St. Pauli: Punk Rock F.C.

stp-fck-10.jpg

Encara al ben mig de la voràgine d’esquizofrènia mediàtica per la marató de clàssics Barça-Madrid, res com una escapadeta als submóns terrenals per evitar acabar perdent la xaveta. I és que tant de partit entre gegants del futbol està molt bé, però un pot arribar a perdre el nord i acabar engolit per l’espiral de rivalitats, declaracions i crispacions que van més enllà del simple espectacle futbolísitic. I posats a escollir un equip que simbolitzi uns valors que traspassen els límits del futbol, i que a sobre té moltes vinculacions musicals, res millor que marxar a Hamburg. Concretament, al barri on els Beatles van començar a escriure la seva llegenda…

BeatleswithSheridanDVD.jpg

Va ser al 1960, quan John Lennon, Paul McCartney, George Harrison, Stuart Stutcliffe i Pete Best van deixar el seu Liverpool natal per marxar cap a una altra de les majors ciutats portuàries d’Europa: Hamburg. El motiu? Tocar a diversos clubs del Reeperbahn, el barri vermell d’aquesta ciutat alemanya. Una zona de bars i prostíbuls, i que en aquella dècada dels 60 va començar a rebre una gran quantitat d’immigració que, amb el pas del temps, va acabar teixint l’atmosfera interracial i multicultural d’aquest barri obrer. Els Beatles van començar a tocar al club Indra, i van anar passant també per altres locals com el Top Ten Club, el Kaiserkeller o l’Star Club, abans de tornar cap a Liverpool. Stuttcliffe i Best deixarien la banda, un tal Ringo Starr s’incorporaria per tocar la bateria, i la resta de la història la coneixeu sobradament. Curiosament, els famosos pentinats dels ‘Fab Four’ es van gestar també durant els dies dels Beatles a Hamburg, gràcies a la fotògrafa i companya d’Stuttcliffe Astrid Kirchherr. Si no l’heu vista, us recomano el visionat de la pel.lícula ‘Backbeat‘, que explica aquesta època de la banda. A més, la banda sonora és sensacional, amb un supergrup de luxe creat especialment per a la ocasió: The Backbeat Band, amb Dave Grohl (Nirvana, Foo Fighters), Thurston Moore (Sonic Youth), Greg Dulli (Afghan Whigs), Mike Mills (R.E.M.), Dave Pirner (Soul Asylum) i Don Fleming (Gumball).

st_pauli_3.jpg

En aquells principis dels 60, un modest equip de futbol fundat al 1910 jugava a la Oberliga Nord, juntament amb d’altres equips del nord d’Alemanya com el Hannover, l’Eintracht, el Werder Bremen o l’altre equip de la ciutat i futur gran rival, l’HSV Hamburg. El Saint Pauli, però, no es va començar a convertir en un equip de culte fins a la dècada dels 80, quan el club va canviar la ubicació i es va traslladar ben a prop del Reeperbahn. Allà on els Beatles van començar la seva carrera 20 anys abans, el St. Pauli es va encomenar de l’esperit obrer i d’esquerres que es respirava en aquells carrers, i es va convertir en el primer club alemany que es declarava obertament antifeixista, antiracista, antisexista i antihomòfob. Fins l’any passat, el president del club era Corny Littmann, membre del partit verd, actor, empresari teatral i gay declarat. Al Millerntor Stadion es van prohibir els símbols feixistes i nacionalistes, i van adoptar la bandera pirata com a icona del club. En qüestió d’una dècada, van passar de tenir uns 1.500 espectadors de mitjana a tenir-ne entre 15.000 i 20.000 (esdevenint l’equip amb més dones assistents als partits), i els seus seguidors van fer del club un estil de vida. L’any passat van celebrar l’ascens a la Bundesliga regalant 20.000 condons amb l’escut del club, i és que un dels seus patrocinadors és la marca d’articles eròtics Orion. Avui en dia, tenen més d’11 milions de seguidors a tot Alemanya, i 200 clubs de fans arreu del món. Entre ells, un d’oficial a Catalunya o també un altre a Mallorca. Estan agermanats amb el Celtic de Glasgow (per coincidència de valors) o amb el Platense argentí (per coincidència de colors: no és massa usual vestir de marró i blanc). I gran part del públic que assisteix al partit són gent de classe treballadora, prostitutes, homosexuals, artistes, okupes i punks. Així doncs, no ens ha d’estranyar que el rock també formi part indisoluble del tarannà vinculat al St. Pauli…

Us imagineu ser jugadors de futbol i que l’himne del vostre club sigui el ‘Hell’s Bells’ dels AC/DC? Doncs això és el que senten els futbolistes del St. Pauli cada vegada que entren al terreny de joc del Millerntor Stadion. Quina pujada d’adrenalina per afrontar els 90 minuts que tenen per endavant, oi? Una manera sensacional de motivar-los i que intentin marcar el màxim de gols possibles als rivals! He dit gols? Doncs si vestíssiu la samarreta del St. Pauli i marquéssiu un gol a casa, per la megafonia de l’estadi començaríeu a escoltar aixó…

Ni més ni menys que el mític ‘Song 2′ de Blur (quins records del festival de Benicàssim de 1997, en què pràcticament vam sortir nadant per aquella maleïda tempesta que gairebé mata als pobres Urusei Yatsura…). Les vinculacions musicals del St. Pauli no acaben aquí, on aneu a parar! L’any 2000, per exemple, la banda de punk rock americana Bad Religion va fer un concert caritatiu i va jugar un partit de futbol contra el filial de l’equip, convenientment retratat en les cròniques de la premsa local:

europesoccerbericht.jpg

eldritch3.jpg D’altres artistes i grups s’han declarat obertament fans del St. Pauli. Molts d’alemanys, com els hip-hopers Fettes Brot, els punk-rockers Die Ärzte, el seu bateria Bela B, o les bandes indies d’Hamburg Kettcar o Tomte; i d’altres internacionals, i que han vestit samarretes de l’equip Kiezkicker als seus concerts, com ara els mítics gòtics dels ’80 Sisters Of Mercy, el grup de metall industrial KMFDM, l’exquisida banda islandesa de post-rock Sigur Ros, o els noruecs d’estètica homosexual Turbonegro, que van adaptar a l’alemany la lletra de la seva cançó ‘I Got Erection’, en honor al St. Pauli:

O d’altres que també han dedicat cançons al St.Pauli són els italians Talco, una banda de punk, ska, folk i no sé quants estils més, que es declaren obertament antifeixistes i antiracistes:

Per cert, us recomano també que li feu un cop d’ull a l’excel.lent lloc web ‘Miles Photo‘, amb espectaculars fotografies preses a partits de l’equip més rocker del planeta: el F.C. St. Pauli, molt més que un club…

_O4T8190.jpg

*Per cert, se m’oblidava: el blog St. Pauli Taldea va compilar un recopilatori de 100 cançons sobre l’equip alemany. Si us el voleu descarregar, el trobareu clicant aquí.

4 comentaris

  • Rubén García

    26/04/2011 6:33

    Enorme blog, company! Tots els que estimem el Rock i perdem l’oremus pel futbol agraïm aquest tipus d’històries. Per cert, crec que Guardiola hauría de preparar la eliminatòria contra l’equip del Mal a ritme de Turbonegro. Així segur que el donem bén bé pel sac…

  • itrapero

    26/04/2011 20:12

    Moltes gràcies! Doncs després d’escoltar la roda de premsa prèvia de Guardiola, crec que ha estat escoltant Nine Inch Nails, com a mínim… ;)

  • Carles Estríngana

    31/05/2011 9:51

    Qué gran Traperinho!!!!
    St Pauli forever (malgrat el descens)
    Digues-li al Baiges que nos ponga musiquitas de estas en nuestros partidos jajajajaja

  • itrapero

    01/06/2011 19:18

    jaja! Amb aquestes cançons fins i tot empataríem algun partit! Sempre i quan el nostre porter no fes cap cantada… ;D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús