Arxiu del mes: desembre 2011

Gols Cantats (2): futbol i Nadal

dijous, 29/12/2011

maradonaPApaNoel.jpg

Estarem tots d’acord que el Nadal és una de les èpoques més repulsives de l’any, de la mateixa manera que les nadales són a la música el que Bastía és al futbol (encara recordo la seva presentació com a jugador de l’Espanyol, quan va ser incapaç de fer 4 tocs seguits a la pilota…). El Nadal és també aquella època en què els jugadors se sotmeten a terribles situacions de vergonya aliena, disfressant-se de Pare Noel o destroçant les ja de per sí terrorífiques nadales, per tal de desitjar bones festes i bon any nou als aficionats. Així, la combinació Futbol+Nadales dóna lloc a terribles moments que podem repassar breument. I és que tampoc seria qüestió de provocar més indigestions de les que ja toquen en aquesta època de bogeria col.lectiva…

papanoel.jpg

Malauradament, enguany serà el primer sense la tradicional portada nadalenca de Don Balón (des d’aquí una forta abraçada i molts ànims per a tots els companys de tants i tants mitjans de comunicació que estan sent víctimes d’una autèntica sangria per culpa -o amb l’excusa- de la maleïda crisi). També malauradament, molts futbolistes continuen caient en la trampa de voler cantar nadales de felicitació. Sense anar més lluny, aquest és el video gravat per una marca esportiva amb Llorente, Javi Martínez, Cazorla, Arbeloa i David Villa:

[youtube zszBUqaMYbc nolink]

Vermella se’m posa la cara, de vergonya aliena… un altre exemple terrible-apocalíptic de donar-li un micro a un futbolista per perpetrar una nadala. La que van fer els jugadors del Llevant al Nadal de 2010:

[youtube YxhmHekj0-I nolink]

No es veia res similar des d’aquelles cantades nadalenques de Núñez i el bo d’en Nicolau Casaus amb els jugadors de La Masia. I no us penseu que tot això és cosa només de la Lliga espanyola, perquè a fora també passa. Sense anar més lluny, al Calcio…

[youtube FlFRmMgqTRY nolink]

Aquí obríriem un subapartat: el de les felicitacions no necessàriament musicals que fan els futbolistes a través dels mitjans oficials dels clubs. Per exemple, els jugadors del Manchester City van fer targetes de felicitacions per als seguidors com si estiguessin a la classe de plàstica de preescolar (hauria pagat milions per una feta per Balotelli, però aquell dia devia estar cremant cases llençant petards des del lavabo, suposo…). No us perdeu la felicitació final de Carlitos Tévez, en el seu particular anglès…

[youtube Bk-IVyrMi1I nolink]

També particular és l’anglès de O Rei Andrei en el missatge nadalenc de l’Arsenal, però Arshavin parla l’anglès que li surt de la punta dels seus peus privilegiats. I qui tingui algun problema, l’espero al carrer, i sense la mare…

[youtube DFtNZfnN6Ks nolink]

Bacary Sagna: tot el que té de bon futbolista ho té de pèssim cantant. En fi, si us poseu a buscar per youtube, trobareu desenes de felicitacions nadalenques dels principals equips de futbol del planeta, en què alguns jugadors es deixen anar amb atrevidíssims intents de cantar nadales (Manchester UnitedChelsea, Liverpool, Arsenal, Bayern de Munic, Nàpols, Juventus, València, Madrid…). Pel que fa a casa nostra, no és que els Barça Toons siguin sant de la meva devoció, però en aquesta felicitació nadalenca, la música la posava The Brian Setzer Orchestra, que sempre és una alegria…

[youtube APjwfl7tjfI nolink]

A l’Espanyol, al Nadal de 2010 van triar el ‘Have Yourself a merry Little Christmas’ de Coldplay:

[youtube MgnMAjoxPrk nolink]

I aquest any, els protagonistes són els nens del futbol base perico, amb una particular nadala periquita…

[youtube DpQ8d-6fDG8 nolink]

Per terres angleses són molt donats a fer nadales amb motius i lletres futboleres. Per exemple, el locutor de la BBC Radio 5 Dave Henson va fer aquesta particular (i desafinada) versió d’una nadala cantada originalment per Mariah Carey, ‘All I Want For Christmas Is You':

[youtube 4hpNSRXAXz0 nolink]

Amb aquesta mateixa cançó, el programa despertador Strawberry Clock Alarm de l’emissora de Dublin 104FM va fer una nadala satírica que l’entrenador del Liverpool Kenny Dalglish li hauria pogut cantar al seu homòleg del Manchester United Sir Alex Ferguson:

[youtube DVl7edYGnc0 nolink]

A internet també es troben curiositats. El web ‘Mirror Football’ va canviar les lletres de nadales tradicionals adaptant-les a equips i futbolistes de la Premier League. Mentre al web ‘Box Office Football’ trobem un divertit video amb una súper banda de rock dur, capitanejada per uns melenuts Sir Alex Ferguson i Arsene Wenger, tocant un pupurri de nadales rockeres. I he deixat pel final les curiositats que més gràcia m’han fet. Començant per un Santa Claus vestit amb els colors de l’Aston Villa, amb la cançó ‘Father Christmas Is A Villa Fan':

[youtube HfSgMq-dOVw nolink]

De la seva banda, Iker Muniaín i Antoine Griezman demostren tenir bon sentit de l’humor quan fan de directors d’orquestra amb els seus companys de l’Athletic i la Reala, cantant la popular nadala basca dedicada a l’Olentzero (impagable la cançó dels Simpson del telèfon mòbil de Muniaín!):

[youtube 7hrf9aQSttA nolink]

Potser recordareu també la felicitació nadalenca que, ara fa uns anys, l’exàrbitre Andújar Oliver va fer per a la web del diari Marca, acompanyat de la seva família. Gran Andújar, i terrible cançó…

[youtube -Ifj3_wVSOg nolink]

I, per acabar, si has arribat fins aquí, tens premi. Perquè la millor felicitació nadalenca havia d’arribar del club més collonut del món, i del que ja et vam parlar fa temps en aquest blog: el Sankt Pauli!!!

[youtube A3VGLdzCMFY nolink]

Hell’s Bells!!! I que tingueu un bon 2012 ple de futbol i música, Chygrynskiys!!

[youtube 0hYh-wRlfSE nolink]

Gols Cantats (1): futbolistes perpetradors de cançons…

dimecres, 14/12/2011

futbol_musica.jpg

Aquesta nit vull començar una nova secció a l’Orella de Chygrynskiy. A banda d’Arshavin, Balotelli o PJ Harvey, servidor de vostés colecciona altres idolatries i aficions per posar-li una mica de salseta a l’existència. I com a gran amant de la cara B de la vida, el bizarrisme musical és un altre camp que m’apassiona. Així doncs, he decidit fer-me un cubata (perdoneu, és el costum) de bizarrisme musical i bizarrisme futbolístic. En altres paraules, en aquest nou espai de l’Orella que es dirà ‘Gols Cantats’, vull anar recuperant joies ocultes de l’inesgotable discoteca dels horrors que s’ha generat en la història del futbol, quan jugadors i entrenadors han fallat, provant sort en el camp de la música. Amb tots ells podem conformar un inacabable equip de futbol (el Cacofònic United) que mai hauria hagut de canviar el terreny de joc per un estudi de gravació. Si han de fallar gols cantats, millor que ho facin sobre la gespa…

pfaff.jpg En el primer capítol d’aquesta secció, ens mourem bàsicament entre finals de la dècada dels 60 i principis dels 80, i fitxarem un jugador per línia per al Cacofònic United. I si comencem per la porteria, assegurem-nos un porter de garanties, com Jean Marie Pfaff. El mític porter belga va ser campió de lliga i copa amb el Beveren al seu país, i amb el Bayern de Munic a Alemanya, a banda de ser probablement el millor porter que hagi tingut mai la selecció vermella. Pfaff ha acabat convertit en estrella televisiva amb un reality show a l’estil dels Osbournes, però durant la seva etapa com a futbolista va fer un parell d’incursions bastant terrorífiques en el món de la música. La primera, al 1979, amb un single benèfic per a UNICEF titulat ‘Denk Je Vaak Aan Mij’ (alguna cosa així com ‘Penses en mi sovint’). Una cançó disco a l’estil Baccara per ballar a qualsevol càmping de Salou absolutament torrats:

[youtube KDYHnRDbDSQ nolink]

Al 1984, i ja plenament integrat a la disciplina del Bayern, Pfaff es va superar a sí mateix amb aquest vòmit sonor anomenat ‘Jetzt Bin Ich Ein Bayer’ (‘Ara sóc un del Bayern’), per ballar a qualsevol càmping de Calella absolutament torrats:

[youtube TQ7RM93Gz8Y nolink]

Franz_Beckenbauer_22-6-74.jpg Avancem una línia i parlem d’un dels millors defenses de la història del futbol, i que també va ser estrella del Bayern de Munic: Franz Beckenbauer. El ‘Kaiser’ va ser campió del món al 1974 davant la Taronja Mecànica de Cruyff o de l’Eurocopa 2 anys abans, campió de la Bundesliga, Copa alemanya, Copa d’Europa, Recopa i Intercontinental amb el Bayern, i també de lliga amb l’Hamburg; o ja com a tècnic, campió del Mundial ’90 amb Alemanya, de la lliga francesa amb el Marsella, o de lliga i UEFA amb el Bayern. Possiblement, el millor futbolista alemany de tots els temps. I ja en els seus dies com a jugador, era un referent mediàtic al seu país que feia anuncis… o cantava cançons. Per exemple, el single que contenia les cançons ‘Du Allein’ (‘Només Tu’) i ‘Gute Freunde Kann Niemand Trennen’ (‘Ningú pot separar als bons amics’), que al 1966 va arribar al nº 31 de les llistes alemanyes:

[youtube _j3IA4bmIk4 nolink]

[youtube kQUJfpcSRQ0 nolink]

Un any després, al 1967, el ‘Kaiser’ va editar un altre single, ‘Du Bist Das Glück’ (‘És vosté l’afortunat?’), amb la seva corresponent cara B: ‘1:0 Fur Die Liebe’ (un títol i unes lletres amoroses de pà sucat amb oli absolutament infames: ‘1-0 per a l’amor’). Si Nana Mouskouri hagués estat futbolista al Bayern, hauria pogut perpetrar una cosa així:

[youtube X5wUBrlq0SU nolink]

keegan.jpg Al mig del camp, un mite de tarannà absolutament atacant: mr. Kevin Keegan. Internacional anglès, Pilota d’Or els anys 1978 i 1979 quan jugava amb l’Hamburg campió de la Bundesliga i subcamió d’Europa (fins i tot va sortir als entranyables còmics de l’Èric Castel, aquell dia que expulsen al jugador del Barça en la visita al Volksparkstadion), mite del Liverpool que va guanyar lligues, copes, la Copa d’Europa o la UEFA, o posteriorment entrenador de la selecció anglesa, del Fulham, Manchester City o Newcastle. Un dels futbolistes anglesos amb més talent de la història, i que aprofitant la seva tirada mediàtica, va editar la cançó ‘Head Over Heels In Love’ (¡Perdre El Cap En l’Amor’) el 9 de juny de 1979. Escrita per Chris Norman (membre de la banda Smokie) i Pete Spencer, va arribar al nº 31 de les llistes angleses… i al nº 10 de les llistes alemanyes!!! I el cert és que la cançó té el seu rotllo, i la podrien signar bandes posteriors de power pop com els Teenage Fanclub, no creieu?:

[youtube IJMaZZW9eQk nolink]

El que ja seria més discutible és el segon single editat per Kevin Keegan. Quan al 1980 va deixar l’Hamburg i va tornar a Anglaterra per acabar la seva carrera al Southampton i al Newcastle, Keegan va publicar sense massa èxit la terrible balada ‘England’, on cantava el seu retorn a casa:

[youtube jVLJsxyIX-o nolink]

Chinaglia_es.jpg I per acabar aquesta primera entrega dels ‘Gols Cantats’, un davanter que potser no us sonarà tant com els 3 futbolistes prèviament esmentats en aquesta entrada: l’internacional italià Giorgio Chinaglia. Si fóssiu seguidors de la Lazio, a banda que és molt probable que tinguéssiu idees feixistes, segurament també tindríeu un póster de Chinaglia a la vostra habitació. Amb 24 gols, ell va ser el davanter estrella de l’equip que la temporada 73-74 va guanyar la primera de les dues lligues que té el club romà en tota la seva història. Posteriorment, aquest davanter amb fama de noi dolent va jugar al Cosmos amb Pelé o Beckenbauer; va ser president de la Lazio als anys 80; i també va ser acusat de corrupció i de pertanyença a la Camorra. I a banda de tot això, durant la seva etapa com a futbolista també va tenir temps de cantar ‘Football Crazy’ (‘Boig del Futbol’). Banda sonora de la pel.lícula ‘L’Arbitro‘ (amb l’actor italià Lando Buzzanca com a protagonista) en aquesta horrible cançó de 1974, Chinaglia canta en un anglès macarrònic que és el millor del món. Tant o més ofensiu com a cantant que com a futbolista…

[youtube 03gHN1b300c nolink]

En fi, millor que ho deixem aquí. Fins i tot jo he tingut una indigestió sònica, i quasi que vaig a posar-me un antídot musical al meu Itunes. Podeu deixar noms alternatius per a l’equip de bizarrisme musical, votacions de les pitjors cançons, i amenaces de tortura als comentaris, amics…

 

Portades futboleres (5): The Wedding Present ‘George Best’… i més!

dijous, 1/12/2011

 gbest_display_image.jpg

Encara alucinant per la repercusió de l’anterior post sobre Iturralde González (fregant ja les 2.000 interaccions entre twitter, facebook, comentaris i fòrums d’internet…), aquesta nit vull saldar un compte pendent. En el temps que porto escrivint aquest espai futbolero-musical, hem conegut històries de futbolistes amb personalitats fascinants i ànimes punk-rock, com Vinnie Jones, Eric Cantona o l’enorme Robin Friday. Però encara no havia trobat la oportunitat de donar-li espai a un autèntic mite del que em vaig comprar una bufanda a les rodalies d’Old Trafford, el dia que vaig complir el somni de gaudir de la mística del Teatre dels Somnis. I el sisè aniversari de la seva mort és una excusa com qualsevol altra per fer-ho. Sí, Dimitros i Dimitras: estic parlant del gran George Best, l’anomenat ‘cinquè Beatle’. Probablement, el primer futbolista mediàtic de la història, i personatge de culte que va transcendir més enllà del simple món de la pilota, gràcies a la seva extraordinària personalitat i el seu carisma seductor…

IMG_4334.JPG

Com que segurament coneixereu a la perfecció la vida i miracles de George Best no m’hi estendré. Però per als nouvinguts en la matèria, només cal recordar que aquest futbolista nord-irlandès és considerat per molts (o com a mínim, abans de la irrupció de Leo Messi) com un dels 5 millors jugadors de tots els temps, competint amb els 4 grans (Pelé, Maradona, Cruyff i Di Stefano). Mite del Manchester United (hi va jugar de 1963 a 1974), va guanyar la 1ª Copa d’Europa de la història dels Red Devils, va ser Pilota d’Or, i va esdevenir tot un fenòmen extrafutbolístic pel seu estil de vida extravagant, la seva bona presència i per un caràcter extrovertit i desenfadat. Probablement per aquesta vida d’excessos, dones, alcohol i glamour, la carrera futbolística de Best no va ser encara millor. I és que, com ell va dir en una de les seves mítiques sentències inapel.lables, “si jo hagués estat lleig, no hauríeu sentit a parlar de Pelé”. Geni i figura…

Footballer-George-Best-sh-001.jpg

wedding present.jpg Si parlem de música, l’homenatge més clar i popular és el disc de debut dels anglesos The Wedding Present. La banda de David Gedge (fan del Manchester United) va editar aquest primer disc a l’octubre de 1987. Amb els immensos Smiths a punt de plegar, Gedge i els seus es van plantar a l’escena musical anglesa com l’alternativa al regnat de Morrissey & Johnny Marr en el pop britànic de l’època. I per a molts, ho van aconseguir ja amb aquest gran disc de guitarres frenètiques, melodies infalibles i lletres empàtiques. Un disc anomenat ‘George Best‘, en tribut a un dels millors futbolistes de tots els temps. I un disc amb una de les portades més icòniques de la història del pop: fons verd, i al ben mig, una fotografia de Best en ple partit, vestint la samarreta dels Red Devils, amb les cames plenes de fang, i la barbeta i cabells llargs que va lluir durant bona part de la seva carrera esportiva. Portada que es reproduiria parcialment 20 anys després en el disc en directe ‘Live 1987′.

61JOASaRGEL._SS500_.jpg

cd paul weller.jpg Tot i ser la més coneguda, aquesta no és la única presència de George Best en portades de discos. El mític Paul Weller (The Jam, Style Council…) va editar al 1995 un dels seus àlbums en solitari més celebrats: ‘Stanley Road’. En el seu desè aniversari, l’artista pop britànic Peter Blake va dissenyar una nova portada a l’estil collage, on sortien la torre Eiffel, el símbol mod, Aretha Franklin, John Lennon… o George Best. I que Weller admirés Best té força mèrit, si tenim en compte que, pel que sembla, l’excantant dels Jam és fan del Chelsea…

[youtube W8hd5ugAnlc nolink]

20070220-definitely-maybe.jpg Com ja us explicava en el post sobre el Manchester City, el fantàstic debut d’Oasis (‘Definitely Maybe’) també té una doble presència futbolera a la seva portada. Com no podia ser d’una altra manera amb els germanets Gallagher (fans a mort del City), a la portada surt una foto de Rodney Marsh (mític futbolista del City dels 70). Però com que la foto va ser presa a la casa del guitarra Paul ‘Bonehead’ Arthurs (seguidor del United), al costat de la finestra també hi ha una foto… de George Best. De fet, en una entrevista a la prestigiosa revista de futbol anglesa ‘Four-Four-Two‘, en Noel Gallagher admetia que, tot i ser del United, el seu gran ídol futbolístic és l’heroi del rival ciutadà, George Best! Potser pensava en ell quan va composar ‘Cigarettes & Alcohol’…?

[youtube SaeLKhRnkhQ nolink]

I aquesta no és la única vegada que dos futbolistes dels equips rivals de Manchester com eren Marsh i Best comparteixen espai amb vincles musicals. L’any 2000, Mary McGuckian va dirigir un biopic sobre George Best anomenat, simplement, ‘Best’. En aquesta pel.lícula sobre la vida del futbolista del United, l’actor irlandès John Lynch interpretava el paper de Best, la mitica Patsy Kensit donava vida a la model Sophie Dahl, però… sabeu qui feia de Rodney Marsh? Tic-tac, tic-tac… ni més ni menys que Roger Daltrey, el cantant de The Who!!!

[youtube Ujmije-OXgc nolink]

Una altra banda mítica del pop britànic, The Kinks, també té vincles amb el bo d’en Georgie. Segons sembla, la seva popular cançó ‘Dedicated Follower Of Fashion‘ està dedicada al futbolista del United, que també era gran seguidor de la moda de l’època. Pel que expliquen, el líder dels Kinks Ray Davies volia, fins i tot, que el mateix George Best cantés la cançó, però finalment això no va ser possible. Aquesta és només una de les moltíssimes cançons dedicades al ‘cinquè Beatle’. Algunes d’elles estan recopilades en el disc ‘Georgie: the Best Album‘, que també conté entrevistes amb Best o amics seus que parlen d’ell. I autèntics ‘temazos’ de pura psicodèlia pop…

[youtube 5kV6rjM8mg8 nolink]

[youtube pIftLnxc8Ks nolink]

Abans d’acabar aquest petit tribut musical a George Best, dues cosetes. Una, si no les coneixeu, us recomano molt que llegiu aquesta compilació de frases mítiques de Best que agrupa el molt recomenable blog ‘Bar Deportes‘. I per completar el retrat del personatge, el més essencial, tractant-se d’un futbolista: una recopilació d’algunes de les seves millors jugades i gols. Flipareu amb un jugador de futbol i personatge simplement excepcional…

[youtube V5QqL-ljMoo nolink]

 ———————————————————————————————————————————————————–

PD: La primera postdata d’avui, per a un curiós vídeo antiracista del Zenit de Sant Petersburg (ex equip del Déu Arshavin!), amb el raper rus Noize Mc:

[youtube plKFQE6Nt38 nolink]

PD2: I el segon afegit, potser encara més surrealista. Sabeu què va passar ara fa uns dies durant el concert de Roxette al Palau St. Jordi de Barcelona? Pericos i merengues, potser millor absteniu-vos de clicar el següent video, per evitar erupcions cutànies i similars…

[youtube DNaIijL5cEY nolink]