Mogwai i el Celtic: quan el futbol es fa religió (1)

hooper.jpg

Aquesta ha estat una setmana ben feliç per a la banda escocesa de post-rock Mogwai. Dilluns, va sortir publicat el seu setè disc (‘Hardcore Will Never Die But You Will’). Un nom brillant, oi? Doncs la seva música també ho és, de brillant. I d’una intensitat emocional que fa esgarrifar. Teniu l’oportunitat de comprovar-ho en directe al pròxim festival Primavera Sound, dissabte 28 de maig; sí, el mateix dia que la meva musa PJ Harvey, i també coincidint de ple amb la final de Champions de Wembley (amics del Primavera: ja que l’inútil de Platini s’ha encaparrat a tocar-nos el voraviu a tots els fanàtics de rock i futbol, heu pensat de fer alguna cosa el respecte? Pantalles gegants? Que el president de la UEFA caigui per les escales, i sembli un accident? Perquè no em vull ni imaginar que el Barça jugui aquesta final en ple festival…). Però bé, tornant a l’inici d’aquesta entrada, Mogwai ha completat la seva setmana fantàstica aquesta tarda, quan el Celtic dels seus amors ha humiliat al Rangers per 3-0 (2 gols de Hooper i un de Commons) i s’ha embutxacat mitja lliga, en un dels derbis més apassionants del futbol mundial: l’Old Firm escocès. I des de justament avui fa 3 anys, cada vegada que el Celtic guanya al seu etern rival, a mi se m’escapa un somriure còmplice, per culpa d’aquest grup escocès que tants moments de plaer auditiu m’ha donat, ja fos en disc o en directe…

IMG_4161.jpg

Dimecres, 20 de febrer de 2008. El Barça de Rijkaard, Ronaldinho i companyia visita un dels temples del futbol mundial: Celtic Park. Són els vuitens de final de la Lliga de Campions, i el meu estimadíssim atzar fa que hagi de tornar a Glasgow per tercera vegada en només 10 mesos: la primera, al maig de 2007, per viure al també mític Hampden Park l’agredolça final de la UEFA en què el maleït Andreu Palop esmicola en 1000 bocinets el somni europeu de l’Espanyol (i pensar que si no hagués estat pel seu gol in extremis a Ucraïna, el Sevilla no hauria arribat mai a aquella final…); la segona visita, ja en blaugrana, per al partit de la lligueta de Champions a Ibrox Park davant del Rangers, al mes d’octubre (un 0-0 absolutament infumable, en un camp hostil i amb gent molt maleducada). I la tercera, al camp del Celtic, on el ‘You’ll Never Walk Alone’ sona inclús més emocionant que a Anfield…

[youtube MbwhVjavhF4 nolink]

La qüestió és que, amb motiu del Celtic-Barça de Champions, el company del diari Sport i RockZone Ignasi Sagnier (un altre malalt de la música) entra en contacte amb els Mogwai, en saber que són grans aficionats del futbol i del Celtic. Els entrevista, fa amistat amb ells, i queden en compartir una cervesa després del partit (tractant-se d’escocesos, el concepte ‘UNA cervesa’ és un eufemisme, és clar…). Quan el partit acaba (victòria culé per 2-3, la nit que Henry fa un dels seus millors gols com a blaugrana), l’amic Sagnier i un servidor, juntament amb en Javier Gascón de Mundo Deportivo, desafiem al despertador que sonarà l’endemà ben d’hora, i marxem cap al Mono, un pub de Kent Street. Allà, ens trobem amb en Martin Bulloch (bateria) i amb en John Cummings (guitarra), que ens faran de guies nocturns pels carrers de Glasgow. Una de les ciutats britàniques amb més cultura musical i futbolera de tota la Gran Bretanya. Tots dos encara van vestits com a l’estadi: en John amb la mítica samarreta dels ‘hoops’ verda i blanca, i en Martin… amb una bufanda del Panathinaikós!! Per què? La resposta és molt fàcil: l’equip grec juga l’endemà a la Copa de la UEFA contra el Glasgow Rangers…
IMG_4168.jpgAquesta rivalitat (que en molts casos es converteix en odi visceral) entre els dos principals equips de Glasgow em recorda molt i molt a la que es viu a casa nostra entre Barça i Madrid; i així ens ho van explicar els Mogwai de manera apassionada, comparant també el rerefons polític d’ambdós contextos: unionistes (Rangers, Madrid) vs. sobiranistes (Celtic, Barça). En el seu cas, a més, s’accentua pel rerefons religiós entre catòlics (els del Celtic) i protestants (els del Rangers). Aquella nit que va acabar al bar del nostre hotel, entre anècdotes, acudits i crítiques ferotges cap al jugador gallec Nacho Novo (llavors futbolista del Rangers), no l’oblidaré en la vida. L’atzar va voler que en el partit de tornada, quan un servidor creuava el carrer Maternitat per anar des de COMRàdio al Camp Nou per fer la transmissió, em trobés a la porta amb l’Stuart Braithwaite (també guitarra de Mogwai), en Martin… i la seva mare! (amb qui comparteix seient a Celtic Park). Quines coses…

zidane_a_21st_century_portrait_.jpg

El lligam de Mogwai amb el futbol no acaba aquí. Per exemple, en molts concerts han sortit a tocar amb samarretes del Celtic o de la selecció escocesa (al festival de Benicàssim, sense anar més lluny…). I us enrecordeu d’aquella mena de documental sobre Zinedine Zidane anomenat ‘Zidane: A 21st Century Portrait’? Sí, aquell gravat en un partit al Bernabeu entre el Madrid i el Vilarreal amb 17 càmeres sincronitzades. Doncs un dels seus autors, l’escocès Douglas Gordon, va encarregar als Mogwai que fessin la banda sonora, i el resultat és un disc de post-rock instrumental hipnòtic molt i molt recomenable, sigueu de l’equip que sigueu.

[youtube IJNPDlzF4Wg nolink]

Últimament, la banda de Glasgow ha vist mig acomplert el somni no realitzat encara de tocar a Celtic Park: i és que durant la prèvia i el descans dels partits, per megafonia sona una cançó del seu penúltim disc ‘The Hawk Is Howling’: ‘The Sun Smells Too Loud’…

[youtube yUaCxx5npko nolink]

I voleu saber més coses del sentiment ‘hoop’ dels Mogwai? Doncs jo de vosaltres no em perdria l’entrevista al seu bateria, Martin Bulloch, que podreu llegir ben aviat a ‘L’Orella de Chygrynskiy’…

2 comentaris

  • Miquel Bernis

    21/02/2011 11:32

    Grans. Jo recordo el concert al Primavera 2006, acabàvem de guanyar la segona orelluda a París i van sortir tots 4 a l’escenari amb la samarreta del Barça.

  • itrapero

    12/03/2011 3:15

    Li tenen molta estima al Barça, Miquel! Gairebé tanta com odi al Rangers… o al Madrid

    ;D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús