Portades futboleres (2): Super Furry Animals ‘The Man Don’t Give A Fuck’

the man dont blue 7.jpg

Inicialment tenia previst dedicar aquest segon post sobre portades futboleres al clàssic ‘George Best’ de The Wedding Present, però al final he canviat d’opinió. I de seguida sabreu per què. ‘The Man Don’t Give A Fuck’ és un single de la banda gal.lesa d’indie rock psicodèlic Super Furry Animals. Es va editar originalment el 2 de desembre de 1996 com a cara B del single ‘If You Don’t Want Me To Destroy You‘, però temps després va acabar sent un single i cançó de culte de la banda per sí mateix. El tema contenia un sample del ‘Show Biz Kids‘ d’Steely Dan, i va passar a la història per ser la cançó de la història en què la paraula ‘fuck’ es repetia més vegades (50, concretament). Posteriorment, els Insane Clown Posse van superar aquest récord dient ‘fuck’ 93 vegades en el seu tema ‘Fuck The World‘, i la resposta dels Super Furry Animals va ser senzilla: al 2004 van editar una versió en directe (gravada al Hammersmith Apollo de Londres) que durava 23 minuts i mig, i en què la paraula ‘fuck’ es repetia un centenar de vegades (part 1 i part 2); així van recuperar el rècord. Fàcil, oi?

robin friday V Sign.jpg

La foto de la portada correspon al dramàtic partit de zona de descens de la Second Division entre el Cardiff gal.lès i el Luton anglès, jugat el 16 d’abril de 1977. El Cardiff va guanyar per 4-2, i el porter Milija Aleksic va aguantar estoicament una doble humiliació: encaixar un gol del davanter amb qui s’havia estat barallant tot el partit, i veure cóm aquest li fa el signe de la V (el més ofensiu a la cultura britànica, i que equivaldria al nostre signe aixecant el dit cor per enviar a pastar fang al receptor). El davanter en qüestió era ROBIN FRIDAY. No n’havíeu sentit a parlar mai? Doncs estic segur que després de llegir aquest post, es convertirà en heroi per a la resta de les vostres vides…

llibre robin friday.jpg Friday no va jugar mai més enllà de la Second Division britànica, però els seus tècnics coincidien que tenia qualitat per haver jugat a la selecció anglesa. Els equips per on va passar com el Reading o el Cardiff el consideren el millor jugador de la història dels respectius clubs; l’àrbitre Clive Thomas (que havia xiulat a Mundials a Pelé, Cruyff o George Best) assegura que el millor gol que va veure en viu a la seva carrera el va marcar Robin Friday en un Reading-Tranmere Rovers. I fins i tot li van dedicar una biografia absolutament imprescindible (‘The Greatest Footballer You Never Saw’), escrita per Paolo Hewitt i l’exbaixista d’Oasis Paul McGuigan ‘Guigsy’. El per què de tot aquest fervor s’explica en la immensa qualitat futbolística de Friday, però també en la multitud de capítols extraesportius que va protagonitzar, i que deixen a George Best o Eric Cantona com a autèntics principiants en l’art de ser futbolistes punk-stars. Dimitros i Dimitras, prepareu-vos per rendir adoració eterna a Robin Friday:

Greatest_goal_ever_ROBIN_FRIDAY.jpg

Tot i que la seva qualitat el va portar abans dels 15 anys a estar en categories inferiors d’equips del seu Londres natal com el Crystal Palace, el Queens Park Rangers o el Chelsea, el seu caràcter el va allunyar del futbol professional: als 16 anys ja va ser condemnat a 14 mesos al reformatori de Feltham Borstal per lladre; es va fer alcohòlic i adicte a les drogues i a les dones; fan del heavy metal, tenia martiritzat al seu veí de 80 anys amb música a tot volum, dones i festes fins ben entrada la matinada; en una ocasió, expliquen que es va quedar absolutament nu (només amb unes botes posades) ballant al pub Churchill de Reading; als 17 anys va deixar prenyada i es va casar amb una noia negra (Maxine Doughan), en una època en què les relacions interracials no estaven gens ben vistes; a la seva segona boda (amb Liza Deimel. Ell anava vestit amb camisa de tigre i botes de serp), l’alcohol i les drogues van córrer a tal nivell que la festa va acabar amb una baralla multitudinària i amb els convidats robant a la parella els regals de boda…

robin-friday-19062011.jpg

…i al terreny de joc i als hotels? Als entrenaments, anava tan fort a la pilota que lesionava els companys; als partits, a més de ser sempre el màxim golejador dels seus equips, era també l’home més expulsat; en alguna ocasió, va arribar borratxo als partits quan aquests ja havien començat, i tot i així era capaç de marcar el gol de la victòria; el dia que fitxa pel Cardiff, va ser detingut per la policia per haver-se colat al tren sense bitllet, i va haver de ser rescatat pel seu entrenador Jimmy Andrews; el seu debut amb l’equip gal.lès el fa contra el Fulham després d’una llarga nit de farra, però tot i així marca 2 gols i agafa i apreta ben fort els testicles al defensa campió del món Bobby Moore per celebrar el triomf per 3-0; en una ocasió, celebra un gran gol anant a fer-li un petó a un policia que hi havia darrere la porteria; durant les concentracions, va robar estàtues de cementiris, o es va emportar cignes dels jardins dels hotels als pubs on passava tantes i tantes hores; i, atenció, una vegada, en ser expulsat per agredir al futbolista del Brighton Mark Lawrenson, se’n va anar cap al vestidor del rival… i es va cagar dins la bossa de Lawrenson!!! Un autèntic mite, de qui us recomano la lectura de la biografia que abans us deia, o com a mínim, un ampli resum amb extractes del llibre que hi ha a l’article de wikipèdia. Robin Friday ens va deixar el 22 de maig de 1990, per un atac de cor provocat per una sobredosi. Apa, gaudiu de la cançó que els Super Furry Animals li van dedicar en memòria pòstuma…

PD1: Si Chygrynskiy encara visqués a Barcelona, avui estaria trist: un dels seus artistes favorits, Micah P. Hinson, havia de fer aquesta nit un concert a Barcelona tocant sencer el disc ‘Trompe Le Monde’ d’una altra de les bandes preferides d’en Dimitro: els Pixies. Però Hinson ha tingut un accident de cotxe a Valls, i el show s’ha suspès. Per sort, sembla que només són contusions lleus, i el concert podria fer-se més endavant.

PD2: Recordeu el que us deia a l’últim post sobre la sessió de DJ de Gaizka Mendieta al festival de Benicàssim? Doncs divendres vaig parlar amb ell al ‘Que has dinat?’ de COMRàdio i ens va explicar cóm li va anar

PD3: La revista Enderrock ha fet un article amb 100 cançons dedicades al Barça. Una curiositat per a Chygrynskiys tafaners…

2 comentaris

  • Rubén García

    21/07/2011 21:56

    Enorme l’anècdota de la defecació a la bossa del rival!!! No hi ha ningú lo suficientment sonat a la lliga per que li faci a Cristiano? Haurem de fitxar a Ballotelli…

  • itrapero

    22/07/2011 15:42

    Balotelli és un gran entre grans, i només el temps ens permetrà valorar-lo en la seva mesura. Si algú té els nassos de fer-li això a Cristiano, li declararé el meu amor etern. Visca el punk!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús