Moisés Hurtado, un campió ‘indie’

moisés ol..jpg

Aquest diumenge, un dels molts jugadors catalans que tenim repartits pel planeta futbol s’ha proclamat campió de la Superlliga grega, després de guanyar el derbi d’Atenes davant l’AEK fent-li mitja dotzena al rival ciutadà (6-0). És la seva primera lliga a nivell professional, però no pas el primer títol que guanya, perquè a casa nostra havia estat campió de Copa del Rei, de Copa Catalunya, o finalista de la Copa de la UEFA: sí, ja sé que pensareu que sóc un borinot per intentar mantenir el misteri quan ja haureu llegit el seu nom al títol d’aquesta entrada, però era una manera com qualsevol altra de posar-vos en antecedents respecte a la trajectòria del nostre protagonista: Moisés Hurtado, migcampista defensiu de l’Olympiakós de Valverde, i ex de l’Espanyol. I és que Badia del Vallès té altres campions il.lustres al marge de la família Busquets. I, com ells, en Moisés és un d’aquells cracks silenciosos que sembla passar per la vida de puntetes, amb el treball i la discreció com a pautes prioritàries de comportament.

moi COPA del REI.jpg

Si us heu pres la molèstia de mirar el meu enginyós perfil, propi d’una ment del segle XXIII (ni que sigui en honor al dorsal d’Arshavin), sabreu que un servidor va cobrir la informació perica a COMRàdio durant 6 anys. I allà, vaig tenir la sort de coincidir, entre d’altres, amb en Moisés Hurtado. Un futbolista diferent, ni que sigui per dos fets concrets: estudiava periodisme i tenia bon gust musical. M’ho va advertir l’amic i company d’ONA FM (i llavors a la COPE) Iván Álvarez, que és un altre malalt de la música a qui hauríeu de conèixer (La selva mediàtica també té personatges entranyables i que valen molt la pena, amics! Fins i tot, encara que siguin del St. Andreu…). La qüestió és que, sabent dels gustos musicals d’en Moisés, ja fa setmanes que em vaig posar en contacte amb ell per temptejar-lo al respecte d’una d’aquestes idees rares que se’m passen a vegades pel cap. Tinc la teoria que els meus pares m’amaguen que de petit vaig caure a una olla plena de Red Bull que em provoca hiperactivitat cerebral (sí, ja sé que és un anacronisme, perquè quan jo era petit el Red Bull no existia. Però aneu a dir-li ‘iaio’ a un altre, macos!). I tot i que encara no us revelaré quina és aquesta idea estrambòtica que se’m va passar pel cap relacionada amb en Moisés, deixem que sigui ell mateix qui ens faci 5 cèntims de la seva vida grega, i de les dificultats per veure concerts i viure la música independent a Atenes…

portada moi olympiakos.jpg

“Per aquí em va molt bé. És un país molt hospitalari, bon menjar, clima… es troben a faltar la família, els amics, Barcelona… i el pernil ibèric!! És el peatge que demanem a les visites que vulguin venir uns dies a casa!”. Digueu-li tonto, a en Moi, i a la seva xicota Marta! Doncs ja sabeu, qui vulgui anar de gorra a Atenes, a passar pel súper… i per alguna botiga de discos! “Per aquí hi ha alguna emissora de rock, però la majoria emeten música comercial grega. De concerts, res de res. Hi ha un macrofestival a les afores d’Atenes on l’any passat va tocar Placebo, i enguany, Iron Maiden. M’agradaria anar-hi, però crec que ens agafarà a fora”. Llavors, el mono de concerts, es cura escapant-se a Barcelona? “A Barcelona passen gairebé tots els grups que ens agraden, i vam gaudir de Depeche Mode, AC/DC, Coldplay, Editors… Interpol!! Ho teníem apuntat a l’agenda, i quan vaig fitxar per Olympiakós pensava que ens el perdríem, però aquell cap de setmana hi havia partits de seleccions, ens van donar festa, i ens vam poder escapar a Barcelona a veure’ls. Genials!!” I és que per un bon concert, es fan les escapades i sacrificis que calgui, oi Moi? “En vaig fer un de gran fa uns anys: sóc molt fan dels Smiths (qui, per cert, vaig llegir que també li agraden a Djalminha… no m’ho imagino!). Morrisey tocava al festival de Benicàssim, i vaig fer un viatge llampec a Castelló. Amb l’escenari ja muntat i la meva eufòria pels aires, va l’amic i decideix no sortir. Tot i que vaig amenitzar la decepció veient a Los Planetas i Lou Reed, que tampoc era un mal plan”. Doncs no, gens ni mica…

moisés perico.jpg

Durant la seva vida, un servidor ha hagut de sentir centenars de vegades allò de “què és aquest soroll que escoltes?” o allò altre de “i a aquests qui els coneix, a banda de les seves mares?”. Un fet que també passa als vestidors dels equips de futbol professional, és clar… “A l’Espanyol sempre es posava música, però a gairebé ningú li agradava la meva. Em barallava molt amb els argentins perquè sempre posaven aquella cúmbia horrible que semblava gravada a una estació de tren! O si no, la ràdio amb Los 40 Principales. A Grècia, els companys em fan conya. L’altre dia, al cotxe, un em va dir: ‘eh, això són els Editors, no? La cançó ‘Bullets”. I jo em vaig girar emocionat: ‘ostres, els coneixes? són bons, eh?’. I el tio ho havia mirat a l’aplicació de l’Ipod per reconèixer les cançons. Em va prendre el pèl”. I ni tan sols el tècnic, Ernesto Valverde, que sempre ha estat un paio culte, no és un bon aliat musical? “Li agrada mantenir distàncies amb els jugadors. Però una vegada, a l’Espanyol, em va fer un comentari que em va sorprendre sobre un disc meu de The Wedding Present. Crec que té bon gust musical”. Home, els Wedding Present, grup que li van dedicar un disc a George Best, sí senyor! I no coneixes altres futbolistes que els agradi la música independent? “Crec que a Gaizka Mendieta li agradava, i fins i tot Los Planetas li feien alguna referència en una cançó (‘Un Buen Día’, un autèntic temazo, amics de L’Orella!). Sí que trobes alguns futbolistes fans dels Stones, o de Coldplay, però poc més”

moi olympiakos.jpg

Molt bé, doncs centrem-nos en la teva col.lecció, Moisés. Per exemple, cóm et concentres en els moments previs d’un partit? “Normalment, amb música. Jo sóc molt tranquil, així que per posar-me a to em va bé escoltar a grups durs com Blind Guardian o Iron Maiden”. Collons! Vas fort! I si tafanejo el teu Ipod, què hi trobaré? “Prefereixo el CD, però per comoditat porto un Ipod on pots trobar rock en totes les seves variants! Clàssics com Dire Straits o Queen; noves tendències com Interpol, Arcade Fire, Editors, The National, The Shins… i mai falten The Smiths, Héroes del Silencio, Pearl Jam, Vetusta Morla… o els lesbianos!! Nous descobriments com Ron Sexsmith, que ens relaxa molt a Atenes. Ah! I també tinc freakades que em recorden la infantesa com Demis Roussos (molt apropiat!!), o Luís Mariano”. Molt gran, això! Jo també sóc molt fan de la música bizarra!! “De petit escoltava la música dels meus pares, i m’agradaven Demis Roussos, Juan Pardo, Adamo!! Freak, però ho recordo amb molta tendresa. Després em vaig passar al heavy: Helloween, Metallica… crec que el meu primer concert pagant va ser un d’Stratovarius, un grup de heavy sinfònic que escoltava llavors. I a partir d’aquí ja vaig anar indagant d’altres branques de la música…”. En la varietat està el gust, no hi ha dubte. I quin artista o banda t’han marcat més a la vida? “Totes em marquen a nivell personal. Cada estat d’ànim té la seva melodia. Quan estàs melancòlic crec que no hi ha res millor que The Smiths. Quan estàs trist, res com Antony & The Johnsons per tallar-se les venes!! Love Of Lesbian pels matins et donen un bon ‘subidon’, Arcade Fire per a moments èpics, Joy Division per als moments més foscos… i Dire Straits quan estàs a la carretera!”. Així que ets fan de John Boy, Moi? “Fins a la medul.la!! Però ja vas veure al concert que Guardiola no!! Ja, ja! Prometo expandir a John Boy per Atenes!!!”. Mmmmm… interessant, amics. Mooooolt interessant. Me’n vaig a preparar la pròxima entrada de ‘L’Orella de Chygrynskiy'; i tu, Moisés, no marxis gaire lluny. Crec que la pròxima entrada us agradarà, amics orellaires. O potser hauria de dir ‘les pròximes entrades’, en plural? De moment, fins aquí puc llegir…

———————————————————————————————————————————————————–

PD: Per cert, m’estic aficionant a això de les playlists de l’Spotify; així que us n’he preparat una de variada inspirada en els gustos de Moisés Hurtado (Malauradament, bandes com Arcade Fire o AC/DC no hi són, i he hagut de posar versions. Coses de l’Spotify…). A veure si us agrada el que escoltareu clicant aquí


Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús