Arxiu del mes: juny 2011

I tu ets del Maiden F.C., de l’equip de Motorhead, o del Margatània?

dimecres, 22/06/2011

n_sevilla_fc_los_partidos-3227281.jpg

En aquests dies de desert informatiu en què la premsa esportiva fem el ridícul marejant la perdiu sobre fitxatges, rumors i tuits, vull centrar la mirada en el futbol base. L’estiu és època de tornejos de futbol aleví i infantil; d’aquells tornejos que tots hem gaudit per televisió, alucinant amb nens d’11 o 12 anys que remenen la pilota com a futurs cracks del futbol; campionats que donen lloc a meravellosos gestos d’esportivitat i fair-play, com el que es va produir l’altre dia en un torneig a Euskadi: la final la jugaven Espanyol i Sevilla. Els pericos, amb un equip format per alevins de primer any (11 anyets), i els sevillistes amb alevins de segon any (12 anys). Després d’un partit disputadíssim que va acabar 4-4, el Sevilla va guanyar als penals, però el seu entrenador va decidir regalar la copa als jugadors de l’Espanyol, admetent que havien estat el millor equip del campionat. Us imagineu un detall així en el futbol d’elit? Ja!

motorhead fc.jpgI, sincerament, tampoc m’imagino un gest així en l’equip al que convidaria de ben segur si mai em converteixo en un periodista poderós que organitza tornejos per a nens: el Motorhead F.C. Sí, amics: tal i com em va advertir el meu amic i germà musical Rubén Garcia (Ruta 66), la mítica banda de rock de Lemmy Kilmister i companyia va apadrinar a finals de 2006 un equip de futbol aleví, el Greenbank F.C. Es tracta d’un equip de Lincoln, Anglaterra. El seu entrenador, Gary Weight, era vell conegut de Lemmy perquè li havia fet de manager en alguna gira a principis dels anys 80, i li va enviar un mail al cantant de Motorhead proposant-li que la banda apadrinés l’equip. Els rockers britànics no només van estar encantats amb la idea, sino que els van permetre dur el logo de la banda amb les banyes i els queixals afilats a la samarreta negra de l’equip. “Puntegeu-ho tot molt dur” -va dir en Lemmy als nens, de menys de 10 anys. “Volem sortir al camp a acollonir als rivals, i tornar a casa com a orgullosos guanyadors” – afegia Weight. Com per no estar espantat: us imagineu ser un nen de 10 anys que surt a jugar a un camp on l’equip local va amb samarretes de Motorhead, i entra al terreny de joc mentre sona l’himne de l’equip, ‘Ace Of Spades”…?

[youtube 9e5cqe_JE0Q nolink]

maiden fc.jpgEl segon equip al que convidaria al meu torneig de futbol aleví seria al Maiden Youth F.C. No, no em refereixo a l’equip de futbol amb components d’Iron Maiden (del que parlarem un altre dia), sino a un altre conjunt aleví apadrinat, en aquest cas, per la banda heavy de Bruce Dickinson i companyia. Com molts sabreu, el baixista Steve Harris és molt fan del futbol (concretament, seguidor del West Ham, equip en el que havia jugat!). El seu fill va heretar els gens futboleros, i jugava a un equip a East London i a la Essex League. Un equip que va ser apadrinat per la banda del seu pare, els Iron Maiden. El més curiós del cas és que al 2007, els Maiden van retar als Motorhead a fer dos partits entre els dos equips alevins, amb finalitats benèfiques: un a l’estadi del West Ham (Upton Park) el 20 de maig; i l’altre, a l’estadi del Hull City (KC Stadium), el dia 27. El Maiden Youth F.C., un altre equip al que els rivals preferirien evitar…

[youtube PieS0zG228A nolink]

Per últim, el meu triangular de futbol aleví el completaria un equip realment especial: el Margatània. Aquests joveníssims futbolistes catalans formen un equip mixte amb una particularitat que queda perfectament reflectida en el curtmetratge ‘L’Equip Petit’. Una exquisida meravella feta pel col.lectiu El Cangrejo, i del que només us en donaré un detall que el vincula amb aquest blog: la música que acompanya a la filmació és, majoritàriament, del disc que la cantant dels Yeah Yeah Yeahs, Karen O, va composar per a la banda sonora de la sensacional adaptació al cinema que l’Spike Jonze va fer del conte popular infantil ‘Allà On Viuen Els Monstres‘ (també us el recomano molt i molt). Sense més preàmbuls, doneu-li al ‘play’ i gaudiu, Chygrynskiys…

[vimeo 25397042 nolink]

PD: I, per no deixar el futbol aleví, un petit homenatge a Bojan Krkic, ara que se’n va a la Roma. Un video molt graciós del davanter de Linyola quan tenia 10 anyets, i que he descobert gràcies al company del diari Sport i diverses mogudes musicals Dídac Peyret.

 

Granada: música (i futbol…?) de 1ª

dimecres, 15/06/2011

lorimeyers.jpgLori Meyers

No sé si coincidireu amb mi, però quan arriba aquest moment de la temporada en què les competicions de 1ª i Champions ja han acabat, m’encanta l’emoció i la intensitat que es viuen en les promocions d’ascens. I enguany, a banda de la bona notícia del retorn del Sabadell a 2ª A, i en espera de si Reus i Montanyesa poden pujar a 2ª B (molta sort a tots dos equips!), trobo que ha estat un gran encert crear els play-off d’ascens a 1ª divisió. Les dues eliminatòries entre Granada-Celta i Valladolid-Elx van ser un autèntic espectacle (bé, els partits de tornada), i aquest dimecres es jugarà el partit d’anada de l’eliminatòria decisiva entre Granada i Elx. Un partit que paralitzarà Granada, i en què el club andalús ha demanat a les empreses i comerços de la seva ciutat que deixin sortir abans de la feina als seus treballadors per que puguin arribar al camp amb puntualitat!!

banner_elche.jpg

Futbol i Andalusia, dos conceptes entrelligats realment curiosos… no cal dir que en aquesta eliminatòria, servidor va amb el Granada, per estar enamorat d’aquesta ciutat andalusa, però també per motius musicals. I és que Granada és d’aquelles ciutats que tot i ser més aviat petites, han concentrat històricament a un munt de músics i artistes de gran talent. I molts d’ells estaran molt pendents d’aquesta eliminatòria que pot portar a l’equip blanc-i-vermell a 1ª divisió, 35 anys després. Sense anar més lluny, els molt recomenables Lori Meyers. El grup de Loja és molt futbolero, i molt del Granada (tot i que el seu cantant Noni també és merengon, i molt fan d Mourinho. Malgrat tot, us puc assegurar que és una persona encantadora…). Fins i tot, al novembre de 2008 van fer la sacada d’honor en un Granada-Cadis disputat al camp de Los Cármenes, en què també va repartir CD’s entre els assistents. I amb motiu de la cançó ‘Dilema’ del seu segon disc (‘Hostal Pimodán’), van gravar un vídeo futbolero, i amb molta història al darrere…

[youtube K25Itj634qc nolink]

Les imatges corresponen a un partit que es va jugar a la Facultat de Ciències de Granada, el dia 1 d’abril de 2006. Vestits amb la samarreta titular blanc-i-vermella del Granada, els components de Lori Meyers, gairebé sense dormir, després d’una llarga nit d’alcohol i música. Vestits amb la segona equipació del Granada (de franges horitzontals blanc-i-blaves), una selecció de músics i fidels del Ruido Rosa, el bar més rocker de tot Granada. Entre ells, el mític J (Los Planetas) fent de porter, o Manu Ferrón (Grupo de Expertos Solynieve) dirigint l’equip des de la banqueta. Àrbitre del partit: el no menys mític Antonio Arias (Lagartija Nick). Resultat final: victoria humiliant del combinat del Ruido Rosa CF… per 13-1!!!! Moment destacat del partit: cara a cara, els dos líders de les principals bandes granadines: Noni li llença un penal a J… que l’atura!!

10.jpg

los planetas y mendieta.jpg I no és cap secret que J i LosPlanetas són també molt futboleros. I també, culés (en el cas de J, passió compartida amb el Betis). Com reconeixia en una magnífica entrevista compartida amb Gaizka Mendieta al Camp Nou, feta per Joan Pons per al nº 200 de la revista Rockdelux, el cantant del grup de Granada havia jugat a futbol fins a juvenils; pel que explicava ell mateix, era un mitja punta molt fi amb la pilota als peus, i molt gos quan tocava recuperar-la dels peus rivals. Sembla ser, fins i tot, que Los Planetas van intentar convèncer a la seva discogràfica per que posés publicitat de la banda a la samarreta del Granada, però la singular  idea no va tirar endavant.  I no cal ser un gran coneixedor de la magnífica discografia dels granadins per enrecordar-se de cançons com ‘La Copa de Europa‘, ‘El Artista Madridista‘ (“que los árbitros le pitan casi siempre a favor”…) o, per descomptat, la meravellosa cançó en què tornen a enrecordar-se del madridista Raul (“he leído en el Marca que se ha lesionado el niñato”) i li fan un homenatge al seu fan i amic més futbolero (“y Mendieta ha marcado un gol realmente increíble”), rememorant l’increïble gol que va fer al Camp Nou jugant amb el València. Parlo, és clar, de ‘Un Buen Día':

[youtube 1BVP72VrGQs nolink]

Un altre dia parlaré dels exquisits gustos musicals de Mendieta, qui per cert li retreu als seus amics Los Planetas que des que li van fer l’homenatge a ‘Un Buen Día’, la seva carrera futbolística va caure en picat… però bé, tornant al tema. A banda de Los Planetas, J té altres grups paral.lels on ha desenvolupat altres facetes del seu talent musical. Per exemple, La Cultural Solynieve, que abans s’havia dit Grupo de Expertos Solynieve. I encara abans, quan només havien editat alguna maqueta, el grup de Manu Ferrón i J es feien dir Montero Castillo y Aguirre Suárez. I qui eren aquests dos alter-egos de Ferrón i J? Doncs ni més ni menys que dos defenses sud-americans del mític Granada que als anys ’70 va estar 8 temporades consecutives a 1ª divisió, abans que Miguel Muñoz els fes perdre la categoria fins als nostres dies. Concretament, Julio Montero Castillo era un uruguaià que va guanyar la Libertadores o la Intercontinental amb el Nacional de Montevideo, a més de ser el pare de l’exjugador de la Juventus Paolo Montero. De la seva banda, Ramon Alberto Aguirre Suárez era un argentí amb fama de destraler que havia estat campió de la Libertadores i la Intercontinental amb Estudiantes de La Plata.

montero castillo.jpg aguirre-mainz.jpg

Per últim, un parell d’esments futbolístics que fan referència a altres grups de Granada: per una banda, José Ignacio Lapido (091). Tot i que a ell no li agrada el futbol, sembla que el seu guitarrista Víctor Sánchez va estar a punt de dedicar-s’hi professionalment. Per altra banda, els Lagartija Nick tenien concert a Granada el passat 28 de maig, coincidint amb la final de Champions de Wembley entre el Barça i el Manchester United. Davant d’aquest panorama, van optar per posposar el concert fins al final del partit, posant una pantalla gegant a la sala El Tren on havien de tocar, i regalant un barril de cervesa per a tots els assistents. Ho veieu cóm a Granada es mereixen el millor…?

[youtube MwmCuGEuBXU nolink]

PD: La meva postdata d’avui em fa molta il.lusió. Ahir vaig rebre un missatge que m’advertia de l’existència d’un grup de rock i blues molt especial: CHYGRYNSKIYS. Són catalans, fan versions, i els seus components han imitat els Ramones, adoptant cadascun d’ells el cognom Chygrynskiy. Aquest dissabte estaran tocant a l’Ateneu Rosa de Foc, al carrer Robí nº 5 de Gràcia, així que ja ho sabeu, Dimitros i Dimitras: a la Vil.la hi falta gent!

http://www.myspace.com/chygrynskiys

 

Portades futboleres (1): Ash ‘Kung Fu’

dimecres, 1/06/2011

ash kung fu.jpg

A vegades el meu estimat atzar marca el camí a seguir, i avui m’ha tornat a passar: dos amics i germans musicals (els meus estimats Oriol Rodríguez de ‘365d365e‘ i Rubén García de ‘Ruta 66‘) m’han fet dues propostes per al blog que aparentment no tenien res a veure, fins que les he barrejat en la coctelera del meu cervell perturbat, i han donat lloc a una nova secció que avui estreno a ‘L’Orella de Chygrinsky’. I, com el seu nom encriptat indica, es tracta d’una col.lecció de portades de la història del rock amb referències sobre futbol, i una petita explicació del per què d’aquella portada. No cal dir que aquest vol ser un blog dinàmic i interactiu, així que si teniu propostes per a aquesta secció o qualsevol altra cosa a dir, només cal que m’escriviu als comentaris o a través del meu twitter, Dimitros i Dimitras!!

Ash.jpg

La portada que inaugura aquesta secció correspon a ‘Kung Fu’, el que va ser el primer single del disc ‘1977’ dels nord-irlandesos Ash. Per a un servidor, el millor àlbum de la carrera d’aquest grup de pop-punk de grans melodies i guitarres enèrgiques. El single va ser editat el 20 de març de 1995, només 2 mesos després que passés l’incident que reflecteix la seva portada: la famosa puntada de kung-fu que el gran i polèmic Eric Cantona va donar a un aficionat del Crystal Palace el 25 de gener d’aquell mateix any, a l’estadi de Selhurst Park. L’àrbitre Alan Wilkie acabava d’expulsar Cantona al minut 48 per una agressió sobre el defensa del Palace Richard Shaw. Quan ‘l’enfant terrible‘ del Manchester United es retirava cap al túnel de vestidors, el jove Matthew Simmons, de només 20 anys, li va cridar “torna a França amb la teva puta mare, bastard!”. Cantona va reaccionar com tots plegats ja coneixem, i va ser sancionat amb 9 mesos de suspensió i dues setmanes de presó, que van ser substituïdes per 120 hores de treballs comunitaris. Malgrat la sanció, Cantona mai es va penedir d’aquella acció. Fa uns mesos deia que havia estat el moment més brillant de la seva carrera futbolística, i la reacció immediata després de l’incident i la posterior sanció va ser certament sarcàstica: “Demano perdó a tots, al Manchester United, als meus companys, a l’afició, a la federació… i a la prostituta amb la que vaig estar ahir a la tarda”. Paraules que li van valer una altra sanció de 4 mesos i dues setmanes sense sou per part del United, i perdre la capitania de la selecció francesa. Pel que fa a Simmons, va ser assetjat pels mitjans sensacionalistes britànics i va rebre amenaces de mort de seguidors del United i de Cantona. Amb tot, també va ser arrestat per robatoris a mà armada, i a l’abril d’aquest 2011 va anar a judici per haver agredit a l’entrenador de l’equip del seu fill. Un altre angelet…

Tot i que la cançó ‘Kung Fu’ no fa referència directa a l’incident de Cantona (de fet, parla de Bruce Lee, Jackie Chan, Fu Manchu… o fins i tot de Gary Glitter!), no ens ha d’estranyar la picada d’ullet dels Ash cap al món del futbol: i és que, com van explicar en una entrevista al programa ‘Soccer AM’ de Sky Sports, el baixista Mark Hamilton és seguidor de l’Aston Villa, el bateria Rick McMurray ho va ser en un temps del Liverpool, i el guitarra i cantant Tim Wheeler és de l’Arsenal, amb una particularitat: bateja les seves guitarres amb noms de futbolistes de l’equip ‘gunner’, com Vieira… o el gran Sylvinho!!! Gaudiu de la cançó, orellaires!

PD: Recordeu l’entrevista que vam fer en aquest blog al bateria de Mogwai Martin Bulloch, com a gran seguidor del Celtic de Glasgow? Doncs ara fa cosa d’uns 10 dies, em va prometre per mail que si el Barça guanyava la Champions a Wembley, el mateix dissabte de la final faria el concert al Primavera Sound amb una samarreta vintage del Barça… i m’han confirmat que va complir la seva promesa orellaire! Estic esperant que m’enviï alguna fotografia per publicar-la en aquest blog, amics. Just a l’hora que els Mogwai devien estar tocant al Parc del Forum, i malgrat la meva immensa pena per haver-me perdut el bolo de la musa PJ Harvey, l’amic arlequinat Toni Padilla i servidor homenatjàvem al rei Andrei, fent callar Wembley com a bons arshavinistes…

els arshavinistes fan callar Wembley.jpg