Eurocopa de les Cançons: Espanya – Irlanda (la gran final!)

Flag-Pins-Spain-Ireland.jpg

Dimitros, en aquest país petit i esquizofrènic en el que vivim, avui és nit de celebracions per a uns, d’estar emprenyats per a altres, i d’indiferències per a un tercer grup de gent entre els que m’incloc. Seria bonic poder viure triomfs així amb una selecció que sentis com la teva, i més veient el potencial que podria tenir (5 catalans avui a l’onze de Del Bosque, i un altre més a la banqueta que seria titular en qualsevol selecció), però com que no és moment ni espai per fer futbol-ficció, centrem-nos en el que realment importa aquesta nit. I és que ha arribat el gran dia! Després de 3 setmanes de competició, i 28 cançons i bandes escoltades de 16 països europeus, ja tenim aquí la gran final de l’Eurocopa de les Cançons de l’Orella de Chygrynskiy!! Amb els vostres vots heu decidit que Espanya i Irlanda optin al títol en aquesta 1ª edició, així que aquí van les propostes que us faig. Tractant-se de la gran final, us exposo 3 cançons diferents de cada aspirant, i heu de donar-li 6 punts, 5, 4 , 3, 2, i 1, de la que us hagi agradat més fins la que menys. Perquè us ho podeu prendre amb calma, us dono fins divendres per votar! Gràcies a tot per participar i haver fet possible aquest joc amb les vostres votacions (una setentena ben bona), gaudiu de les darreres 6 bandes que us proposo, i tant de bo alguna d’elles us hagi robat el cor com per que la incorporeu en la vostra llista de bandes a escoltar. Gaudiu del futbol, de la música i de la vida, Chygrynskiys!

ESPANYA

1) GUADALUPE PLATA ‘Lorena’

Si teniu l’oportunitat, aneu a veure algun concert de Guadalupe Plata (el pròxim cap de setmana toquen al Festival Cruïlla de Barcelona, sense anar més lluny). Perico de Dios (guitarra i veu), Carlos Jimena (bateria) i Paco Luis Martos (baix) són d’Úbeda, Jaen, però podrien ser d’algun poble perdut a la llera del riu Mississipí. I és que el seu blues-rock brut, àrid i contundent el podrien signar els clàssics del gènere o artistes contemporanis de l’altra banda de l’Atlàntic com els grandiosos Black Keys…

[youtube Es9YeUqtB1M nolink]

2) DOBLE PLETINA ‘Música Para Cerrar Las Discotecas’

Canviem absolutament de registre i ens ubiquem en terrenys de pop directe i d’aire ingenu. Sorgits de les cendres del grup de versions barceloní Abrevadero, Marc Ribera i Laura Antolin van formar Doble Pletina. Acompanyats per Francina Ribes, Jaume Cladera i Cati Bestard, fan composicions pròpies senzilles i que enganxen, envoltades d’exquisides portades d’estètica pop…

[youtube WG1rXPyZzRM nolink]

3) HOLA A TODO EL MUNDO ‘A Movement Between These Two’

Per estètica i pel seu anglès, la primera vegada que un escolta a Hola A Todo El Mundo podria pensar que són una banda indie anglesa, sueca o americana, de l’estil Fanfarlo, I’m From Barcelona o Edward Sharpe And The Magnetic Zeros. Però aquest sextet amb nom de poema de Walt Whitman són madrilenys, i fan grans cançons amb mil i un matisos, incorporant instruments de corda i vent al seu so polièdric…

[youtube rDSN4sPdRKI nolink]

IRLANDA

1) THE MINUTES ‘Black Keys’

Formats al 2006 a Dublin, The Minutes no van editar el seu àlbum de debut fins a 2011. I és que després de fer-se un nom a l’escena local amb un directe molt enèrgic, se’n van anar a Nova York a gravar ‘Marcata’, on treuen foc per les guitarres. Indie rock incendiari, que els ha permès girar ja al costat de bandes com The Strokes, Von Bondies, Pigeon Detectives o els High Flying Birds de Noel Gallagher…

[youtube pEPmp5Wv9uo nolink]

2) FUTURE KINGS OF SPAIN ‘Venetian Blinds’

Aquests dublinesos es van retirar al 2009, després de gairebé una dècada de donar-li una volta de full al rock alternatiu inspirat en les bandes universitàries americanes dels 90. I és que amb les cançons de Future Kings Of Spain et pot semblar que estàs escoltant a Dinosaur Jr., Yo La Tengo, Sonic Youth o Weezer. Potser a tots ells anava dedicat  el seu Ep de 2004 ‘Les Debemos’…

[youtube Xzoz5o1SZBI nolink]

3) JAPE ‘At The Heart Of All This Strangeness’

Recordareu que a les semifinals d’aquesta Eurocopa de les Cançons, la proposta irlandesa que us vaig fer van ser The Redneck Manifiesto. Doncs el seu baixista Richie Egan té aquest projecte paral.lel: a Jape, Egan deixa anar els vessants més electrònics i acústics de la seva percepció musical, en composicions que disten bastant de la seva altra banda. I els premis al millor àlbum irlandès de 2008 i 2011, les actuacions a Glastonbury o les versions que li fan The Racounteurs o Soulwax semblen bons avals per a la seva música…

[youtube DZ_stDSkDM4 nolink]

—————————————————————————————————

Apunts musicals de l’Eurocopa (i 4):

Avui no ha tingut la seva millor nit, però no hi ha dubte que el meu adorat Mario Balotelli (més pel seu estil de vida punk que pròpiament pel seu futbol) ha estat un dels homes d’aquesta Eurocopa. Amb 3 gols, és un dels 6 futbolistes que s’han repartit el pitxitxi del torneig (per cert, el líder d’assistències ha estat el meu altre gran ídol Andrei Arshavin, i jugant només 3 partits…), i en la celebració del segon gol contra Alemanya ens va deixar una de les imatges inoblidables del torneig. Per ell, van aquestes tres cançons (bastant horribles, tot sigui dit, tot i que el títol de la primera té gràcia: el ja mític missatge ‘Why Always Me’…):

[youtube B3QhmA6E1uQ nolink]

[youtube JslNr7efh5I nolink]

[youtube KIbTXHPESBE nolink]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús