Arxiu del mes: juliol 2012

Apunts de futbol al festival BBK (Glasvegas, Bloc Party, The View…)

diumenge, 22/07/2012

IMG_4947.JPG

Cóm va la vida, Chygrynskiys? Abans de res, volia agrair-vos als moltíssims lectors d’aquest bloc que vau ajudar amb les vostres votacions i suggeriments a fer l’Eurocopa de les Cançons. Al final l’experiment, fruit d’una idea impulsiva, va ser força interessant i ens va ajudar a tots plegats a descobrir un munt de bandes poc conegudes d’arreu d’Europa que demostren que hi ha vida musical (i molta) més enllà de les agendes i les rutines de la indústria discogràfica estatal i anglosaxona (bàsicament, anglesa i americana, com ha passat tota la vida). A tot això, cal dir que Espanya va guanyar la final a Irlanda per un ajustadíssim 11-10, seguint la línia d’igualtat que heu marcat durant tota la competició amb els vostres gustos, criteris i vots. Gràcies, doncs, i aprofito per explicar-vos també una altra notícia en què els vostres vots són imprescindibles. Com haureu vist a l’enllaç ubicat al costat dret d’aquest bloc, L’Orella de Chygrysnkiy aspira a ser escollit el millor espai en la categoria d’esports als Premis Blocs Catalunya 2012. Així que, si ho considereu oportú, podeu donar el vostre vot fins al 10 de setembre, registrant-vos de manera gratuïta al lloc web dels organitzadors des premis, Stic.cat. Gràcies per avançat, i a seguir gaudint del futbol i la música!!

IMG_5011.JPG Vinga, deixem els publirreportatges i l’autobombo i entrem en materia! No hi ha dubte que entre les moltes activitats que es poden fer en aquesta època de l’any, una de les més atractives és la nombrosa oferta de festivals musicals que tenim ben a prop. Sense anar més lluny, el passat cap de setmana coincidien dos dels festivals més importants que es fan a l’estat: Benicàssim i el Bilbao BBK Live. Servidor i amics ens vam apropar a cobrir el festival biscaí per diferents mitjans, i aprofitant l’avinentesa, torno també amb unes quantes històries per a l’Orella de Chygrynskiy. I la primera fa referència a James Allan, cantant de Glasvegas, i exfutbolista professional…

james-allan-footballer-stirling-albion-glasvegas-pix.jpg

No sé si sereu fans dels Glasvegas, però el cert és que aquesta banda escocesa es va fer un lloc entre els millors discos de l’any 2008 amb el seu notable i homònim debut. James Allan havia fundat el grup amb el seu cosí Rab Allan, a més del baixista Paul Donoghue i la bateria Caroline McKay (que treballava a una botiga de discos però mai abans havia tocat cap instrument). I el cert és que el rock va ser la salvació per a aquest cantant amb pinta de Joe Strummer. Quan van fundar Glasvegas al 2003, Allan continuava jugant al futbol, i 3 anys després, la seva vida va donar un tomb radical quan va abandonar la carerra de futbolista i el mític creador de Creation Records Alan McGee (que els va veure en un concert al que va anar amb el membre dels Libertines Carl Barat) va descobrir la seva banda i li va donar l’empenta definitiva per fer-la coneguda a tot el món. Enrere quedaven anys i anys de córrer darrere una pilota per la gespa dels camps de 2ª i 3ª divisió escocesa…

40-sm.jpg

James Allan (que en un primer moment de la seva carrera futbolísitca es feia dir Jim Cunnings) era un extrem esquerre habilidós i tècnic, però alhora irregular i poruc. I és que el seu futbol més aviat fi no acabava d’encaixar amb els rudes fonaments del futbol escocès. Molts dels que el van veure jugar coincideixen en dir que era un futbolista que en un primer moment impressionava per les seves habilitats, però que a mida que passaven els partits es desinflava com la gasosa. I així, no ens ha d’estranyar que la seva trajectòria futbolística estigui marcada pels constants canvis de club: Abronhill United (96-97), Falkirk FC (97-98), Dunipace (98-99), Cowdenbeath (99-2001), East Fife (01-02), Queen’s Park (02-03), Gretna (03-04), Stirling Albion (04-05) i finalment, Dunbarton, on es va retirar al 2006. Entre els moments culminants de la seva carrera, l’ascens de 3ª a 2ª escocesa que va assolir amb el Cowdenbeath o l’any amb el Queen’s Park en què va ser nominat al premi al millor jugador de la Third Division. Els seguidors de l’East Fife, a més, recorden també especialment un partit que perdien 1-0 al descans davant el Dumbarton, i que Allan va capgirar a la 2ª part amb 2 gols i dues assistències, fins al 4-1 final.

54.jpg

Curiosament, Allan és seguidor del Celtic de Glasgow, mentre la resta de membres de Glasvegas són del Rangers. Per això ha admès alguna vegada que “intentem no parlar de futbol, perquè si no, encara ens dissoldríem”. Nascut a Glasgow, va créixer a prop de Celtic Park, i l’afició del seu pare pels catòlics de Glasgow el va fer seguidor verd-i-blanc. Segons va revelar a SkySports, el seu primer partit va ser un Celtic-Borussia de Copa de la UEFA el 19 de setembre de 1987. Als seus 8 anyets, als darrers minuts del partit, i amb empat a un al marcador, al petit James li van entrar ganes de pixar, i just quan el seu pare se’l va endur, Derek White va marcar el gol de la victòria, que el seu pare i ell van escoltar des dels lavabos. Coses que passen… Pel que explicava ell mateix, el seu futbolista preferit de tots els temps és el futbolista del Celtic Andy Walker (fins al punt que menjava iogurts de cirera només per imitar al seu ídol), per bé que per afinitats amb el seu joc i posició al camp, Allan també confessa que admira l’incombustible Ryan Giggs. Per descomptat, el jugador que més detesta jugava al Rangers, el mític Graeme Souness, tot i que no té problemes a admetre la seva qualitat. I, com no podia ser d’una altra manera, a la discografia de Glasvegas s’amaguen referències futbolístiques, com ara la més òbvia (tot i que el tema central de la cançó és un assassinat racista)…

Bloc+Party.jpg Entre d’altres grups, en aquest festival BBK vaig tenir l’oportunitat de conversar amb els anglesos Bloc Party. Si voleu detalls estrictament musicals, esteu ben atents al pròxim número de la revista Rockzone. Però ja posats, vaig aprofitar per interessar-me pels gustos futbolístics de la banda, començant pel cantant Kele Okereke, que durant el festival va portar una samarreta dels Lakers: No m’agrada el futbol, ni els futbolistes, ni els seguidors. Excepte Ashley Cole, és un bon paio. Bé, no ho sé, potser ni tan sols Ashley Cole”. Enmig dels riures, però, el guitarra Russell Lissack contraataca: “A mi sí que m’agrada el futbol. Sóc de l’Arsenal, perquè de petit vivia a prop de l’estadi, en el mateix barri, a uns 10 minuts caminant”. I la resta de la banda? “En Mark és aficionat del Borneumouth, perquè va néixer allà” (el mateix bateria de Bloc Party ho explicava en aquesta entrevista). “I a en Gordon li agrada el futbol, però crec que no és fan de cap equip en especial”. I teniu la oportunitat de seguir partits de futbol mentre esteu de gira? “No massa, perquè sempre estem embolicats en mil històries. Però el nostre manager ens ha convidat a veure el partit entre els Galaxy i el Reial Madrid quan la gira torni a Estats Units. Pot ser divertit”. Doncs gairebé tant com les vostres cançons…

IMG_5001.JPG

Aquest noi que veieu a la foto amb la samarreta suplent de l’Athletic no és cap membre d’alguna de les bandes locals que també van tocar al Bilbao BBK Live, sino que es diu Pete Reilly, i és guitarra dels escocesos The View. Els membres de la banda no només són fans del futbol, sino que a més van protagonitzar una anècdota ben curiosa. De nen, en Pete havia estat davanter d’un jove equip escolar de futbol a Dundee, el Dryburgh Athletic, on també havia jugat el germà del cantant Kyle Falconer, Ronnie. Al 2010, un director d’aquesta escola de futbol va robar 1.500 lliures, provocant problemes econòmics per pagar viatges i equipacions. Com a agraïment al seu passat en aquesta escola, la banda va decidir comprar equipacions noves per als nens i patrocinar el que ara s’ha convertit en l’equip més famós d’aquesta barriada de Dundee, que surt en alguns dels videoclips de The View…

the view dundee fc.jpg

Us han agradat les noves històries de l’Orella de Chygrynskiy? Doncs a què espereu per votar als Premis Blocs Catalunya 2012, Dimitros? Que se us oblida tot… ;D

*Per cert, des d’aquest humil espai, el meu suport al manifest signat per desenes de professionals del periodisme musical contra les darreres mesures del Govern espanyol referides a l’aplicació de l’IVA en materia cultural. Per molt que a alguns polítics els incomodi o els faci por, LA CULTURA NO ÉS UN LUXE.

Eurocopa de les Cançons: Espanya – Irlanda (la gran final!)

dilluns, 2/07/2012

Flag-Pins-Spain-Ireland.jpg

Dimitros, en aquest país petit i esquizofrènic en el que vivim, avui és nit de celebracions per a uns, d’estar emprenyats per a altres, i d’indiferències per a un tercer grup de gent entre els que m’incloc. Seria bonic poder viure triomfs així amb una selecció que sentis com la teva, i més veient el potencial que podria tenir (5 catalans avui a l’onze de Del Bosque, i un altre més a la banqueta que seria titular en qualsevol selecció), però com que no és moment ni espai per fer futbol-ficció, centrem-nos en el que realment importa aquesta nit. I és que ha arribat el gran dia! Després de 3 setmanes de competició, i 28 cançons i bandes escoltades de 16 països europeus, ja tenim aquí la gran final de l’Eurocopa de les Cançons de l’Orella de Chygrynskiy!! Amb els vostres vots heu decidit que Espanya i Irlanda optin al títol en aquesta 1ª edició, així que aquí van les propostes que us faig. Tractant-se de la gran final, us exposo 3 cançons diferents de cada aspirant, i heu de donar-li 6 punts, 5, 4 , 3, 2, i 1, de la que us hagi agradat més fins la que menys. Perquè us ho podeu prendre amb calma, us dono fins divendres per votar! Gràcies a tot per participar i haver fet possible aquest joc amb les vostres votacions (una setentena ben bona), gaudiu de les darreres 6 bandes que us proposo, i tant de bo alguna d’elles us hagi robat el cor com per que la incorporeu en la vostra llista de bandes a escoltar. Gaudiu del futbol, de la música i de la vida, Chygrynskiys!

ESPANYA

1) GUADALUPE PLATA ‘Lorena’

Si teniu l’oportunitat, aneu a veure algun concert de Guadalupe Plata (el pròxim cap de setmana toquen al Festival Cruïlla de Barcelona, sense anar més lluny). Perico de Dios (guitarra i veu), Carlos Jimena (bateria) i Paco Luis Martos (baix) són d’Úbeda, Jaen, però podrien ser d’algun poble perdut a la llera del riu Mississipí. I és que el seu blues-rock brut, àrid i contundent el podrien signar els clàssics del gènere o artistes contemporanis de l’altra banda de l’Atlàntic com els grandiosos Black Keys…

[youtube Es9YeUqtB1M nolink]

2) DOBLE PLETINA ‘Música Para Cerrar Las Discotecas’

Canviem absolutament de registre i ens ubiquem en terrenys de pop directe i d’aire ingenu. Sorgits de les cendres del grup de versions barceloní Abrevadero, Marc Ribera i Laura Antolin van formar Doble Pletina. Acompanyats per Francina Ribes, Jaume Cladera i Cati Bestard, fan composicions pròpies senzilles i que enganxen, envoltades d’exquisides portades d’estètica pop…

[youtube WG1rXPyZzRM nolink]

3) HOLA A TODO EL MUNDO ‘A Movement Between These Two’

Per estètica i pel seu anglès, la primera vegada que un escolta a Hola A Todo El Mundo podria pensar que són una banda indie anglesa, sueca o americana, de l’estil Fanfarlo, I’m From Barcelona o Edward Sharpe And The Magnetic Zeros. Però aquest sextet amb nom de poema de Walt Whitman són madrilenys, i fan grans cançons amb mil i un matisos, incorporant instruments de corda i vent al seu so polièdric…

[youtube rDSN4sPdRKI nolink]

IRLANDA

1) THE MINUTES ‘Black Keys’

Formats al 2006 a Dublin, The Minutes no van editar el seu àlbum de debut fins a 2011. I és que després de fer-se un nom a l’escena local amb un directe molt enèrgic, se’n van anar a Nova York a gravar ‘Marcata’, on treuen foc per les guitarres. Indie rock incendiari, que els ha permès girar ja al costat de bandes com The Strokes, Von Bondies, Pigeon Detectives o els High Flying Birds de Noel Gallagher…

[youtube pEPmp5Wv9uo nolink]

2) FUTURE KINGS OF SPAIN ‘Venetian Blinds’

Aquests dublinesos es van retirar al 2009, després de gairebé una dècada de donar-li una volta de full al rock alternatiu inspirat en les bandes universitàries americanes dels 90. I és que amb les cançons de Future Kings Of Spain et pot semblar que estàs escoltant a Dinosaur Jr., Yo La Tengo, Sonic Youth o Weezer. Potser a tots ells anava dedicat  el seu Ep de 2004 ‘Les Debemos’…

[youtube Xzoz5o1SZBI nolink]

3) JAPE ‘At The Heart Of All This Strangeness’

Recordareu que a les semifinals d’aquesta Eurocopa de les Cançons, la proposta irlandesa que us vaig fer van ser The Redneck Manifiesto. Doncs el seu baixista Richie Egan té aquest projecte paral.lel: a Jape, Egan deixa anar els vessants més electrònics i acústics de la seva percepció musical, en composicions que disten bastant de la seva altra banda. I els premis al millor àlbum irlandès de 2008 i 2011, les actuacions a Glastonbury o les versions que li fan The Racounteurs o Soulwax semblen bons avals per a la seva música…

[youtube DZ_stDSkDM4 nolink]

—————————————————————————————————

Apunts musicals de l’Eurocopa (i 4):

Avui no ha tingut la seva millor nit, però no hi ha dubte que el meu adorat Mario Balotelli (més pel seu estil de vida punk que pròpiament pel seu futbol) ha estat un dels homes d’aquesta Eurocopa. Amb 3 gols, és un dels 6 futbolistes que s’han repartit el pitxitxi del torneig (per cert, el líder d’assistències ha estat el meu altre gran ídol Andrei Arshavin, i jugant només 3 partits…), i en la celebració del segon gol contra Alemanya ens va deixar una de les imatges inoblidables del torneig. Per ell, van aquestes tres cançons (bastant horribles, tot sigui dit, tot i que el títol de la primera té gràcia: el ja mític missatge ‘Why Always Me’…):

[youtube B3QhmA6E1uQ nolink]

[youtube JslNr7efh5I nolink]

[youtube KIbTXHPESBE nolink]