M’estàs dient que Joe Strummer era del Shakhtar?

Joe_Strummer.jpg

Amics orellaires: segurament aquesta podria ser la pregunta que un podria fer-se en veure la cançó que el cantant de The Clash va composar en la seva etapa amb The Mescaleros…

 

[youtube xCvGLSFIo6I nolink]

Però probablement estaríem equivocats. Per bé que hi ha constància que a Strummer li agradava el futbol (sense ser-ne un gran apassionat, tot sigui dit), sembla que el líder de The Clash coincidia amb els membres dels Sex Pistols Steve Jones i Paul Cook i li feien patxoca els colors blaus del Chelsea (recordeu el que us explicava en l’entrada sobre el Hollywood United F.C.?). Sota la nostra perspectiva això pot sobtar una mica, perquè des de l’arribada de Roman Abramovich al 2003 pensem en els ‘Blues’ com un equip multimilionari, i ben allunyat dels valors d’esquerres que sempre va pregonar Strummer. Però el cert és que el Chelsea no havia estat mai un dels grans d’Anglaterra (tenia copes o algun títol europeu al seu palmarès, però mai havia guanyat la lliga ni havia lluitat entre els grans del continent a la Copa d’Europa), i bona part de la seva afició era gent de les classes obreres de l’oest de Londres provinents de barris com Battersea o Hammersmith (recordeu la cançó dels Clash ‘White Man In Hammersmith Palais’?)

hammersmith.jpg

Però llavors, a què ve aquesta cançó de Joe Strummer & The Mescaleros dedicada a l’equip ucraïnès? Concretament, la cançó ‘Shaktar Donekst’ correspon al disc ‘Global A Go-Go’, segon dels tres àlbums que va publicar Joe Strummer amb The Mescaleros (tot i que el tercer, ‘Streetcore’, es va editar de manera pòstuma, després de la mort d’Strummer a finals de 2002). La lletra parla d’un immigrant macedoni que es cola a Anglaterra amagat a la part de darrere d’un camió, i que porta al coll la bufanda del Shaktar:

Possible chance, storm, possible chance, gale

Welcome to Britain in the third Millenium
This is the diary of a Macedonian, Macedonian

He went to Britain in the back of a lorry
“Don’t worry, don’t worry, don’t hurry.”
Said the man with the plan
He said, “If you really wanna go – you’ll get there in the end.”
If you really wanna go – alive or dead my friend
Well, you can levitate you know – long as the money’s good you’re in
Or if you really wanna go – you’ll get there in the end

He had the wooly scarf of Shaktar Donetsk
Nay, the banner of freedom wrung around his neck
Inherited from his father
One of the Ukraine exiles of Yugoslavia
He said, “You’ll get there in the end.”
If you really wanna go – alive or dead my friend
Well, you can levitate you know – long as the money’s good you’re in
Or if you really wanna go – you’ll get there in the end

Yo-oh, he got a little postcard
Yo-oh, everybody got a dream
Yo-oh, he always got it with him
Yo-oh, it’s of a nineteen twenty five
Red telephone box with Wembley in the background
Them twin tower vandal-aye

Will he find a two bar heater
Waiting for him in two rooms
Above the cut rate telephone anywhere place
He got off the train in Shadwell, disappeared without trace
He said, “You’ll get there in the end.”
If you really wanna go – alive or dead my friend
Well, you can levitate you know
long as the money’s good you’re in
Or if you really wanna go – you’ll get there in the end

Oiling the grinding city underside
Treating each flake of rust all over Humberside
You know a blocked generator could cut power to the city system
Well – you’ll get there in the end
Alive or dead my friend
You’ll get there in the end
Alive or dead my friend
If you really wanna go – you’ll get there in the end
If you really wanna go – alive or dead my friend
If you really wanna go – you’ll get there in the end
If you really wanna go – alive or dead my friend
If you really wanna go – you’ll get there in the end
If you really wanna go – alive or dead my friend
If you really wanna go – long as the money’s good you’re in
If you really wanna go – you’ll get there in the end

 

Així doncs, la presència del Shaktar Donetsk a la discografia de Joe Strummer és més anecdòtica que no pas provocada per una fília cap a l’equip de Dmitro Chygrynskiy. Amb tot, aquestes no serien les úniques vinculacions de Joe Strummer amb el futbol. Com explica el web sobre The Clash  http://www.theclashblog.com, Strummer va participar en la composició d’algunes de les cançons que tradicionalment es fan servir com a himnes de la selecció anglesa en grans tornejos internacionals com Eurocopes i Mundials. Per exemple, va coescriure el tema ‘England’s Irie’ juntament amb els Black Grape (la banda que va donar continuitat als Happy Mondays). Una cançó que acompanyava la selecció dels ‘Pross’ durant l’Eurocopa de 1996 en què van ser amfitrions:

[youtube VvuqgyKj5iM nolink]

fat les.jpg Strummer també va composar la cançó ‘Vindaloo’ per al Mundial de 1998, amb els seus companys de viatge al projecte Fat Les: el baixista de Blur Alex James, l’actor de ‘Trainspotting’ Keith Allen (pare de Lilly Allen, i seguidor del Fulham), i l’artista Damien Hirst. Amb aquest grup, per cert, van sortir a la portada de la popular revista musical anglesa NME… disfressats de Village People!! Si sou fans molt talibans de The Clash, potser millor que no escolteu aquesta cançó, digna d’una nit etílica a Lloret de Mar…

[youtube 0T1pXsJp_go nolink]

A la següent Eurocopa, l’any 2000, Fat Les van ser els encarregats novament de l’himne de la selecció anglesa. En aquest cas, amb una èpica versió de ‘Jerusalem’, l’himne patriòtic basat en un poema de William Blake:

[youtube YDoY-7aIcIw nolink]

Però bé, com que tampoc seria qüestió que us quedeu amb aquesta impressió d’un dels artistes més compromesos amb les causes socials i polítiques de la història del rock, millor que ens quedem amb el record de les seves imprescindibles cançons amb The Clash, no?

[youtube F9Eck6rox0s nolink]

Futbol, punk i democràcia. Quina millor manera de començar la setmana, oi?

IMG_5531.jpg

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús