Portades futboleres (1): Ash ‘Kung Fu’

ash kung fu.jpg

A vegades el meu estimat atzar marca el camí a seguir, i avui m’ha tornat a passar: dos amics i germans musicals (els meus estimats Oriol Rodríguez de ‘365d365e‘ i Rubén García de ‘Ruta 66‘) m’han fet dues propostes per al blog que aparentment no tenien res a veure, fins que les he barrejat en la coctelera del meu cervell perturbat, i han donat lloc a una nova secció que avui estreno a ‘L’Orella de Chygrinsky’. I, com el seu nom encriptat indica, es tracta d’una col.lecció de portades de la història del rock amb referències sobre futbol, i una petita explicació del per què d’aquella portada. No cal dir que aquest vol ser un blog dinàmic i interactiu, així que si teniu propostes per a aquesta secció o qualsevol altra cosa a dir, només cal que m’escriviu als comentaris o a través del meu twitter, Dimitros i Dimitras!!

Ash.jpg

La portada que inaugura aquesta secció correspon a ‘Kung Fu’, el que va ser el primer single del disc ‘1977’ dels nord-irlandesos Ash. Per a un servidor, el millor àlbum de la carrera d’aquest grup de pop-punk de grans melodies i guitarres enèrgiques. El single va ser editat el 20 de març de 1995, només 2 mesos després que passés l’incident que reflecteix la seva portada: la famosa puntada de kung-fu que el gran i polèmic Eric Cantona va donar a un aficionat del Crystal Palace el 25 de gener d’aquell mateix any, a l’estadi de Selhurst Park. L’àrbitre Alan Wilkie acabava d’expulsar Cantona al minut 48 per una agressió sobre el defensa del Palace Richard Shaw. Quan ‘l’enfant terrible‘ del Manchester United es retirava cap al túnel de vestidors, el jove Matthew Simmons, de només 20 anys, li va cridar “torna a França amb la teva puta mare, bastard!”. Cantona va reaccionar com tots plegats ja coneixem, i va ser sancionat amb 9 mesos de suspensió i dues setmanes de presó, que van ser substituïdes per 120 hores de treballs comunitaris. Malgrat la sanció, Cantona mai es va penedir d’aquella acció. Fa uns mesos deia que havia estat el moment més brillant de la seva carrera futbolística, i la reacció immediata després de l’incident i la posterior sanció va ser certament sarcàstica: “Demano perdó a tots, al Manchester United, als meus companys, a l’afició, a la federació… i a la prostituta amb la que vaig estar ahir a la tarda”. Paraules que li van valer una altra sanció de 4 mesos i dues setmanes sense sou per part del United, i perdre la capitania de la selecció francesa. Pel que fa a Simmons, va ser assetjat pels mitjans sensacionalistes britànics i va rebre amenaces de mort de seguidors del United i de Cantona. Amb tot, també va ser arrestat per robatoris a mà armada, i a l’abril d’aquest 2011 va anar a judici per haver agredit a l’entrenador de l’equip del seu fill. Un altre angelet…

Tot i que la cançó ‘Kung Fu’ no fa referència directa a l’incident de Cantona (de fet, parla de Bruce Lee, Jackie Chan, Fu Manchu… o fins i tot de Gary Glitter!), no ens ha d’estranyar la picada d’ullet dels Ash cap al món del futbol: i és que, com van explicar en una entrevista al programa ‘Soccer AM’ de Sky Sports, el baixista Mark Hamilton és seguidor de l’Aston Villa, el bateria Rick McMurray ho va ser en un temps del Liverpool, i el guitarra i cantant Tim Wheeler és de l’Arsenal, amb una particularitat: bateja les seves guitarres amb noms de futbolistes de l’equip ‘gunner’, com Vieira… o el gran Sylvinho!!! Gaudiu de la cançó, orellaires!

PD: Recordeu l’entrevista que vam fer en aquest blog al bateria de Mogwai Martin Bulloch, com a gran seguidor del Celtic de Glasgow? Doncs ara fa cosa d’uns 10 dies, em va prometre per mail que si el Barça guanyava la Champions a Wembley, el mateix dissabte de la final faria el concert al Primavera Sound amb una samarreta vintage del Barça… i m’han confirmat que va complir la seva promesa orellaire! Estic esperant que m’enviï alguna fotografia per publicar-la en aquest blog, amics. Just a l’hora que els Mogwai devien estar tocant al Parc del Forum, i malgrat la meva immensa pena per haver-me perdut el bolo de la musa PJ Harvey, l’amic arlequinat Toni Padilla i servidor homenatjàvem al rei Andrei, fent callar Wembley com a bons arshavinistes…

els arshavinistes fan callar Wembley.jpg

 

4 comentaris

  • Bernat M

    06/06/2011 14:50

    George Best, The wedding Present
    London 0 Hull 4, The Housemartins

  • itrapero

    06/06/2011 23:21

    La de George Best la tenia controlada, però no coneixia la dels Housemartins. Gràcies, Bernat!

  • itrapero

    06/06/2011 23:24

    jaja! L’acabo de veure a google: ja sé quina és, però no recordava aquest títol de reminiscències futboleres. Merci!

  • Bernat M

    09/06/2011 23:08

    De res. Dos discos magnífics.. Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús