Mogwai i el Celtic (2): entrevista a Martin Bulloch

Martin_Bulloch.jpgEn l’anterior entrada de ‘L’Orella de Chygrynskiy’ ja us explicàvem la passió pel Celtic de Glasgow dels components de la banda escocesa de post-rock Mogwai. N’és un clar exemple en Martin Bulloch: i és que la seva bateria no és verd-i-blanca per casualitat. I la bufanda amb aquests colors amb la que es fa acompanyar als concerts no és precisament del Betis… amics orellaires, això és el que va donar de sí l’entrevista que aquest blogaire arshavinista va mantenir amb el bateria de Mogwai, pocs dies després de l’últim derbi disputat a Ibrox Park, el passat mes de gener. El Celtic va guanyar 0-2 amb doblet de Samaras, i com us podeu imaginar, a can Mogwai no només van obrir ampolles de cava per celebrar l’edició del seu nou disc, ‘Hardcore Will Never Die But You Will’…

-Què significa el futbol a la teva vida? I el Celtic? I el Rangers?

Com a molta gent a Glasgow, el futbol significa molt per a mi. Per posar-vos en context, 100.000 persones assisteixen habitualmente a partits de futbol a Glasgow. Això suposa que una desena part del total de la població dóna suport activament a un dels dos grans equips de la ciutat, per no parlar d’equips més petits com Partick Thistle o el Sant Mirren. Per a mi significa més que el simple fet d’anar a veure un partit de futbol, ja que m’assec al costat de la meva mare als partits. Hem tingut els mateixos seients a Celtic Park des de 1986. Hem viscut grans moments a l’estadi, i d’altres de no tan bons, però això és el que implica ser fan del Celtic: donar la cara per igual a les verdes i a les madures, recordar que no és només un equip de futbol, sino una sortida per a gent que viu en aquesta ciutat i que va ser discriminada temps enrere. Un equip que va ser creat per raons caritatives, que representava a una comunitat sense drets. ‘Més que un club’. Ja ho va dir un dia Xavi Hernández: “El Celtic, igual que el Barça, és més que un club de futbol. Els nostres clubs són símbol d’una cultura i un grup social que no sempre han estat benvingudes a les respectives comunitats”

-Cóm vas viure l’últim derbi que vau guanyar 0-2 al camp del Rangers? Vas anar a Ibrox Park? El vas veure per TV? Estaves a fora i no el vas poder veure?

L’Stuart (guitarra de Mogwai –ndr) va aconseguir entrades per a mi i en John (baixista de Mogwai –ndr) per anar al camp. Malauradament, l’Stuart estava punxant a Londres a la revetlla de Cap d’Any, i no va poder venir. L’ambient va ser fantàstic. Normalment no gaudeixo massa aquests partits perquè els trobo massa tensos. I això em va passar a la primera part, perquè el R***** (no vol escriure el nom del Rangers! –ndr) va començar bé el partit i va tenir una bona oportunitat per marcar molt aviat. Després de 20 minuts, el Celtic va demostrar la seva superioritat, i això em va permetre relaxar-me i disfrutar més del partit. Al cap d’una hora ja tenia clar que només hi hauria un guanyador.

-Tens amics al Rangers? Cóm és el dia després d’un derbi com l’Old Firm? Us feu moltes bromes?

Només tinc un bon amic que sigui del Rangers. No acostumem a parlar de futbol després d’un derbi, tot i que fa 2 anys, quan van guanyar la lliga en l’última jornada, vaig anar a casa seva amb una ampolla de cava. No podria veure mai un Celtic-Rangers amb ell, ja que tots dos som molt emocionals i valoro la seva amistat. No seria una bona idea. Encara no he parlat amb ell després del partit de l’altre dia.

mogwai.gif

Els Mogwai, a una penya del Celtic, durant una gira pel Japó

-Cóm segueixes els partits del Celtic quan estàs lluny de casa, durant les gires amb Mogwai, etc.?

És força senzill seguir al Celtic mentre estem de gira. Fa anys, intentàvem trobar un bar irlandès que fes els partits per TV. I és que en la majoria de ciutats del món hi ha pubs on trobaràs penyes del Celtic. Últimament, molts d’aquests pubs s’estan limitant a fer partits de la Premier League anglesa, i ja no és tan fácil veure els del Celtic. Però també és molt fácil seguir-los per internet. Hi ha molts llocs webs ilegals que fan els partits, i tot i que no és la millor solució, a vegades és la única manera que tenim de seguir al nostre equip.

-Vas molt sovint a veure els partits a Celtic Park? Heu tocat alguna vegada allà? Pagaríeu per fer-ho?

Sóc soci del Celtic des de fa molt de temps, i vaig als partits de casa. Malauradament, no hem tocat mai a Celtic Park, i dubto que ho poguem fer mai, ja que fa poc l’Stuart va qüestionar la conveniència de l’actual president del club, John Reid. Ell formava part del govern que va enviar gent a la guerra d’Iraq. Però als últims partits a Celtic Park una de les nostres cançons està sonant a la prèvia i al descans del partit. És una cançó que es diu ‘The sun smells too loud’, del penúltim disc (‘The Hawk Is Hawling’- ndr). És increïble! Quan ho vaig saber, vaig anar a l’estadi mitja hora abans del que és habitual per no perdre-me-la. Va ser increïble estar a la grada i escoltar la teva pròpia cançó, a un volum molt alt, a l’estadi. Va sonar uns 4 minuts, i tots els meus amics i família que estaven amb mi a l’estadi estaven encantats. Va ser una gran sensació.

http://www.youtube.com/watch?v=5IsT1nw2Cx0

-Per què sou fans del Celtic? Per tradició familiar? Ho vau triar pels valors i creences relacionats amb el Celtic? I quins són els teus primers records sobre el Celtic, quan èreu nens?

Per a la majoria de gent a Escòcia ser del Celtic és una qüestió de tradició familiar, i suposo que és el mateix per als que són de l’altre equip. A la meva família no va ser tan senzill. Els meus pares van crèixer en famílies de diferent signe religiós, i que es cassessin va ser molt estrany, perquè no és gens habitual que les comunitats protestant i catòlica es barregin. Especialment a l’oest d’Escòcia. Quan jo era un nen els meus pares no volien que donés suport a cap dels dos equips, ja que en aquell temps hi havia molta violència sectària associada amb la rivalitat entre Celtic i Rangers (només heu de mirar a google el que va passar a la final de Copa escocesa…). Ells volien que jo animés a la selecció, i després a un petit equip anomenat St. Mirren, que és el que jugava més a prop d’on vaig crèixer, a East Kilbride. Així que fins als 6 o 7 anys, jo era seguidor del St. Mirren. No va ser fins que vaig anar al famós mercat de Barrowlands que vaig canviar de parer. Estava a una paradeta on venien samarretes de futbol, i quan vaig veure la verda i blanca del Celtic… bé, allò va ser definitiu. Adéu St. Mirren. El primer partit al que vaig anar va ser un derbi a Ibrox Park a principis dels 80 que vam perdre 1-0. Per ser franc, em vaig avorrir força, i és que em pensava que hi hauria un locutor com a la TV, i el partit va ser massa llarg per a un nen de 7 anys. Ben aviat, però, vaig canviar la manera de veure-ho…

-Què has arribat a fer pel Celtic? Viatjar ben lluny, mentir la teva parella o a la feina per poder veure un partit, renunciar a algun concert amb Mogwai…?

No he fet massa bogeries per veure partits del Celtic. Vaig estar a Barcelona per veure l’últim partit de Champions entre els dos clubs. També he estat a Milà per a un partit de Champions. Sovint no puc anar als grans partits fora de casa, perquè normalment coincideix amb els nostres compromisos i gires amb Mogwai. És mala sort. Sempre ens prenem les nostres cites amb Mogwai molt més seriosament que el futbol. L’exemple més clar va ser perdre’ns la final de la Copa de la UEFA a Sevilla (la temporada 2002-2003, quan van perdre 3-2 contra el Porto de Mourinho –ndr), perquè teníem una sessió en viu amb en John Peel (prestigiós locutor musical anglès-ndr) a la BBC. Aquell dia jo em sentia furiós que haguéssim d’estar a Londres i no a Espanya, perquè veia que aquest tipus d’esdeveniments només passen una vegada a la vida per als seguidors del Celtic, i jo m’ho anava a perdre. Vam veure el partit a la TV des de l’estudi i després vam tocar la sessió per a la ràdio, molt enfadats. Mirant enrere, celebro que gravéssim aquella sessió, perquè en John Peel va morir poc després.

-Quins músics coneixes que siguin fans del Celtic? I del Rangers?

La majoria de músics escocesos que conec són del Celtic: Teenage Fanclub, alguns membres de Belle & Sebastian, The 1990’s… per citar-ne alguns. Crec que és una cosa cultural. Entre els fans del Celtic acostumen a haver-hi més poetes, actors, músics, escriptors… mentre els fans de l’altre equip acostumen a tenir una aproximació a la vida més calvinista. És clar que estic generalitzant, però crec realment que l’afició del Celtic sembla incloure als membres més artístics de la nostra comunitat.

celtic vs. rangers.jpg

-Fins fa ben poc teníeu un futbolista català jugant amb el Celtic com és en Marc Crosas, però acaba de marxar a jugar a Rússia. Què en penses d’ell?

Crec que en Marc és un gran jugador i em sorprèn molt que no hagi jugat massa aquests anys. Probablement és el millor passador que teníem al Celtic, i sembla tenir molta facilitat per jugar la pilota. Potser ha de treballar una mica més les seves tasques defensives, però crec que també les fa força bé. Per a mi és un misteri per què no ha jugat més. Fa un parell de temporades els seguidors reclamàvem a l’entrenador que basés l’equip al seu voltant, però va semblar haver-se convertit en un futbolista que només feia servir a estones, i poques vegades de titular. Crec que el millor que pot fer és tornar a Espanya i fitxar per un equip que valori millor el seu talent.

-Per què creus que Nakamura semblava tan bon jugador al Celtic, i tant dolent quan va venir a jugar a l’Espanyol?

Sí, va ser estrany. No tinc massa clar a quina posició el feien jugar a l’Espanyol, així que tampoc ho puc valorar massa. Només puc dir que va ser un gran jugador per al Celtic. Un dels pocs futbolistes amb cervell que teníem. Va fer més suportable veure al Celtic en uns anys de tàctiques dolentes i actuacions pèssimes.

-Molt bé, i per acabar, diga’m alguna cosa més que hauria de saber sobre la relació entre tu, el Celtic i el futbol en general…

A banda de la música, és el meu principal interès. Gran part del dia me’l passo entrant a fòrums sobre el Celtic per veure què diuen altres aficionats sobre l’equip. O també escoltant notícies per saber tot el que calgui de l’equip. Per segon any, estem en un període de transició amb un munt de jugadors que van i venen, degut al canvi de banqueta. El nou entrenador, Neil Lennon, va ser jugador en els anys d’èxits amb Martin O’Neill a la banqueta. Lennon era un dels nostres jugadors preferits. Ha començat força bé la temporada, i esperem que li vagi bé, com a en Pep al Barça. Sap la manera en què ha de jugar el Celtic, i els trets distintius del club. Ell és un dels nostres, i seria genial si triomfa. Tant de bo poguem tornar a Barcelona per jugar un partit en un futur no molt llunyà. Això em faria feliç.

———————————————————————————————————————————————————————–

*PD: Si us considereu malalts de futbol i encara no heu anat a veure un partit a Celtic Park, no sé què collons espereu a fer-ho. Però feu-me el favor de gaudir d’aquest video del derbi de la setmana passada en què el Celtic va guanyar 3-0 al Rangers. Sí, potser reconeixereu tonades de Depeche Mode, The Seekers, Pet Shop Boys o el cantautor folk Finbar Furey. Però sigui com sigui, permeteu-me unes miccions facials sobre aquells que treuen pit de ser “la millor afició del món”, i ni tan sols saben que existeix un estadi que per alguna raó li diuen Paradise…

http://www.youtube.com/watch?v=pDPQILYRFg8

No em direu que no us venen ganes de tocar-vos, ni que sigui lleugerament…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús