I el rock radiKal va derrotar el Barça

reala.jpg

En cap de setmana de doble enfrontament català-basc a la lliga de 1ª divisió, avui ens endinsem en una història que té a veure amb els dos grans equips bascos de la història, i amb un moviment musical molt arrelat a les terres d’Euskadi: el rock radical. Una excel.lent via d’expressió de sentiments i frustracions polítiques i socials, que té una gran tradició a la sempre reivindicativa societat basca. Molts es van quedar sorpresos dissabte passat per que aquesta modesta Reial Societat que lluita per la permanència a 1ª divisió guanyés al totpoderós Barça de Guardiola; però segurament això és perquè no saben el que ara us explicaré, amics orellaires. Una història que vaig saber gràcies a un dels majors còmplices que tinc a COMRàdio en qüestions de faltar a la gent i mossegar la mediocre realitat que ens envolta: l’amic Guillem Barquín (us recomano que el seguiu a twitter: @barq_in). A les prèvies de les retransmissions dels partits del Barça a la COM, ell sempre busca una cançó que tingui relació amb el rival de l’equip blaugrana. I en la prèvia del Reial Societat-Barça, el grup escollit va ser la banda basca de punk oi! Des-Kontrol; i no pas per casualitat…

deskontrol.jpgcd des-kontrol bo.jpg Aquesta banda d’Arrasate (Mondragón) va rebre una brutal pallissa en un concert a Barakaldo per part de grups de red skins d’extrema esquerra, que els acusaven de mostrar ambigüitat respecte a moviments i idees feixistes. Ells, però, van negar simpaties cap a les idees d’ultradreta, i com a reivindicació, van gravar un disc de 6 cançons: ‘Hipokresia eta faxismoaren aurka‘ (‘Contra el feixisme i la hipocresia’), en què cançons pròpies conviuen amb versions de MCD, The Specials o Hertzainak. En aquest disc, col.laboraven artistes de l’escena del rock radical basc com Fermin Muguruza (Negu Gorriak, Kortatu…), ‘El Drogas’ (Barricada), i músics de bandes com Etsaiak, RIP, Kuraia, o Cicatriz. Però la llista d’artistes convidats no es limitava només a músics d’altres bandes, sino que s’endinsava també en el món del futbol: així, també hi van participar l’exfutbolista de la Reial Societat Aitor López Rekarte (germà de l’exjugador del Barça), els membres de l’actual primer equip de la Reala Mikel González, Jon Ansotegi i Eñaut Zubikarai, i els de l’Athletic Iñigo Vélez i Mikel Balenciaga, tal i com es pot apreciar en el següent video promocional:

[youtube wrta8DfVqqg nolink]

Mikel Gzlz.JPG En el cas dels 3 jugadors de la Reala, no era la primera vegada que demostraven inclinacions polítiques i sensibilitat cap al problema basc. I és que van ser 3 dels 8 futbolistes del club guipuscoà que van participar en una manifestació que reclamava el retorn a Euskadi de presos d’ETA (De fet, el pare de Zubikarai es troba empresonat des de 1989). Un fet que va provocar molta pol.lèmica entre determinats sectors de les societats basca i espanyola. Però tornant al que de debò ens interessa, Mikel González, s’ha declarat en diverses ocasions gran fan de la música, citant a grups punk com The Clash o Rancid entre els seus preferits, i les biografies de Johnny Cash o dels mateixos Clash entre els llibres que recomenaria als seus amics. No es pot negar que té bon gust, el punyetero…

[youtube DhKHAopx7D0 nolink]

llorente beti mugan.jpg A més, Mikel González va demostrar bones maneres a l’hora de cantar ‘Mondra‘ (la versió que fan els també bascos RIP del mític ‘You’ll Never Walk Alone’) en la festa de celebració per l’ascens a 1ª. I també reivindica a un jove grup d’amics d’Arrasate anomenat Never Surrender. Un altre jugador de la Reala que també és seguidor del rock radical és el davanter Joseba Llorente. Quan jugava al Vilarreal, Llorente va celebrar un gol davant el Barça ensenyant una samarreta d’un altre grup del rock radical basc: Beti Mugan. Un gest que va despertar la curiositat de molts: “els companys i l’entrenador em pregunten per la samarreta. Els explico què és, però el que no poden entendre és que per a mi és molt més que un grup de música; és un sentiment molt fort que em manté lligat a la meva joventut, a la meva gent i a Hondarribia

[youtube zoLVKM1xlGM nolink]

No m’estranyaria pas, doncs, que abans de jugar ahir a Anoeta, al vestidor local d’Anoeta sonessin cançons punk; això explicaria a la perfecció el coratge i la garra amb què la Reala es va endur una merescudíssima victòria davant del millor equip del món. El poder del rock, amics…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús