L’entrevista de tornada: Santi Balmes interroga Moisés Hurtado!

2731963899_1c338486e3.jpg

Iraklis - Olympiakos, 28-8-2010.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En l’anterior entrada de ‘L’orella de Chygrynskiy’ (ui, això ha semblat l’inici del capítol 1.874 d’una telesèrie veneçolana…), el migcampista català de l’Olympiakós Moisés Hurtado va demostrar el seu talent i les classes de periodisme a la UAB, fent-li una entrevista collonuda al cantant d’un dels seus grups preferits, Love Of Lesbian. I com que m’agrada ser just i ja estic fins als coll… d’això… …estic avorrit d’entrevistes a futbolistes plenes de tòpics i paraules buides (això del periodisme esportiu no dóna per molt més, amics; i a sobre, està en una perillosa espiral de decadència extrema i hooliganisme…), vaig optar per una altra opció, amb la lucidesa i brillantor extraterrestre que em caracteritzen: demanar-li al mateix Santi Balmes que deixés per un moment la guitarra i els singles lesbianos d’èxit, per convertir-se en un altre redactor de luxe d’aquest humil espai pseudoclandestí d’internet. I demanar-li això a una ment entremeliada i una mica ‘p’allà’ com la del Santi sempre és un risc que val la pena córrer. Amics de ‘L’orella de Chygrynskiy’, amb tots vosaltres, l’entrevista que molts ‘plumilles’ esportius sempre haurien volgut escriure i mai es van atrevir a fer…

moi_ol02.jpg

SANTI: Has experimentat alguna vegada jugar a futbol mentre escoltes amb miniauriculars la música que més t’agrada o et motiva? Tinc entès que Johnny Depp prepara així les seves escenes…

MOISÉS: Jugar al futbol no! Si no et deixen portar ni anells… l’única cosa que he fet és posar-me música per córrer o abans dels partits com a motivació.

A la dutxa… us mireu i tal? Jo no puc pensar en alguna cosa més anti-luxúria que 20 paios nus i amb xancles a ratlles blanques fent olor a mil dimonis… això ha de ser el més dur, no? També portes auriculars?

El més dur depenent de la comparació!! És clar que ens mirem, ens tenim un davant de l’altre! Però mai he vist a ningú mirar-me més del compte, tot i que se suposa que hi ha d’haver de tot

733708.jpg

Ciències de la Comunicació i futbolista professional… cóm t’ho vas fer per estudiar i estar competint a la Lliga de les Estrelles? Jornades de 16 hores, a cavall entre Badia del Vallès i Barcelona, autobusos, entrenaments, arribar a les onze de la nit i posar-te a estudiar. A veure, ets hiperactiu? Un cervell? Et serveix la intel.ligència per al futbol, o ets més aviat d’instint?

Bé, tot això és veritat. Quan jo era petit, sortia de l’escola a les 5 de la tarda. Creuava mig Barcelona amb bus i metro, i arribava a casa a les 11 de la nit. Era dur, però el cert és que tenia la facilitat per que se’m quedessin les coses al cap només anant a classe. A la universitat ja és més complicat. El cert és que sóc més reflexiu que visceral. Al futbol, igual. No em deixo portar per grans passions. Sóc més mental, per sort o per desgràcia.


No creus que s’estan passant amb els decimals en el tema del dopatge? Cap músic podria sortir a tocar, si ens posem així de perepunyetes… perquè, carai, si em prenc un 0.00001 de ‘nandrospoilers’, dic jo que continuaré sense guanyar-li a Contador. I estava pensant en el tema del ciclisme… no serà que el tema de la depilació, si és a la cera, dóna positiu?

El tema del dopatge és complicat, on cada dia tinc més dubtes. Al final no se sap de què estem envoltats. En esports exclussivament físics és evident que els ajuts milloren el rendiment. I també sembla evident que la medicina privada està per davant dels metges antidopatge. En esports com el futbol, dopar-te no t’asseguraria l’èxit, però imagino que pot millorar el rendiment. En aquest sentit, la veritat és que mai m’han donat cap nandrospolier. Al vostre món, crec que els nandrospoilers són vitals!! No m’imagino posar-te davant de tanta gent, esperant a ser animats i ovacionats, i motivar-te amb un cafè doble…


foto_448925_CAS.jpg Tens el teu lloc web una mica abandonat. Valverde et controla, o què?

Bé, el web me’l porten uns amics de Barcelona. Sembla que està una mica desactualitzat. Jo no sóc massa digital. A vegades té més coses negatives que positives. Però està clar que el míster no es posa en aquestes coses.


Lotina té cara de bona persona… Pellegrini també… quins entrenadors et motiven més? Els que et valoren mitjançant l’elogi, o els que et critiquen buscant que et rebel.lis, rollo West Point?

Aquesta pregunta està currada, eh? El que més valoro, per la meva manera de ser, és que siguin honrats. La normalitat abunda poc entre els entrenadors. El cert és que nosaltrs, els futbolistes, també som molt rarets. Com que jo considero això una feina, així m’ho prenc. Sempre s’ha de donar un cop de mà, sigui des del terreny de joc, la banqueta o la grada. Moltes vegades són més importants els que no juguen que els que juguen. Ho sé, és difícil d’entendre, però és així. Vaig tenir entrenadors que quan t’elogiaven era perquè no anaves a jugar el següent partit. D’altres que, si no jugaves, ni et miraven a la cara. Però, en definitiva, he tingut bona relació amb ells. Sempre he intentat ser honrat, i ja està. Sóc dels que pensen que, tot i que poden equivocar-se com tothom, mai llençaran merda contra la seva pròpia teulada.

Ets partidari del sexe a les concentracions, o del sexe concentrat?

Bé, a les concentracions no podem. És una pena, jeje. Abans era dels que no tenia sexe mai el dia abans d’un partit. Després em vaig adonar que tot està al cap. Ara bé, no et dediquis a fer el Kamasutra abans del partit, dempeus i de puntetes, o t’asseguro que després els bessons no t’arriben al minut 30 de partit.


Suposo que un esportista com tu, amant de la música, deu estar content, ara que ja no es pot fumar als concerts… notaves el fum? Ho dic de debò, t’afectava?

No m’afectava gairebé res. L’únic problema era la pudor que deixava a la roba quan arribaves a casa. La veritat és el que el fum a un bar o un concert sempre dóna aquest rollet necessari… mai he fumat, però mai ha estat un inconvenient. És més, crec que creava una atmosfera agradable.


grecia.jpg Has tingut temps d’experimentar la vida grega més enllà dels típics monuments (ja saps, la torre Eiffelópulos, jaja!)? Ens assemblem als grecs? Queden filòsofs, o què dimonis va passar fa dos mil anys i escaig per que a tots els donés per pensar en la vida? Ara, en canvi, no creus que els grecs simplement la viuen, com Coldplay?

Els grecs són gent molt passional. Extremadament passional, sobretot en l’esport. Però a la vida diària són mes relaxats. Extremadament relaxats. Així que viuen més aviat com Coldplay. Es nota molt la diferència respecte al ritme de vida a Barcelona. Hauríem d’aprendre alguna cosa de la seva filosofia de vida.


Hi ha bona oferta de concerts, més enllà dels sirtakis?

Crec que no. Ja li vaig comentar a l’Ignasi que hi ha un macrofestival al mes de juliol que té molt bona pinta. A l’edició passada va venir Placebo. I aquest any, Iron Maiden. Més enllà d’això, hem estat buscant, però hi ha poqueta cosa. Es porten més els sirtakis. Ara bé, a les cafeteries més modernes acostumen a posar la música extremadament alta. Si us plau, que ens deixin parlar.

El futbol grec és dur, ple de migcampistes rudes i fornits…? Hi ha molts, diguem-ne, Gatussos?

Sí que és dur. El meu perfil tampoc és el típic habilidós… més aviat sóc rude i fornit, com ens anomenes. Aquest any, quan vaig arribar a Grècia, van treure en un diari una foto meva amb cara de Robocop. La veritat és que mai he anat a fer mal a ningú, però cal entrar amb força. Crec que la foto va ser una mica gafe, perquè he tingut moltes lesions aquest any. Així que, de Robocop, ben poca cosa.

th_58643_gavroslarge24_08_2010_122_1018lo.jpg

Una vegada vaig veure a Urzaiz en un concert dels Red Hot Chili Peppers i vaig pensar: “mira tu què bé”. Ara tu. Quines bandes o solistes escoltes darrerament? Pots compartir aquestes fílies amb algun jugador de l’Olympiakós o els teus ex ‘compis’ de l’Espanyol? Per exemple, què escoltava Tamudo? M’ho puc imaginar, però necessito confirmar-ho…

És difícil trobar jugadors amb els que compartir els meus gustos musicals. Amb alguns pots compartir-ne alguns. Amb qui els he compartit de ple és amb la meva parella. La veritat és que es fa estrany que la gent conegui a Interpol, The Shins o d’altres grups. Vosaltres ja esteu en una escena on sou força coneguts. Us ho heu ‘currat’ durant molts anys. I què escoltava en Raúl? Doncs la veritat és que no ho sé.

Suposo que tots dos tenim representant. Creus que aquesta tasca la pot desenvolupar un familiar d’un jugador? No veig a la meva mare fent-me de ‘mànacher’, però hi ha pares que decideixen les carreres d’autèntics cracks

Sí que en tinc. Un grup amb el que em porto genial, i més que representants, són amics. A la meva família no hi havia ningú que ho pogués fer. Però crec que l’única cosa que cal és algú que entengui de lleis. Un advocat. Almenys en el meu món. Això de negociar, ho pot fer qualsevol. Inclús un mateix.


portada moi olympiakos.jpg Cóm t’entens amb els jugadors grecs? ‘Inglish pitinglish’? És que, a la sortida d’un córner, el porter diguem-ne que organitza, i si et parla en anglès amb accent grec, això és un sidral, no?

Doncs així és. El millor són les xerrades del mister acabat d’arribar. Ell comença a parlar, i de sobte, quatre murmuris diferents traduïnt per als francesos, per als anglesos, per als grecs… un desgavell. Al final, al camp hi ha coses que són universals. L’anglès és quelcom molt introduït i que es xerra molt a Grècia.

Creus que un entrenador té prou visibilitat des de la banqueta per protestar un fora de joc o un penal, sobretot en banquetes amb sostre d’uralita? I respecte als àrbitres? Creus que les càmeres haurien d’entrar a fomar part activa de les decisions arbitrals, encara que això aturés el joc? Si m’apures, seria emocionant. Posarien publicitat abans de sabes si és penal o no.

A Amèrica és evident que treurien suc d’aquests moments. Aquí sembla que no vulguin alterar massa el joc. Potser s’hi han oposat els diaris i els clubs grans, perquè no tindrien merda per llençar-se els uns als altres. És vergonyós que Barça i Madrid, amb els seus respectius mitjans, es queixin de les actuacions arbitrals, quan són als que més ajuden. Crec que, com en d’altres esports, s’hauria de fer servir la tecnologia per ser més justos. Després caldria limitar fins a quin punt s’hauria d’utilitzar.

Ets conscient dels milers de persones que t’observen quan jugues? Per no parlar de la TV. Pots arribar a abstreure’t del soroll? Perquè allà a Grècia, ves que no criden!!!

Sóc més conscient quan visc el partit des de la grada. Els instants previs es viuen amb força tensió (suposo que deu ser semblant a un concert). El que passa és que la pressió al nostre esport és diferent, perquè de la teva feina al terreny de joc depenen els teus companys, aficionats, família… i és una responsabilitat.


Quan et retiris, periodisme esportiu? Una banda de rock? Entrenador? Cóm et veus en uns anys?

Això de la banda de rock m’encantaria, però crec que estic una mica invàlid per a aquest tema. Respecte al periodisme esportiu, el que més m’atreu és la ràdio, tot i que entrenador també és una professió que m’il.lusionaria. Però ja veurem d’aquí a uns anys si acabem molt farts del futbol o no.

780_008_2742891_e0d24226e3a9de8e9414c536bbffd700.jpg

Quantes vegades des que estàs a Grècia els teus amics t’han fet la conyeta del ‘trijoña trijoña’?

Les normals. Sobretot al principi. El primer que vaig saber estant aquí és que aquesta frase vol dir ‘anys i anys’. Suposo que és una frase típica per trencar el gel.


És possible fer-li el llit a un entrenador, conspirar per que el facin fora?

Jo també em feia aquesta pregunta quan escoltava la gent al bar comentant-ho. Mai se’m passaria pel cap fer una cosa així, però el futbol m’ha ensenyat que és possible. Malauradament.

Sempre he pensat que una banda se sembla a un equip de futbol, i el cantant ha de fer de davanter… quina posició ocuparies tu en un grup, partint de la base que el mig defensiu podria comparar-se al bateria?

Bé, no sé jo si es podrien fer paral.lelismes… la música és creativitat i expressió, on el guitarra i el cantant acaparen la majoria del protagonisme. Al futbol hi ha creativitat i gol, i se n’encarreguen els jugadors ofensius. Jo suposo que seria un baixista o un bateria. Necessaris en qualsevol banda, però en un segon pla.


Ets d’anar a festivals, o prefereixes un únic concert d’una banda que t’agradi? (que quedi clar que aquesta pregunta me l’han fet un milió de cops)

M’agrada la bona música que em faci vibrar! He estat a festivals com el FIB, Primavera Sound, BBK, Summercase, i en multitud de concerts. El cert és que als festivals hi ha un bon ambient formidable i molta cervesa, tot i que el tema dels urinaris l’haurien de tractar millor. Tinc a l’agenda el Primavera Sound d’aquest any, que crec que és espectacular amb The National, que és una de les noves bandes que més em criden l’atenció.

UefaEspanyolWBremen30_tn1177621511GolMoisesHurtado.jpg
No som un país massa exportador de futbolistes. Cóm et sents sent el guiri? Quina altra lliga europea t’agradaria viure? La Premier, poster?

Crec que després del mundial s’està invertint la tendència. Cada vegada més futbolistes s’arrisquen a sortir fora. El que passa és que a Espanya es viu molt bé!! A Grècia he tingut la oportunitat de guanyar la meva primera lliga. La Premier és una gran lliga, pero crec que l’espanyola és millor.

Barcelona es troba a faltar des de la distància, o ara li veus més els defectes, com quan un parla de la seva ex?

Per res del món. Em sembla que Barcelona és la millor ciutat del món, i cada dia que passo fora m’enrecordo més d’ella. Tot i que encara podria ser millor. Per a la meva manera de veure-ho, la gent podria fer més vida al carrer. A moltes ciutats europees és així. A Madrid també. Es posen massa traves per que la gent obri negocis d’oci que donin vida a la ciutat.


A quin jugador t’ha costat més marcar? Si des del futur et venguessin un xip que et permetés endevinar els moviments del davanter, et deixaries d’hòsties ètiques i l’empraries? A mi, si des del futur em venguessin un single… jeje…

Això estaria bé. Tot i que amb lo contraris que són a qualsevol instrument tecnològic… cal ser honrats per valorar la feina ben feta. Per a mi, el fi no justifica els mitjans. On dius que venen aquests xips?

19701635.jpg

Quines diferències has trobat entre el fan perico i el hooligan de l’Olympiakós? I groupies? Perquè els futbolistes aneu amb cada ‘pibon’ que tira d’esquenes…

Moltes diferències. El fan del futbol ja és especial per sí mateix. Es pot dir que és la seva vida. Doncs aquí a Grècia és això multiplicat per 10. És increïble la passió que hi ha per aquí. Hi ha una minoria una mica violenta, com passava a Espanya fa uns anys. Crec que l’esport ha de ser net, i som els futbolistes els primers que hem de donar exemple. Aquí hi ha hagut actes que, si no es tallen d’arrel, ens en podem lamentar algun dia. Sabem que el futbol és un esport i trascendeix a molts àmbits de la societat, però tot té un límit. Pel que fa a les groupies, nosaltres no en tenim, o almenys jo!! També els cantants aneu amb ‘pibons’, no? Aquí cadascú s’ho manega com pot… jo estic molt content amb la meva parella. És un ‘pibon’, però per dins ho es encara més.

Què preferiries? Haver composat ‘No Cars Go’ (cançó d’Arcade Fire –ndr), o marcar un gol decisiu a la final de la Champions? Difícil, eh?

Ufff… Què difícil!!! Crec que ambdues coses et fan immortal en el record de la gent. Però un bon single envelleix millor.

Una abraçada lesbiana!!

[youtube qWRg14LldTA nolink]

Doncs em podreu dir pilota, o acusar-me de no mullar-me ni sota la dutxa, però un cop llegides les entrevistes d’anada i tornada entre Moisés Hurtado i Santi Balmes, el veredicte dels jutges de ‘L’orella de Chygrynskiy’ (bàsicament, jo mateix) és clar: empat a gols i espectacle, a ritme de futbol lesbià…

(Moltíssimes gràcies a tots dos per embarcar-vos en aquest experiment, nois! I als que ho heu llegit, pels comentaris i la passió que ens heu fet sentir. En Dimitro estaria orgullós de tots vosaltres…)

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús