Arxiu del mes: octubre 2011

The Housemartins ‘London, 0 – Hull, 4′: la portada futbolera que es va fer realitat…

dijous, 27/10/2011

The_Housemartins_-_London_0_Hull_4_-_Front.jpg

Aquest mes d’octubre es compleixen 25 anys del disc de debut dels Housemartins, ‘London, 0 – Hull, 4′. Els que als anys 80 estàveu a l’adolescència o a la joventut recordareu a aquesta banda de la localitat de Kingston-Upon-Hull, al nord-est d’Anglaterra (una ciutat portuària coneguda per ser el lloc de partida del viatge de Robinson Crusoe en la famosa novel.la de Daniel Defoe). En plena efervescència de la febre pels Smiths, aquesta colla de ‘nerds’ amb aspecte d’estudiants clava-colzes van gravar 2 discos abans de separar-se i iniciar nous projectes musicals (el cantant Paul Heaton o el bateria Dave Hemingway van fundar The Beautiful South, mentre Norman Cook es convertiria molts anys després en Fatboy Slim). El primer d’aquests 2 àlbums era una col.lecció de cançons pop fresques, enèrgiques, i plenes de referències marxistes i catòl.liques. Un gran disc que es resumia a la perfecció amb un lema a la seva portada: ’16 songs – 17 hits!’.

THE HOUSEMARTINS-London 0 Hull 4(1986)(trasera).jpg

Contràriament a les tres anteriors entrades dedicades a portades futboleres, en aquesta ocasió el motiu no és pas la imatge de la tapa del disc, sino el seu títol: ‘London, 0 – Hull, 4′ és un nom de connotacions futbolístiques que en realitat no ho era pas, tot i que finalment ho acabaria sent, 22 anys després de l’edició de l’àlbum. Complicat? No tant. Tot i que alguns membres dels Housemartins eren seguidors de futbol (el cantant Paul Heaton és fan del Sheffield United), aquest era un títol irònic que feia referència a una afirmació de Heaton. A mitjans dels anys 80, a Hull es va formar una petita escena musical de bandes locals, i el cantant dels Housemartins sempre deia que la seva era la quarta millor banda de Hull, per darrere de Red Guitars, The Gargoyles i els posteriorment arxiconeguts Everything But The Girl. Amb tot, els Housemartins creien que a la capital no hi havia cap banda interessant en aquells temps, i per això van decidir anomenar al seu disc de debut amb un títol que acabaria sent visionari, en termes futbolístics: ‘London, 0 – Hull, 4’…

hull_city_aae.jpgEl Hull City A. F. C. es va fundar l’any 1904, i mai havia passat de ser un equip modest que jugava a categories inferiors. El seu èxit més gran havia estat arribar a unes semifinals de la FA Cup l’any 1930, però a la primera dècada del segle XXI van fer una breu aparició a la Premier League anglesa que va durar 2 anys. El 24 de maig de 2008, en un apassionant partit de promoció a Wembley davant el Bristol City, el Hull es va imposar per 1-0 amb gol de Dean Windass i es va guanyar el dret de jugar la Premier per primera vegada a la seva història. Dirigits per Phil Brown, i amb un vell conegut de l’afició del Barça que es va acabar convertint en l’estrella de l’equip (el brasiler Geovanni Deiberson), el Hull va debutar a la Premier el dissabte 16 d’agost de 2008, al KC Stadium, contra el Fulham…

Geovanni-Hull-City-Newcastle-United-Premier-L_2004316.jpg

Al minut 8 de partit, Seol va avançar el Fulham, però al 22 Geovanni va empatar. A només 9 minuts del final, Folan va marcar el definitiu 2-1 que va provocar el deliri entre els 24.525 espectadors presents al KC Stadium, i el Hull va debutar amb un triomf a la Premier davant l’equip londinenc…

[youtube yr0BSg2SPAM nolink]

El 27 de setembre, a la sisena jornada de lliga, els Tigers jugaven el segon partit contra un equip de la capital anglesa, i per primera vegada ho feien a Londres. Va ser a l’Emirates, davant el tot poderós Arsenal dels Wenger, Cesc, Walcott, Adebayor o Van Persie. Al minut 51, el Hull es va fer un gol en pròpia porteria, però al 62 Geovanni va empatar amb un golarro, i només 4 minuts després, Cousin va marcar el gol de la victòria…

[youtube 3pI0nRBkRhs nolink]

La següent jornada, el Hull tornava a jugar a Londres, però al camp del gran rival històric de l’Arsenal: el Tottenham dels Modric, Pavlyuchenko, Gareth Bale i companyia, i que diriga Juande Ramos. I els de Phil Brown només van trigar 9 minuts a marcar el gol que acabaria donant la victòria al Hull. L’autor del gol? Doncs sí, un altre cop Geovanni, amb una falta directa impressionant…

[youtube 5Iq4XnRKf8Q nolink]

El diumenge 19 d’octubre, el Hull rebia a casa al West Ham United. Al minut 51, Turner rematava de cap un llençament de córner i marcava el gol que derrotava l’equip londinenc (minut 1’36” del següent video). A més, completava així la fita que, sense voler-ho ni saber-ho, havien pronosticat els Housemartins 22 anys abans: 4 partits del Hull contra equips londinencs, 4 victòries i 0 derrotes…

[youtube 6BZwIRx4kFg nolink]

Al dia següent, diversos diaris van coincidir a titular la notícia exactament amb el mateix text: ‘London, 0 – Hull, 4′. I de ben segur que aquell vespre, a moltes cases i pubs de Kingston-Upon-Hull, van sonar els 17 hits de les 16 cançons del disc de debut dels Housemartins, entre litres de cervesa i riures de felicitat futbolera…

[youtube KfDoPEN7n5k nolink]

 hull-city-001.jpg

Escolta ‘London, 0 – Hull, 4′. Et faràs un favor a tu mateix…

————————————————————————————————————————————————————————————–

PD: A la postdata d’aquesta nit, volia tenir un record per a Marco Simoncelli. Supersic era tifossi del Milan (va ser recordat en l’últim partit dels rossoneri, o en la roda de premsa de Gattusso d’aquesta setmana) i va ser fotografiat en diverses ocasions amb guitarres elèctriques (tot i que no té res a veure amb el guitarra de la banda Saint Lips, i que es diu exactament igual). Descansa en pau, Marco.

simoncelli05_preview_big.jpg

 Gatusso-ojo.jpg

Granero, el ‘pirata’ que compra discos

divendres, 7/10/2011

Esteban_Granero.jpg

Rebo un tweet. És de @barq_in, una referència en les nostres vides. Em recomana que segueixi a Twitter un futbolista de l’Equip del Mal, i de bon principi penso que s’ha begut l’enteniment. Per qui m’ha pres? Però el cabron coneix de quin peu calço, i em diu les paraules justes per picar la meva curiostat: “hauries de seguir a @eGranero11 (Esteban Granero, el migcampista del Madrid), la música la toca però que molt bé”. Entro al twitter de Granero, tafanejo una mica, i comprovo que és cert. Li agraeixo l’assistència a @barq_in, que em contesta “L’article hauria de començar amb “Rebo un tweet. És de @barq_in, una referència en les nostres vides. Em recomana…”. I jo, que sóc agraït de mena, li dono la meva paraula…

1730114w.jpg Quan em capbusso una mica a la xarxa per buscar més dades del perfil de Granero, quedo gratament sorprès. És un autèntic Chygrynskiy! Ben lluny del futbolista típic, ‘el Pirata’ és un tio culte, sensible i certament intel.ligent. Estudiant de psicologia, amant de la cultura oriental, fan d’escriptors com Murakami, Poe, Borges, Hesse, Radiguet… de les pelis de Woody Allen, Sofia Coppola o els germans Marx, i de músics com Bob Dylan, Bruce Springsteen o Quique González (que li va dedicar el seu disc ‘Avería Y Redención’. Tots dos i el també madridista Xabi Alonso van fer un reportatge junts sobre fútbol i música al diari As). Granero, a més, toca la guitarra, i diu que li hauria agradat composar els primers acords de ‘Smoke On The Water’ (Deep Purple), o escriure ‘Peces De Ciudad’ (Joaquín Sabina). I és un autèntic melòman, com demostra a travès de les xarxes socials…

Granero_Xavi_Alonso_Quique_Gonzalez.jpg

…així doncs, decideixo llençar-li la canya orellaire a través de twitter. Eina que també em permet fer un petit experiment per il.lustrar els gustos i sabiduria musicals de Granero. Un exercici tan simple com revisar el compte de twitter del ‘Pirata’ des que el va obrir el passat 28 de febrer, i comprovar tots els videos musicals que hi ha penjat des de llavors. D’un total de 187 tweets escrits fins el dia que escric aquest post, el migcampista merengue ha dedicat gairebé una cinquantena a penjar videos amb cançons del Youtube. Voleu saber de quins artistes? Doncs força variats, però amb especial predilecció per grups i cantants indie internacionals de caire pop i folk i tons més aviat melancòlics, però també grups espanyols, i grans clàssics de la història del rock. Exemples? Prepareu-vos per clicar els enllaços, cada vegada que digueu: “oh, què cabrón, en Granero! Aquests són molt bons!”:

3sdvdp.jpg Quique González, Andrés Calamaro, uns tals Goyte o Carlos Chaouen (¿?), ses majestats The Doors, els deliciosos The National, els Dawes, els meravellosos Jesus & Mary Chain, els psicodèlics Fleet Foxes (no us els perdeu al pròxim PrimaveraClub!), els molt recomenables Hola A Todo El Mundo, el folk de Angus & Julia Stone, els grans Mumford & Sons (si escolteu el ‘COM Esports Vespre’ potser us sona aquesta cançó…), Ariel RotPhantom Planet, clàssics com Bruce Springsteen, Bob Dylan, Townes Van Zandt, Patti Smith, Rolling Stones, Beatles o Nirvana, cantautores singulars com Ani Difranco o Regina Spektor, artistes espanyols com 091, Sidecars, Russian RedSabina o els infumables Pereza, el rock americà de Wilco, Josh Rouse, Bon Iver o la diva Lucinda Williams

I el cert és que dues de cada tres cançons d’aquesta llista estan o podrien estar al meu Ipod. I ja fa mesos, gràcies a aquest blog, que m’estic adonant que hi ha més futbolistes melòmans del que em pensava. I, per molt futbolista madridista que sigui, Esteban Granero és un paio que des de ja mateix em cau de puta mare. I, de retruc, i encara que soni una mica hippiós, he pogut tornar-me a adonar que els prejudicis i els tòpics són perilloses armes que ens allunyen de la tolerància, l’armonia i el sentit comú. Gracias, Pirata. Y, aunque le desee todo lo peor al equipo que defiendes, toda la suerte del mundo para ti. De todo corazón, creo que te la mereces…

 [youtube lLJf9qJHR3E nolink]

PD: La primera postdata d’avui per a la banda indie californiana Girls. En una entrevista amb Xavier Sánchez Pons al Mondo Sonoro, el seu compositor principal Christopher Owens es revela com un fanàtic del Barça. Però no pas per culpa de Guardiola, Messi i companyia… sinó pel gran Michael Laudrup! (va ser el meu gran ídol del ‘Dream Team’. Em vaig passar la meva adolescència imitant amb força traça les seves croquetes a carrers i patis d’escola…)

[youtube SuoTjYYqe4c nolink]

PD2: La segona postdata per als també blaugrana Victor Valdés i Thiago Alcántara, que ‘canten’ i participen en el videoclip d’una cançó benèfica per a l”Esclerock’ (un festival benèfic per recollir fons per als malalts d’esclerosi múltiple). La cançó fa venir arcades, però la bona causa val una menció i un aplaudiment per als esportistes que s’impliquen en aquest tipus d’iniciatives. Si voleu informació de la fila 0 o el festival que es fa l’11 de novembre a l’Auditori de Barcelona, trobareu informació clicant aquí.

Pd3: I la tercera i última postdata d’avui, per a un clàssic de l’Orella: els futbolistes i les seves samarretes rockeres. D’una banda, recordeu que en un post anterior vaig penjar la foto del davanter de l’Atlètic de Madrid Falcao amb una samarreta de Bryan Ferry? Doncs fa uns dies va ser Gerard Piqué qui en portava una altra del cantant de Roxy Music. I d’altra banda, avui hem pogut veure novament a l’entrenament de l’Espanyol al porter Cristian Álvarez amb una de les seves clàssiques ‘remeras’ dels Stones. Un crack…