Morrissey i futbol (2): icona pop… i fan del United?

escut Morrissey FC.jpg

En l’anterior entrega de l’Orella de Chygrynskiy, us parlava de la portada futbolera que va fer Morrissey per al single ‘Dagenham Dave’. I us deia que les vinculacions de l’excantant dels Smiths amb el futbol eren nombroses i diverses, així que avui volia repassar-ne unes quantes. Les primeres preguntes que podrien sorgir en plantejar la relació Morrissey-futbol serien: realment a en Mozzer li agrada l’esport rei? I si és així, de quin equip és? I, com tot ell, ambdues qüestions tenen una resposta força ambigua…

morrissey.jpg

El cert és que trobem molts arguments que defensen les simpaties de Morrissey cap al Manchester United (al marge d’aquesta foto a Old Trafford, on llueix samarreta dels seus adorats New York Dolls). Per començar, l’herència familiar. El seu pare era fan dels Red Devils, i de fet, quan Mozz tenia 10 anys, la família es va traslladar a viure al 384 de Kings Road, a prop de l’estadi d’Old Trafford. Sembla que, per tot plegat, Morrissey visitava de tant en quant l’estadi del United, i alguna vegada ha declarat (venint d’ell, mai podem saber del cert si parlava seriosament o amb ironia) que al seu certificat de naixement posava ‘Lloc de naixement: Old Trafford’.  Al 1988, l’ex Smiths també va assegurar a una entrevista amb la revista musical NME que una vegada es va comprar un barret del United per 12 xílings, i que un lladregot li va robar i va fugir corrent amb el barret. Pobre Mozzer; potser aquest episodi li devia inspirar per fer alguna de les seves meravelloses lletres melodràmatiques…

326.jpg

Com ja us apuntava en l’última entrada, Morrissey ha declarat en diverses ocasions que un dels seus herois de tots els temps va ser l’enorme George Best. I per això, va intentar que la portada del single de 1985 dels Smiths ‘The Boy With The Thorn In His Side’ fos una fotografia del futbolista del Man United. Malauradament, Best no va voler, i vam haver d’esperar 2 anys més a veure’l a una altra portada futbolera de la que ja us vaig parlar en el seu dia: el disc de The Wedding Present anomenat com el genial futbolista de Belfast. Morrissey, però, sí que va rendir tribut a d’altres futbolistes del United. Sense anar més lluny, a un altre dels grans mites d’Old Trafford: Eric Cantona. L’any 1995, a la revista Q, va declarar la seva admiració pel personatge, arran de l’incident del futbolista amb un seguidor del Crystal Palace que us vaig explicar a la portada del single ‘Kung Fu’ d’Ash: en aquesta entrevista, Morrissey assegura que quan va veure per TV cóm Cantona volava per donar una puntada de karate al seguidor rival, es va posar a udolar com un llop davant el televisor, absolutament excitat. A més, defensava absolutament al futbolista francès, assegurant que el seu atac al seguidor del Crystal Palace va ser una glamourosa reacció de defensa pròpia feta des de la lucidesa, i que en la intimitat, tothom aprovava el que havia fet Cantona. Posteriorment, el mateix Cantona va explicar a la revista de futbol ‘Four-Four-Two’ que era seguidor dels Smiths, fins i tot abans d’anar a viure a Manchester per fitxar pel United. Amb tot, però, els homenatges a Cantona no s’acaben aquí. Encara impactat per l’incident de Cantona al camp del Palace, aquell mateix 1995, durant la gira de ‘Boxers’, Morrissey cantava i llençava al públic panderetes amb les inscripcions ‘Eric’, o directament, ‘Cantona’. I en el documental que va ilustrar aquella gira (‘Introducing Morrissey’), una de les primeres imatges era un jove que llegia una revista. I de qui era la imatge que es veia a la contraportada? Comproveu-ho vosaltres mateixos, en el segon 15 d’aquest video…

Roys_Keen.jpg

 Però els homenatges de Morrissey al Manchester United no s’acaben aquí: precisament, un dels companys d’Eric Cantona en aquell United dels anys 90 també va ser ressenyat en un single de l’etapa en solitari del ja excantant dels Smiths. Amb una portada de reminiscències també futboleres, el single ‘Roy’s Keen‘ del disc ‘Maladjusted’ (1997) tenia un nom que jugava, obviament, amb la similitud fonètica del nom del migcampista dels Red Devils Roy Keane. De fet, en algun concert, Morrissey canviava la lletra de la cançó per dir “never seen a keener midfielder” (“mai he vist un migcampista més aplicat”). La cançó va ser utilitzada als títols de crèdit del documental ‘As I See It’, dedicat al futbolista irlandès…

DuncanEdwards-205x300.jpg I encara un altre tribut cap als diables vermells per sumar a les teories sobre les simpaties de Morrissey cap al Man United: l’any 1989, en una altra aparició a la revista NME, Mozzer feia una llista dels seus 10 músics de Manchester favorits de tots els temps. I, de manera irònica, va situar en el nº11 a Duncan Edwards. No, no s’estava referint a algun membre de cap banda mancuniana, sino al malaurat futbolista del Manchester United que va morir, juntament amb bona part del llegendari equip dels ‘Busby Babes’, en aquell desgraciat accident aeri a Munic, el 6 de febrer de 1958. Llavors Morrissey tenia només un anyet de vida, però lògicament, va anar creixent a una ciutat profundament marcada pel dolor d’aquella tragèdia. I segurament per aquells records de la infantesa, l’any 2004, va publicar una cançó de tribut: es tracta de ‘Munic Air Disaster, 1958′, que va ser publicada com a cara B del single ‘Irish Blood, English Heart’. A la cançó, Morrissey diu “Els estimem, plorem per ells, desafortunats nois de vermell; tant debò hagués marxat amb ells, on la mare natura els fa el llit; els trobem a faltar, cada nit els besem, amb les seves cares fixades als nostres cervells…”

Amb tots aquests arguments de la defensa, semblaria gairebé irrefutable assegurar que Morrissey és seguidor del Manchester United. Però a l’Orella ens agrada ser justos, així que encara hem d’escoltar els arguments del fiscal. I això serà ben aviat. Per aquesta nit, s’ajorna la sessió. Poden aixecar-se, senyories…

84270548-noel-gallagher.jpg

PD: Per que quedi tot ben lligadet en aquesta entrada tan mancuniana, us recomano que li doneu un cop d’ull a l’entrevista que dissabte passat va emetre la BBC, de marcat flaire orellaire: Noel Gallagher (que com sabreu perfectament és gran fan del Manchester City) entrevistant al davanter del seu equip, i gran heroi personal d’aquest que us escriu: el gran, l’únic, l’incomparable… Mario Balotelli! Impagables els moments en què confirma i/o desmenteix molts dels seus incidents extraesportius més famosos, i quan Noel li pregunta per algunes de les bandes més importants de la història de Manchester com Joy Division, Stone Roses o, precisament, The Smiths… i súper Mario no té ni fava de qui són (minut 11’30” del següent vídeo). Punk rock!

2 comentaris

  • Senyor Pin

    28/03/2012 17:09

    Ignasi, primerament, felicitats pels teus articles, són del que no hi ha. En segon lloc, a veure si tú saps de quin equip de futbol és el David Bowie, en algún lloc he llegit que era del Manchester United, és cert?

  • itrapero

    20/05/2012 23:12

    Moltes gràcies, Senyor Pin! Disculpa el retard en la resposta, perquè darrerament he tingut l’Orella una mica inactiva. Desconec el que em preguntes, i la veritat és que capbussant-me per la xarxa sí que he vist algun comentari assegurant que és del United, però també hi ha qui diu que és del Crystal Palace, o fins i tot del Chelsea. Sé que l’afició de Manchester cantava ‘Neville, Neville’ amb la tonada del ‘Rebel, Rebel’, però no sé si hi té res a veure. El que sí que he trobat és que de petit va jugar a futbol a l’escola, amb The Burnt Ash Juniors Football Team: http://www.bowiewonderworld.com/faq.htm :) Salut, futbol & r’n’r!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús