensar com entenc l’Edat Mitja, la medieval. He d’intervenir en un debat sobre l’època. Una època delicada, on no sobra res ni falta l’essencial. Sóc una lectora que s’estrella amb allò trobadoresc i èpic. Puc fer una intervenció a còpia de tòpics medievals enllaçats. Però em resulta quasi impossible condensar una idea de llargada història en una intervenció: moro empatxada. Sobre estos aspectes vaig rumiant. Remiro opinions de Curtius, Zumthor i Jauss. ¿En quina facultat ensenyen a poder – i saber- escriure per exemple que “Londres tenia color d’asma” (Pla)? Ras i curt: en cap ni una.

A les Espanyes, quan algú és massa brillant el condemnen a la gana, o a l’extramur de Brussel·les, o al Viaducte de Cansinos, o a la mossegada freda de Larra, o al paredó sota la lluna més negra de Lorca. Bé, en això, els aspirants a l’emancipació s’assemblen als del derecho de conquista. Potser se’ls ha encomanat de tants segles de dures lliçons persistides per ser uns bons esclaus pencaires i pagaires. Si fa no fa, les mateixes condemnes i menyspreus esperen a qui somnia elevacions d’esperit en la rodalia.

Els discursos de la por en la pàgina de les actualitats polítiques. Veus amb responsabilitats públiques que atien els odis. Tristament era d’esperar. El liberalisme ha tingut molt poques oportunitats a la Pell de Brau. Amenaces, insults, la temptació brunzent d’eliminar l’adversari, necessiten poques excuses per aparèixer en la remor general i en el negre sobre blanc de la premsa. Hi estem prou acostumats, però no deixa de fer feredat.

Altres estímuls de gent variada. Uns quants fusterians fan reviure aforismes i notes del mestre per la velocitat de les xarxes. Calvino deia que les formes breus s’acabarien imposant en la societat de les presses. En el negoci editorial això encara no ha passat. Però, en el sucre veloç cibernàutic és una realitat que la capacitat de condensació és un valor apreciat.

Després de la setmana intensa, la ressaca del èpics i dels lírics. Un resol empastifat en la volta dominical. Fent cal·ligrafia lenta a la quartilla. Practicant escriure. Repassant lliçons de 1914. Lliscant per les hores del repòs.

5 comentaris

  • JOAN SASTRE FUERTES

    04/02/2013 0:22

    Serviros vull sen may fallir
    Cantant ab alegria
    Per res nom staria
    Mon cor, mon voler, mon desig
    Es tots temps lealment servir
    la meua llengua per sempre vivir
    lingua VALENTINA CAURE MAI DELIR.

  • ianF

    15/05/2013 19:29

    gracies Sara!
    En un estat on els monolitics manan, que es pot esperar?
    Nomes quan hagin erradicat totes les diferencies culturals ací, el context monolitic pot sentir-se preparat per afrontar el gran repte dels PPros, anexar Portugal, Andorra i Gibraltar…Pero aço nomes seria el principi de la recuperació del seu somni global.
    El feixisme sempre vol lo mateix, desde ben abans els dinosauris, sovint associats als que aplastan als altres.
    Nomes estimant i educant els nostres fills amb lectura, idiomes i historia tindrem una societat mes respetuosa, sostenible doncs.
    Costa moltes generacions aço, peró val la pena.
    molts petons!

  • ianF

    23/05/2013 12:26

    Tots lluitem pels nostres drets.
    Pero el tribunal constitucional composat per una colla de retrograds porucs negan sistematicament totes les aspiracions dels que volem parlar un altre idioma que no sigui el castellà.
    Lamentablement l’unica solució per a mi es l’independencia.
    Desde molts indrets el proces sobiranista català representa una petita espurna d’esperança per la sobrevivença de la seua llengua/cultura.
    Desde’l Rossellò, vull que la Catalunya Nord recuperi plenament l’us del català. Trovo inacceptable que per la força de les armes es pugui sotmetre una cultura mil.lenaria i pacifica, sigui on sigui.
    Totes les llengues començan amb un grup reduit de parlants, la “langue d’oui” i el castellà s’han inflat desmesuradament amb l’ajut d’armes, neteja etnica i por.
    //*// guanyarem les petites cultures!

  • Sara B. Fresquet

    23/05/2013 12:42

    Gràcies a tu IanF!!!

    Fa uns dies em preguntaven si encara feia blogades protesta.
    Ara comprenc que qui rescalfa l’etiqueta no troba cap motiu de queixa en tot el que ens està passant. Hi ha éssers que han vingut al món a ser feliços. A ser botiflers.

    Ara m’has fet venir ganes d’escriure, IanF.

  • Joan Arumí

    19/06/2013 23:15

    Jo ja se, que segurament en algun moment poden pagar justos per pecadors, però ja ja fa temps que vaig decidir fer la guerra pel meu compte. A qualsevol lloc del Principat, en qualsevol establiment public em dirigeixo en català, i quan em diuen “no entiendo”, no sento res i torno a demanar en català, si ho torna arepetir, giro cua i m’en vaig. No se si guanyo molt o poc, però ja fa temps que em vaig cansar, i a més decebut per la manca de suport de l’Administracio catalana. Per altra banda, ja cal tenir “penques”: l’altre día, en un hotel de prestigi d’una cadena estatal, on es suposa que els recepcionistes avui día saben tres o quatre idiomes, em vaig dirigir en català y em va contestar ” no entiendo”. No era espanyola, cosa que encara em va emprenyar més.Li vaig repetir la pregunta, en català, per suposat, i penso que al veure la cara que vaig posar em va entendre de cop. Ja estava disposat a demanar el llibre de reclamacions.Malgrat que estic cansat d’aquesta lluita eterna, crec que com mes ho fem mes guanyarem. Em de fer-ho nosaltres, un a un. Ningu ens ajudará

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús