Gols Cantats (1): futbolistes perpetradors de cançons…

futbol_musica.jpg

Aquesta nit vull començar una nova secció a l’Orella de Chygrynskiy. A banda d’Arshavin, Balotelli o PJ Harvey, servidor de vostés colecciona altres idolatries i aficions per posar-li una mica de salseta a l’existència. I com a gran amant de la cara B de la vida, el bizarrisme musical és un altre camp que m’apassiona. Així doncs, he decidit fer-me un cubata (perdoneu, és el costum) de bizarrisme musical i bizarrisme futbolístic. En altres paraules, en aquest nou espai de l’Orella que es dirà ‘Gols Cantats’, vull anar recuperant joies ocultes de l’inesgotable discoteca dels horrors que s’ha generat en la història del futbol, quan jugadors i entrenadors han fallat, provant sort en el camp de la música. Amb tots ells podem conformar un inacabable equip de futbol (el Cacofònic United) que mai hauria hagut de canviar el terreny de joc per un estudi de gravació. Si han de fallar gols cantats, millor que ho facin sobre la gespa…

pfaff.jpg En el primer capítol d’aquesta secció, ens mourem bàsicament entre finals de la dècada dels 60 i principis dels 80, i fitxarem un jugador per línia per al Cacofònic United. I si comencem per la porteria, assegurem-nos un porter de garanties, com Jean Marie Pfaff. El mític porter belga va ser campió de lliga i copa amb el Beveren al seu país, i amb el Bayern de Munic a Alemanya, a banda de ser probablement el millor porter que hagi tingut mai la selecció vermella. Pfaff ha acabat convertit en estrella televisiva amb un reality show a l’estil dels Osbournes, però durant la seva etapa com a futbolista va fer un parell d’incursions bastant terrorífiques en el món de la música. La primera, al 1979, amb un single benèfic per a UNICEF titulat ‘Denk Je Vaak Aan Mij’ (alguna cosa així com ‘Penses en mi sovint’). Una cançó disco a l’estil Baccara per ballar a qualsevol càmping de Salou absolutament torrats:

[youtube KDYHnRDbDSQ nolink]

Al 1984, i ja plenament integrat a la disciplina del Bayern, Pfaff es va superar a sí mateix amb aquest vòmit sonor anomenat ‘Jetzt Bin Ich Ein Bayer’ (‘Ara sóc un del Bayern’), per ballar a qualsevol càmping de Calella absolutament torrats:

[youtube TQ7RM93Gz8Y nolink]

Franz_Beckenbauer_22-6-74.jpg Avancem una línia i parlem d’un dels millors defenses de la història del futbol, i que també va ser estrella del Bayern de Munic: Franz Beckenbauer. El ‘Kaiser’ va ser campió del món al 1974 davant la Taronja Mecànica de Cruyff o de l’Eurocopa 2 anys abans, campió de la Bundesliga, Copa alemanya, Copa d’Europa, Recopa i Intercontinental amb el Bayern, i també de lliga amb l’Hamburg; o ja com a tècnic, campió del Mundial ’90 amb Alemanya, de la lliga francesa amb el Marsella, o de lliga i UEFA amb el Bayern. Possiblement, el millor futbolista alemany de tots els temps. I ja en els seus dies com a jugador, era un referent mediàtic al seu país que feia anuncis… o cantava cançons. Per exemple, el single que contenia les cançons ‘Du Allein’ (‘Només Tu’) i ‘Gute Freunde Kann Niemand Trennen’ (‘Ningú pot separar als bons amics’), que al 1966 va arribar al nº 31 de les llistes alemanyes:

[youtube _j3IA4bmIk4 nolink]

[youtube kQUJfpcSRQ0 nolink]

Un any després, al 1967, el ‘Kaiser’ va editar un altre single, ‘Du Bist Das Glück’ (‘És vosté l’afortunat?’), amb la seva corresponent cara B: ‘1:0 Fur Die Liebe’ (un títol i unes lletres amoroses de pà sucat amb oli absolutament infames: ‘1-0 per a l’amor’). Si Nana Mouskouri hagués estat futbolista al Bayern, hauria pogut perpetrar una cosa així:

[youtube X5wUBrlq0SU nolink]

keegan.jpg Al mig del camp, un mite de tarannà absolutament atacant: mr. Kevin Keegan. Internacional anglès, Pilota d’Or els anys 1978 i 1979 quan jugava amb l’Hamburg campió de la Bundesliga i subcamió d’Europa (fins i tot va sortir als entranyables còmics de l’Èric Castel, aquell dia que expulsen al jugador del Barça en la visita al Volksparkstadion), mite del Liverpool que va guanyar lligues, copes, la Copa d’Europa o la UEFA, o posteriorment entrenador de la selecció anglesa, del Fulham, Manchester City o Newcastle. Un dels futbolistes anglesos amb més talent de la història, i que aprofitant la seva tirada mediàtica, va editar la cançó ‘Head Over Heels In Love’ (¡Perdre El Cap En l’Amor’) el 9 de juny de 1979. Escrita per Chris Norman (membre de la banda Smokie) i Pete Spencer, va arribar al nº 31 de les llistes angleses… i al nº 10 de les llistes alemanyes!!! I el cert és que la cançó té el seu rotllo, i la podrien signar bandes posteriors de power pop com els Teenage Fanclub, no creieu?:

[youtube IJMaZZW9eQk nolink]

El que ja seria més discutible és el segon single editat per Kevin Keegan. Quan al 1980 va deixar l’Hamburg i va tornar a Anglaterra per acabar la seva carrera al Southampton i al Newcastle, Keegan va publicar sense massa èxit la terrible balada ‘England’, on cantava el seu retorn a casa:

[youtube jVLJsxyIX-o nolink]

Chinaglia_es.jpg I per acabar aquesta primera entrega dels ‘Gols Cantats’, un davanter que potser no us sonarà tant com els 3 futbolistes prèviament esmentats en aquesta entrada: l’internacional italià Giorgio Chinaglia. Si fóssiu seguidors de la Lazio, a banda que és molt probable que tinguéssiu idees feixistes, segurament també tindríeu un póster de Chinaglia a la vostra habitació. Amb 24 gols, ell va ser el davanter estrella de l’equip que la temporada 73-74 va guanyar la primera de les dues lligues que té el club romà en tota la seva història. Posteriorment, aquest davanter amb fama de noi dolent va jugar al Cosmos amb Pelé o Beckenbauer; va ser president de la Lazio als anys 80; i també va ser acusat de corrupció i de pertanyença a la Camorra. I a banda de tot això, durant la seva etapa com a futbolista també va tenir temps de cantar ‘Football Crazy’ (‘Boig del Futbol’). Banda sonora de la pel.lícula ‘L’Arbitro‘ (amb l’actor italià Lando Buzzanca com a protagonista) en aquesta horrible cançó de 1974, Chinaglia canta en un anglès macarrònic que és el millor del món. Tant o més ofensiu com a cantant que com a futbolista…

[youtube 03gHN1b300c nolink]

En fi, millor que ho deixem aquí. Fins i tot jo he tingut una indigestió sònica, i quasi que vaig a posar-me un antídot musical al meu Itunes. Podeu deixar noms alternatius per a l’equip de bizarrisme musical, votacions de les pitjors cançons, i amenaces de tortura als comentaris, amics…

 

2 comentaris

  • Josep Margenat

    14/12/2011 22:11

    eren necesaris tants jugadors del hamburg?
    no, es broma sensacional, m’he quedat frapat amb el kaiser, sobre tot aquell que estan tots a la taula, allò sembe un aula de P3 !!! senyor quin ensucrament, que sou alemanys !!, espero segona part impacient.

  • itrapero

    15/12/2011 0:12

    jeje, és cert que a Hamburg som del Sankt Pauli, però en certa manera amb aquestes cançons horribles estem ridiculitzant a alguns dels mites de l’HSV, no? ;D

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús