Arxiu del mes: març 2012

Morrissey i futbol (3): doncs potser no era tan del United com semblava…

dimecres, 28/03/2012

2924444133_f24075b9d0.jpg

Avui completaré la trilogia sobre Morrissey i el futbol desmuntant les teories que jo mateix vaig formular en l’anterior entrada. Si recordeu, us vaig donar un bon grapat de raons i proves com per pensar que l’excantant del Smiths era fan del Manchester United. Doncs avui us penso demostrar tot el contrari. Sóc així de bipolar, què voleu que us digui…

morrissey west ham.jpg

I és que Morrissey ha estat vinculat amb diversos equips de futbol. Començant pel West Ham. Tot va ser per diverses referències que va fer en molts concerts, ja en la seva etapa en solitari. Per exemple, en el concert al Forum de Londres del 16 de novembre de 1999. El show va començar amb la cançó ‘You’re Gonna Need Someone On Your Side‘ del seu disc ‘Your Arsenal’ (1992), però en algun moment de la cançó, Morrissey va canviar part de la lletra i va cantar “You’re gonna need West Ham on your side” (minuts 2’36” i 3’15” del video). En el mateix concert, a la cançó ‘Hairdresser On Fire‘, cara B del single ‘Suedehead’ (1988), Morrissey torna a canviar la lletra i canta “Where is West Ham, so much for West Ham, it is home of the free or what?” (als 43 segons del video). En aquest concert, a més, Morrissey es va posar una samarreta que va fer servir en d’altres ocasions i que es va convertir en peça de màrqueting i coleccionisme per als fans de Mozzer. Una samarreta amb el lema West Ham Boys Club. Molta gent va creure que feia referència a l’equip de futbol, però sembla que anaven errats. I no, ja sé que coneixent Morrissey, potser haureu pensat com jo que es tractava d’una sauna masculina o quelcom per l’estil. Però pel que sembla, en realitat es tracta d’un club de boxa d’aquesta zona de Londres.

bed.jpg El cert és que no seria gens estrany que les simpaties de Morrissey cap al West Ham fossin certes. I és que un dels seus grans ídols és una llegenda dels Hammers: Bobby Moore. El defensa i capità del mític West Ham que va guanyar la Recopa del 65, a banda de ser també guanyador de l’únic mundial de la història d’Anglaterra: el del 66, amb el pol.lèmic gol fantasma a la final contra Alemanya. La idolatria que sent Mozzer pel ja desaparegut defensa dels Hammers arriba fins a tal punt que el cantant va fer servir una foto seva al fons de l’escenari en la gira de ‘Oye Esteban’, l’any 2000. I no només això, sino que (com es pot veure a la fotografia), Morrissey tenia un enorme retrat de Bobby Moore als peus del seu llit, a la mansió del cantant a Los Angeles. Veure per creure…

Amb tot, el West Ham no és l’únic equip (a banda del Manchester United) amb el que s’ha vinculat Morrissey. Sense anar més lluny, al 2008 els diaris sensacionalistes britànics van publicar titulars llampants quan el cantant anglès va ser vist a Los Angeles amb una samarreta d’un modest equip del sud-est de Londres que actualment juga al que seria la 2ª divisió anglesa: el Millwall F.C. A la part posterior de la samarreta, Morrissey portava la inscripció ‘Mobster’, que vol dir gàngster (curiosament, a la portada del seu disc  de 2004 ‘You Are The Quarry’, en Mozz apareix vestit de gàngster). A més, poc després va demanar entrades al club per veure un partit contra el Leeds, i això va provocar també molts comentaris sobre les seves simpaties cap al club dels Lions…

2919738434_16e6f26460_o.jpg

o_chivas_guadalajara_chivas_rayadas-3197362.jpg

I no sé què li passa a Morrissey a Los Angeles, però també va ser allà quan va protagonitzar un altre capítol futbolero. Concretament, al 2007, quan va assistir a un partit de l’equip de David Beckham (que acabava de fitxar pels Galaxy de la ciutat californiana). El tema és que l’excantant dels Smiths va aparéixer a l’estadi… amb la samarreta de l’equip rival!! I aquest no era un altre que el Chivas de Guadalajara. No només això, sino que uns dies després ell i tota la seva banda van sortir amb l’equipació completa de l’equip mexicà en el concert que van fer al Hollywood Palladium! Un fet que, com es pot comprovar, va provocar reaccions diverses en el públic allà present…

Per no allargar-me molt més, us donaré 4 pinzellades més sobre més vinculacions de Morrissey i l’esport rei: per exemple, la seva amistat amb el llavors davanter del Queens Park Rangers Kevin Gallen, a qui va conéixer (on, si no?) a Los Angeles. Gallen li va regalar una samarreta del QPR amb el dorsal 10 i el nom ‘Mozalini’, que Morrissey ha lluït en alguna sessió de gravació…

MozaliniS.jpg

 Morrissey també té amistat amb un altre jugador del Queens Park Rangers: Joey Barton. El pol.lèmic migcampista ha declarat obertament en més d’una ocasió que és un gran fan de Morrissey i dels Smiths gràcies al seu oncle Tom, un melòman que el va introduir en grups com Primal Scream, Oasis, Nirvana, Paul Weller, LA’s o els Ocean Colour Scene. La seva idolatria arriba al punt que, fins i tot, va explicar a la BBC que la seva cançó preferida és ‘Still Ill’, i que per culpa del disc dels Smiths ‘Meat Is Murder’ es va fer vegetarià… durant una setmana. No sé cóm va poder aguantar tant de temps sense menjar-se un bon bistec, la veritat… sigui com sigui, Barton (un paio que, al marge dels seus incidents violents, és realment interessant: al seu twitter, tant et pot parlar de futbol com de música, de Nietszche o de George Orwell…) va complir el seu somni de conèixer personalment Morrisey al festival de Glastonbury de l’any passat.

JoeyMoz.jpg

 I un últim apunt (al marge de recordar-vos que el guitarra dels Smiths Johnny Marr és fan i, fins i tot, va jugar al Manchester City): sabeu qui és la protagonista dels singles dels Smiths ‘Heaven Knows I’m Miserable Now‘ (1984) i ‘Barbarism Begins At Home‘ (1985)? Doncs Vivian Nicholson. I qui carai és aquesta? -us preguntareu. Doncs aquesta noia es va fer famosa (i milionària) al 1961 a la Gran Bretanya, perquè va guanyar 152.000 lliures de l’època amb les travesses de futbol. Però com que els diners no porten la felicitat, també es va fer famosa als tabloides anglesos per tota una sèrie d’episodis desgraciats i morts que la van portar a la ruïna econòmica i psicològica. Un personatge perfecte per a les portades de Morrissey, i que tanca el cercle de la trilogia futbolera que vam començar amb la portada de Terry Venables. Doncs sí que tenia miga la relació de Morrissey amb el futbol, sí…

The-Smiths-Heaven-Knows-Im-M-10250.jpg

barbarismpromo.jpg

Quina millor manera d’acabar l’entrada que amb una mica de música, oi? ‘We’ll Let You Know‘ forma part del disc ‘Your Arsenal’. I com moltes altres vegades a la carrera de Morrissey, aquesta cançó va despertar controvèrsia, perquè alguns el van acusar de defensar el hooliganisme al futbol. Que cadascú ho interpreti com cregui convenient, però vaja…

Morrissey i futbol (2): icona pop… i fan del United?

dimarts , 13/03/2012

escut Morrissey FC.jpg

En l’anterior entrega de l’Orella de Chygrynskiy, us parlava de la portada futbolera que va fer Morrissey per al single ‘Dagenham Dave’. I us deia que les vinculacions de l’excantant dels Smiths amb el futbol eren nombroses i diverses, així que avui volia repassar-ne unes quantes. Les primeres preguntes que podrien sorgir en plantejar la relació Morrissey-futbol serien: realment a en Mozzer li agrada l’esport rei? I si és així, de quin equip és? I, com tot ell, ambdues qüestions tenen una resposta força ambigua…

morrissey.jpg

El cert és que trobem molts arguments que defensen les simpaties de Morrissey cap al Manchester United (al marge d’aquesta foto a Old Trafford, on llueix samarreta dels seus adorats New York Dolls). Per començar, l’herència familiar. El seu pare era fan dels Red Devils, i de fet, quan Mozz tenia 10 anys, la família es va traslladar a viure al 384 de Kings Road, a prop de l’estadi d’Old Trafford. Sembla que, per tot plegat, Morrissey visitava de tant en quant l’estadi del United, i alguna vegada ha declarat (venint d’ell, mai podem saber del cert si parlava seriosament o amb ironia) que al seu certificat de naixement posava ‘Lloc de naixement: Old Trafford’.  Al 1988, l’ex Smiths també va assegurar a una entrevista amb la revista musical NME que una vegada es va comprar un barret del United per 12 xílings, i que un lladregot li va robar i va fugir corrent amb el barret. Pobre Mozzer; potser aquest episodi li devia inspirar per fer alguna de les seves meravelloses lletres melodràmatiques…

326.jpg

Com ja us apuntava en l’última entrada, Morrissey ha declarat en diverses ocasions que un dels seus herois de tots els temps va ser l’enorme George Best. I per això, va intentar que la portada del single de 1985 dels Smiths ‘The Boy With The Thorn In His Side’ fos una fotografia del futbolista del Man United. Malauradament, Best no va voler, i vam haver d’esperar 2 anys més a veure’l a una altra portada futbolera de la que ja us vaig parlar en el seu dia: el disc de The Wedding Present anomenat com el genial futbolista de Belfast. Morrissey, però, sí que va rendir tribut a d’altres futbolistes del United. Sense anar més lluny, a un altre dels grans mites d’Old Trafford: Eric Cantona. L’any 1995, a la revista Q, va declarar la seva admiració pel personatge, arran de l’incident del futbolista amb un seguidor del Crystal Palace que us vaig explicar a la portada del single ‘Kung Fu’ d’Ash: en aquesta entrevista, Morrissey assegura que quan va veure per TV cóm Cantona volava per donar una puntada de karate al seguidor rival, es va posar a udolar com un llop davant el televisor, absolutament excitat. A més, defensava absolutament al futbolista francès, assegurant que el seu atac al seguidor del Crystal Palace va ser una glamourosa reacció de defensa pròpia feta des de la lucidesa, i que en la intimitat, tothom aprovava el que havia fet Cantona. Posteriorment, el mateix Cantona va explicar a la revista de futbol ‘Four-Four-Two’ que era seguidor dels Smiths, fins i tot abans d’anar a viure a Manchester per fitxar pel United. Amb tot, però, els homenatges a Cantona no s’acaben aquí. Encara impactat per l’incident de Cantona al camp del Palace, aquell mateix 1995, durant la gira de ‘Boxers’, Morrissey cantava i llençava al públic panderetes amb les inscripcions ‘Eric’, o directament, ‘Cantona’. I en el documental que va ilustrar aquella gira (‘Introducing Morrissey’), una de les primeres imatges era un jove que llegia una revista. I de qui era la imatge que es veia a la contraportada? Comproveu-ho vosaltres mateixos, en el segon 15 d’aquest video…

Roys_Keen.jpg

 Però els homenatges de Morrissey al Manchester United no s’acaben aquí: precisament, un dels companys d’Eric Cantona en aquell United dels anys 90 també va ser ressenyat en un single de l’etapa en solitari del ja excantant dels Smiths. Amb una portada de reminiscències també futboleres, el single ‘Roy’s Keen‘ del disc ‘Maladjusted’ (1997) tenia un nom que jugava, obviament, amb la similitud fonètica del nom del migcampista dels Red Devils Roy Keane. De fet, en algun concert, Morrissey canviava la lletra de la cançó per dir “never seen a keener midfielder” (“mai he vist un migcampista més aplicat”). La cançó va ser utilitzada als títols de crèdit del documental ‘As I See It’, dedicat al futbolista irlandès…

DuncanEdwards-205x300.jpg I encara un altre tribut cap als diables vermells per sumar a les teories sobre les simpaties de Morrissey cap al Man United: l’any 1989, en una altra aparició a la revista NME, Mozzer feia una llista dels seus 10 músics de Manchester favorits de tots els temps. I, de manera irònica, va situar en el nº11 a Duncan Edwards. No, no s’estava referint a algun membre de cap banda mancuniana, sino al malaurat futbolista del Manchester United que va morir, juntament amb bona part del llegendari equip dels ‘Busby Babes’, en aquell desgraciat accident aeri a Munic, el 6 de febrer de 1958. Llavors Morrissey tenia només un anyet de vida, però lògicament, va anar creixent a una ciutat profundament marcada pel dolor d’aquella tragèdia. I segurament per aquells records de la infantesa, l’any 2004, va publicar una cançó de tribut: es tracta de ‘Munic Air Disaster, 1958′, que va ser publicada com a cara B del single ‘Irish Blood, English Heart’. A la cançó, Morrissey diu “Els estimem, plorem per ells, desafortunats nois de vermell; tant debò hagués marxat amb ells, on la mare natura els fa el llit; els trobem a faltar, cada nit els besem, amb les seves cares fixades als nostres cervells…”

Amb tots aquests arguments de la defensa, semblaria gairebé irrefutable assegurar que Morrissey és seguidor del Manchester United. Però a l’Orella ens agrada ser justos, així que encara hem d’escoltar els arguments del fiscal. I això serà ben aviat. Per aquesta nit, s’ajorna la sessió. Poden aixecar-se, senyories…

84270548-noel-gallagher.jpg

PD: Per que quedi tot ben lligadet en aquesta entrada tan mancuniana, us recomano que li doneu un cop d’ull a l’entrevista que dissabte passat va emetre la BBC, de marcat flaire orellaire: Noel Gallagher (que com sabreu perfectament és gran fan del Manchester City) entrevistant al davanter del seu equip, i gran heroi personal d’aquest que us escriu: el gran, l’únic, l’incomparable… Mario Balotelli! Impagables els moments en què confirma i/o desmenteix molts dels seus incidents extraesportius més famosos, i quan Noel li pregunta per algunes de les bandes més importants de la història de Manchester com Joy Division, Stone Roses o, precisament, The Smiths… i súper Mario no té ni fava de qui són (minut 11’30” del següent vídeo). Punk rock!

Portades futboleres (6): Morrissey ‘Dagenham Dave’…

dimarts , 6/03/2012

tumblr_lo5cg34zUS1qdjreg.jpg

A punt de començar a escriure la sisena entrega de les portades futboleres, m’acabo d’adonar que les 5 primeres són totes d’artistes britànics (Ash, Super Furry Animals, John Lennon, The Housemartins i The Wedding Present). Gens estrany, donada l’adoració pel futbol i la música que hi ha a les Illes Britàniques, però en qualsevol cas, i tot i que en tinc d’altres en cartera que no són pas de bandes de la Gran Bretanya, avui n’afegirem una sisena. I ni més ni menys que d’una de les grans icones de la història del pop anglès: Morrissey, el cantant i cervell dels Smiths.

BDodGwBmkKGrHqJl8EyjCVjTBM-jEJSg_12.jpg

Segurament com passava quan us vaig parlar de Nacho Vegas, costa d’associar la figura d’un artista com Morrissey al món del futbol. No fa el perfil. Però probablement fent servir la mateixa ambigüitat que ha utilitzat durant les 3 últimes dècades per vendre la seva música, imatge i sexualitat, en Mozzer també ha amanit la seva discografia amb referències futboleres. Començant per la foto que teniu a l’esquerra, que correspon a la sessió que li va fer el fotògraf Gino Sprio a Berkshire per al seu segon disc en solitari, ‘Kill Uncle’ (1991). O acabant per la portada que afegim avui a la nostra col.lecció, Chygrynskiys: tot i que es diu igual que una cançó dels Stranglers (adorats per l’actual seleccionador anglès Stuart Pearce), ‘Dagenham Dave’ és un single composat per Morrissey l’any 1995, per al disc ‘Southpaw Grammar‘. A la portada d’aquest àlbum, curiosament, sortia la foto d’un altre esportista: el boxejador Kenny Lane. Però al single ‘Dagenham Dave’ el protagonista era un futbolista. L’heu reconegut, o necessiteu tornar a mirar la portada que encapçala aquesta entrada? Voleu que us doni una pista? A banda de jugador, després va ser entrenador… i va seure a la banqueta del Barça! El teniu? No? Més pistes? Va guanyar una lliga com a tècnic culé… i va perdre una final de Copa d’Europa. Ara sí? O posem la cançó, a veure si us aclariu les idees…?

Us ha agradat la cançó? Té el seu què, no? En fi, al que anàvem: el poca-solta que ensenya la llengua a la fotografia no és un altre que un joveníssim Terry Venables! Sembla que la fotografia va ser feta al 1964, quan tenia només 22 anyets i jugava al Chelsea, però veient la samarreta blanca que duu en la imatge, em sorgeix una pregunta: li devien fer en un partit amb la selecció? Precisament en aquell 1964, Venables va jugar els seus dos únics partits com a internacional absolut amb Anglaterra: el 21 d’octubre, a Wembley, en un empat davant Bèlgica (2-2); i el 9 de desembre del mateix any, a l’Olímpic d’Amsterdam, un altre empat davant Holanda (1-1). Però buscant a internet la samarreta de la selecció anglesa d’aquell any, el coll també era blanc, i de pic, i no com la fotografia de la portada…

england tshirt.jpg

La solució al misteri? Doncs me l’ha donat avui el mateix Venables en una breu conversa telefònica no exempta de problemes de cobertura: “aquesta fotografia me la van fer quan jugava al Chelsea. Era en pretemporada, un dia que van obrir l’entrenament a periodistes i fotògrafs. A la imatge porto una samarreta d’entrenament, i per això no la reconeixies”. Ah, amic! Ara ho entenc! I recordes qui te la va fer? “Impossible! Hi havia una cinquantena de fotògrafs, i han passat molts anys. Ens estaven fent fotografies i els vaig treure la llengua. Va ser molt divertit, i tothom va riure molt”. I cóm va ser que Morrissey va triar aquesta imatge per a la portada de ‘Dagenham Dave’? Et va demanar permís? “No, jo no en sabia res. Ho vaig saber quan diversa gent va començar a dir-me que sortia a la portada d’un disc de Morrissey. Si ni tan sols èrem amics! Però em va agradar la idea. I la cançó també m’agrada. M’agrada molt la música. Si és bona, tant me fa l’artista o l’estil”. Sàvia filosofia musical, mister. A més, a la seva vida vosté ha gravat diverses cançons, oi? “I tant que sí. I no sé si recordaràs una vegada, quan entrenava al Barça, que vaig anar a un programa de TV amb La Trinca, i vaig cantar ‘I’ve Got You Under My Skin’ amb una orquestra de 24 membres!”. Sí senyor!! Tot i que jo era molt petit i tinc records difusos, però sí que he vist aquelles imatges anys després. Però encara tinc una darrera pregunta, senyor Venables; per què Morrissey el va triar a vosté per a la portada d’un single que ni tan sols parla de futbol? “Molt senzill. Jo vaig néixer a Dagenham, a l’est de Londres, com el protagonista de la cançó”. Ves per on! Quines coses té en Mozzer! I abans d’acabar amb la conversa telefònica, en Terry encara m’ha confirmat una altra cosa. I és que, curiosament, al llibre ‘Morrissey, scandal & passion‘, l’autor David Brett explica que la festa de llençament del disc, l’any 1995, es va fer al nightclub  Scribes West de Kensington. I sabeu qui era el llavors propietari d’aquella sala? Terry Venables, és clar…

SNF2932D-380_814225a.jpg

Sí, el marrec que aplaudeix Venables és el petit Pep Guardiola… 

‘Dagenham Dave’, però, no és l’únic intent de portada futbolera que ha fet Morrissey a la seva carrera musical. En voleu una de bona? En diverses ocasions, el cantant ha manifestat que un dels seus grans herois de tots els temps era, ni més ni menys, l’enorme George Best. Doncs pel que sembla, en plena època dels brillantíssims Smiths, Morrissey va voler que Best sortís a la portada d’un dels singles més memorables de la banda de Manchester, ‘The Boy With The Thorn In His Side’. Lamentablement, el futbolista es va negar, i al final en Mozzer va triar una curiosa foto en ple salt de l’escriptor Truman Capote (una tria que tampoc seria gens estranya, oi…?)

truman capote.jpg

I com que, encara que sembli mentida, les referències futboleres a la vida de Morrissey són unes quantes més, i no us vull prendre més temps, quasi que per avui ho deixarem aquí. Però voleu saber de quin equip és en Mozzer, o a quins futbolistes ha rendit homenatge a les seves cançons i concerts, o amb quin d’ells manté amistat? Doncs jo de vosaltres no em perdria la pròxima entrega de l’Orella de Chyrgynskiy. Ben aviat, a les seves pantalles (d’ordinador)…

—————————————————————————————————————————————————-

PD: Des d’aquí vull enviar una forta abraçada a un antic protagonista i col.laborador de luxe de l’Orella de Chyrgynskiy, el futbolista del Granada i ex de l’Espanyol Moisés Hurtado, que aquests dies ha passat per un dels pitjors tràngols que pot patir una persona. Molts ànims, Moi!

PD2: Ara fa uns dies, Cesc Fàbregas va participar en la gal.la dels premis Brit Awards, uns dels més importants de la música britànica. Al costat de la cantant de Pussycat Dolls Nicole Scherzinger, i amb la gràcia que el caracteritza, el futbolista d’Arenys va anunciar el premi a l’artista revelació, que va ser per a Ed Sheeran: