Manchester City rocks!

manchester-city.jpg ian curtis.jpg

Aquest 18 de maig s’han complert ni més ni menys que 31 anys de la mort d’un dels últims mites de la història del rock: el cantant de Joy Division, Ian Curtis, que va decidir suicidar-se a casa seva, tal com explica la cançó d’homenatge que li van fer Los Planetas, ‘Desorden': “hay un cuerpo girando en la cocina, al final de una cuerda atada a una viga (…) hoy es 18, y ella se ha ido (…) ¿qué puedo hacer si no puedo hacer nada para acabar con algo que no acaba”. I encara que no ho sembli, li podem trobar un lligam futbolístic a aquesta trista onomàstica musical. I és que, com va explicar la seva vídua Deborah Curtis, aquest poeta maleït del rock… era fan del Manchester City!!

Ian_Curtis_Wall_by_shaun_trillo.jpg Sí, com ja passava quan us vaig explicar el fanatisme de Nacho Vegas per l’Sporting de Gijón, costa d’associar la imatge arquetípica del cantant torturat de Joy Division a una activitat tan aparentment trivial com el futbol, però així ho han corroborat també dos grans coneixedors d’Ian Curtis: el fotògraf Kevin Cummins (que ha treballat amb moltes de les grans estrelles del rock, i que també és gran fan del City), i el també fotògraf del rock i amic personal Anton Corbijn, que al notable biopic sobre Curtis ‘Control’ ho documenta en un diàleg de l’Ian amb la seva amant Annik Honoré, en què ella li pregunta pel seu color preferit i ell li respon: “el blau Man City”…

Curiosament, Ian Curtis era l’únic dels 4 membres de Joy Division que donava suport al City, i és que tant Bernard Sumner com Peter Hook com Stephen Morris eren seguidors del Manchester United. A més, no deixa de tenir certa ironia que els aficionats dels ‘Red Devils’ facin servir l’himne per excel.lència dels Joy Division (‘Love Will Tear Us Apart’) per animar al gran Ryan Giggs:

g_ManCity-copa_576.jpg

marr.jpg

Malauradament, Ian Curtis no va poder celebrar diumenge passat el primer títol del Manchester City dels últims 35 anys (triomf per 1-0 a la final de la FA Cup davant l’Stoke City, a Wembley, amb gol del gran Touré Yayá). Els que sí que ho van fer, però, van ser altres músics seguidors del City. Com, per exemple, el guitarra del Smiths Johnny Marr, que té una història realment curiosa: abans de convertir-se en el company d’aventures musicals de Morrissey a aquesta grandiosa banda de Manchester, Marr anava per a futbolista professional! Va ser seguit pel Nottingham Forest, i fins i tot va arribar a estar a prova al Manchester City dels seus amors. En una entrevista a la prestigiosa revista anglesa de futbol ‘FourFourTwo’, Marr va assegurar: “era prou bo com per jugar al City, però no em van voler fitxar perquè jo era l’únic futbolista que feia servir ombra d’ulls…” Ai, l’homofòb món del futbol! Sigui com sigui, diumenge va aprofitar el seu twitter per mostrar-se content pel títol i també per felicitar als seguidors del United que acabaven de guanyar la Premier League anglesa: “Bons temps a l’estadi de Wembley. Felicitats a tots els mancunians. Diversió al sol”. En canvi, l’exguitarra dels Guns’n’Roses Slash estava trist, doncs els seus colors són els de l’Stoke City…

oasis-manchester-city.jpg

Però és clar, si hi ha una banda per excel.lència coneguda pel seu amor al Manchester City és Oasis. Ja ho van demostrar a tothom quan l’any 1994 van editar el sensacional debut ‘Definitely Maybe': a la portada del disc, apareixen els 5 components de la banda en el saló de la casa del guitarrista Paul ‘Bonehead’ Arthurs, i al costat de la xemeneia, hi ha una fotografia de l’exjugador del City Rodney Marsh (hi va jugar entre 1972 i 1975, i asseguren que una vegada va dir “no sóc el Pelé blanc; ell era el Rodney Marsh negre!”). Això sí, al costat de la finestra també hi apareix una fotografia del mític George Best (l’anomenat ‘cinquè Beatle’, del que un dia en parlarem tranquil.lament); i és que, contrariament als germans Gallagher, ‘Bonehead’ és fan del United.

20070220-definitely-maybe.jpg

oasis-manchester-maine-road.jpg Els episodis dels Oasis amb el City o contra el United són innombrables. Un dels que més recordaran els germans Gallagher va passar el 27 d’abril de 1996, quan van tocar per primera vegada a l’antic estadi del Manchester City, el llegendari Maine Road. Al 2007, Noel Gallagher va estudiar la possibilitat de comprar el club, fart dels molts i molts anys de penúries esportives. L’any passat, el mateix Noel va assegurar en una entrevista a l’estadi de Wembley que el seu segon fill que estava a punt de néixer es diria Carlitos Gallagher, o fins i tot Tévez Gallagher, en honor al seu futbolista preferit del City, el ‘Apache’ Tévez. En Noel també va assegurar que a les eleccions que estaven a punt de celebrar-se votaria amb una papereta on escriuria ‘Tévez és Déu’. Com ja sabeu, les relacions entre els dos germans mai han estat fàcils, i diumenge passat es va tornar a demostrar. Ja amb Oasis separats, en Liam ocupat amb la seva nova banda (els recomenables Beady Eye), i en Noel preparant disc en solitari, el petit dels Gallagher va fer servir la lletra de la cançó ‘Champagne Supernova’ per criticar a twitter que el seu germà gran no hagués assistit a la final de Wembley: “Where were you while we were getting high?”. Sense paraules, com tampoc la celebració del títol a la llotja de l’estadi, mentre per megafonia sonava ‘Roll With It’…

I aquesta no és l’única cançó d’Oasis que els fans del City adopten per cridar als estadis. També ho fan amb ‘Wonderwall’, o amb temes de la banda que més va influenciar als germans Gallagher, els Beatles. En aquest vídeo fan el mix de tribut als dos grups, començant amb ‘Hey Jude’ (canviant la tornada per un ‘City!’), seguint amb ‘Wonderwall’, i acabant amb una altra banda de Manchester, els New Order, i el seu ‘Blue Monday’…

No voldria acabar sense recordar també altres músics que també són fans del City: és el cas de Billy Duffy (The Cult); Mark E. Smith (dels futboleros The Fall); Damon Gough (Badly Drawn Boy), Mark Burgess (The Chameleons); Reni (Stone Roses); Rick Wakeman (Yes) o els 3 membres dels Doves (Jimi Goodwin i els germans Jez i Andy Williams). I si et fan patxoca els colors del City, potser t’interessarà el recopilatori de cançons dedicades a l’equip blau cel…

blue moon man city.jpg

PD: Tres apunts ràpids. El primer, un recordatori per al baixista de La Buena Vida, Pedro San Martín, que ens va deixar el passat dissabte en un accident de cotxe, quan tornava d’un concert de Nacho Vegas. El segon, per Eric Abidal, que avui ha declarat que la música ha estat un dels seus grans suports en la recuperació de la seva malaltia. I tercer, per al Primavera Sound, ja que segons em van dir ahir des de l’Ajuntament, el consistori no està per la labor d’habilitar pantalles gegants dins el recinte del festival per poder veure la final de Champions del dia 28. PJ Harvey o Messi? Difícil decisió, eh orellaires…?



								

                

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús