La resposta correcta

Et semblarà estrany i potser agosarat que siga jo i no pas ella qui et conteste aquest article.  És ben cert que li hauria agradat respondre’t amb un miler de paraules, però no les ha sabudes trobar i m’ha fet corresponsal, suposo que a consciència, del que ella voldria dir-te.

És cert que tens un do per la paraula altament envejable. Ho sé perquè fa temps que et llegeixo i perquè malgrat que fa poc que ens coneixem, sé que et conec profundament. Si ella et coneguera també s’adonaria que no només tens aquest do de la paraula amb què sembla que tingues la capacitat de tocar-ho tot, sinó que també ets un home bo. Un home d’aquests que porta la bondat aferrada a les mans. Suposo que és això el que et dóna aquesta capacitat no només per avessar-te a la paraula exacta, sinó també per obrir-te i fer-ho sense por, sabent que els actes no es fan de bades i que un ha de ser conseqüent amb el que escriu i, més sovint encara, amb el que pensa.

A nosaltres, que som d’un poble menut, ens vessa l’amor per totes bandes, i crec que al final és això el que compta: estimar sense por. Per sort, tu no has hagut de passar pels moments pels quals nosaltres hem de passar ara, però saps què penso? Que malgrat que nosaltres, les dos, ens comportem davant els altres com si us estiguéssim retraient alguna cosa, en el fons, si les paraules són sinceres aniran on han d’anar, entre costella i costella.

Crec que és important que tu no et pugues retreure res si les coses van malament (espero amb totes les meves forces que no siga així), i això, per a mi, és un pensament que és aplicable a moltes altres situacions. Sigues sincer amb mi, al igual que jo ho seré amb ella, i sobretot, siguem sincers amb nosaltres mateixos. I recorda: de vegades un silenci és tot el que cal dir.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús