Apunts de futbol al festival BBK (Glasvegas, Bloc Party, The View…)

IMG_4947.JPG

Cóm va la vida, Chygrynskiys? Abans de res, volia agrair-vos als moltíssims lectors d’aquest bloc que vau ajudar amb les vostres votacions i suggeriments a fer l’Eurocopa de les Cançons. Al final l’experiment, fruit d’una idea impulsiva, va ser força interessant i ens va ajudar a tots plegats a descobrir un munt de bandes poc conegudes d’arreu d’Europa que demostren que hi ha vida musical (i molta) més enllà de les agendes i les rutines de la indústria discogràfica estatal i anglosaxona (bàsicament, anglesa i americana, com ha passat tota la vida). A tot això, cal dir que Espanya va guanyar la final a Irlanda per un ajustadíssim 11-10, seguint la línia d’igualtat que heu marcat durant tota la competició amb els vostres gustos, criteris i vots. Gràcies, doncs, i aprofito per explicar-vos també una altra notícia en què els vostres vots són imprescindibles. Com haureu vist a l’enllaç ubicat al costat dret d’aquest bloc, L’Orella de Chygrysnkiy aspira a ser escollit el millor espai en la categoria d’esports als Premis Blocs Catalunya 2012. Així que, si ho considereu oportú, podeu donar el vostre vot fins al 10 de setembre, registrant-vos de manera gratuïta al lloc web dels organitzadors des premis, Stic.cat. Gràcies per avançat, i a seguir gaudint del futbol i la música!!

IMG_5011.JPG Vinga, deixem els publirreportatges i l’autobombo i entrem en materia! No hi ha dubte que entre les moltes activitats que es poden fer en aquesta època de l’any, una de les més atractives és la nombrosa oferta de festivals musicals que tenim ben a prop. Sense anar més lluny, el passat cap de setmana coincidien dos dels festivals més importants que es fan a l’estat: Benicàssim i el Bilbao BBK Live. Servidor i amics ens vam apropar a cobrir el festival biscaí per diferents mitjans, i aprofitant l’avinentesa, torno també amb unes quantes històries per a l’Orella de Chygrynskiy. I la primera fa referència a James Allan, cantant de Glasvegas, i exfutbolista professional…

james-allan-footballer-stirling-albion-glasvegas-pix.jpg

No sé si sereu fans dels Glasvegas, però el cert és que aquesta banda escocesa es va fer un lloc entre els millors discos de l’any 2008 amb el seu notable i homònim debut. James Allan havia fundat el grup amb el seu cosí Rab Allan, a més del baixista Paul Donoghue i la bateria Caroline McKay (que treballava a una botiga de discos però mai abans havia tocat cap instrument). I el cert és que el rock va ser la salvació per a aquest cantant amb pinta de Joe Strummer. Quan van fundar Glasvegas al 2003, Allan continuava jugant al futbol, i 3 anys després, la seva vida va donar un tomb radical quan va abandonar la carerra de futbolista i el mític creador de Creation Records Alan McGee (que els va veure en un concert al que va anar amb el membre dels Libertines Carl Barat) va descobrir la seva banda i li va donar l’empenta definitiva per fer-la coneguda a tot el món. Enrere quedaven anys i anys de córrer darrere una pilota per la gespa dels camps de 2ª i 3ª divisió escocesa…

40-sm.jpg

James Allan (que en un primer moment de la seva carrera futbolísitca es feia dir Jim Cunnings) era un extrem esquerre habilidós i tècnic, però alhora irregular i poruc. I és que el seu futbol més aviat fi no acabava d’encaixar amb els rudes fonaments del futbol escocès. Molts dels que el van veure jugar coincideixen en dir que era un futbolista que en un primer moment impressionava per les seves habilitats, però que a mida que passaven els partits es desinflava com la gasosa. I així, no ens ha d’estranyar que la seva trajectòria futbolística estigui marcada pels constants canvis de club: Abronhill United (96-97), Falkirk FC (97-98), Dunipace (98-99), Cowdenbeath (99-2001), East Fife (01-02), Queen’s Park (02-03), Gretna (03-04), Stirling Albion (04-05) i finalment, Dunbarton, on es va retirar al 2006. Entre els moments culminants de la seva carrera, l’ascens de 3ª a 2ª escocesa que va assolir amb el Cowdenbeath o l’any amb el Queen’s Park en què va ser nominat al premi al millor jugador de la Third Division. Els seguidors de l’East Fife, a més, recorden també especialment un partit que perdien 1-0 al descans davant el Dumbarton, i que Allan va capgirar a la 2ª part amb 2 gols i dues assistències, fins al 4-1 final.

54.jpg

Curiosament, Allan és seguidor del Celtic de Glasgow, mentre la resta de membres de Glasvegas són del Rangers. Per això ha admès alguna vegada que “intentem no parlar de futbol, perquè si no, encara ens dissoldríem”. Nascut a Glasgow, va créixer a prop de Celtic Park, i l’afició del seu pare pels catòlics de Glasgow el va fer seguidor verd-i-blanc. Segons va revelar a SkySports, el seu primer partit va ser un Celtic-Borussia de Copa de la UEFA el 19 de setembre de 1987. Als seus 8 anyets, als darrers minuts del partit, i amb empat a un al marcador, al petit James li van entrar ganes de pixar, i just quan el seu pare se’l va endur, Derek White va marcar el gol de la victòria, que el seu pare i ell van escoltar des dels lavabos. Coses que passen… Pel que explicava ell mateix, el seu futbolista preferit de tots els temps és el futbolista del Celtic Andy Walker (fins al punt que menjava iogurts de cirera només per imitar al seu ídol), per bé que per afinitats amb el seu joc i posició al camp, Allan també confessa que admira l’incombustible Ryan Giggs. Per descomptat, el jugador que més detesta jugava al Rangers, el mític Graeme Souness, tot i que no té problemes a admetre la seva qualitat. I, com no podia ser d’una altra manera, a la discografia de Glasvegas s’amaguen referències futbolístiques, com ara la més òbvia (tot i que el tema central de la cançó és un assassinat racista)…

Bloc+Party.jpg Entre d’altres grups, en aquest festival BBK vaig tenir l’oportunitat de conversar amb els anglesos Bloc Party. Si voleu detalls estrictament musicals, esteu ben atents al pròxim número de la revista Rockzone. Però ja posats, vaig aprofitar per interessar-me pels gustos futbolístics de la banda, començant pel cantant Kele Okereke, que durant el festival va portar una samarreta dels Lakers: No m’agrada el futbol, ni els futbolistes, ni els seguidors. Excepte Ashley Cole, és un bon paio. Bé, no ho sé, potser ni tan sols Ashley Cole”. Enmig dels riures, però, el guitarra Russell Lissack contraataca: “A mi sí que m’agrada el futbol. Sóc de l’Arsenal, perquè de petit vivia a prop de l’estadi, en el mateix barri, a uns 10 minuts caminant”. I la resta de la banda? “En Mark és aficionat del Borneumouth, perquè va néixer allà” (el mateix bateria de Bloc Party ho explicava en aquesta entrevista). “I a en Gordon li agrada el futbol, però crec que no és fan de cap equip en especial”. I teniu la oportunitat de seguir partits de futbol mentre esteu de gira? “No massa, perquè sempre estem embolicats en mil històries. Però el nostre manager ens ha convidat a veure el partit entre els Galaxy i el Reial Madrid quan la gira torni a Estats Units. Pot ser divertit”. Doncs gairebé tant com les vostres cançons…

IMG_5001.JPG

Aquest noi que veieu a la foto amb la samarreta suplent de l’Athletic no és cap membre d’alguna de les bandes locals que també van tocar al Bilbao BBK Live, sino que es diu Pete Reilly, i és guitarra dels escocesos The View. Els membres de la banda no només són fans del futbol, sino que a més van protagonitzar una anècdota ben curiosa. De nen, en Pete havia estat davanter d’un jove equip escolar de futbol a Dundee, el Dryburgh Athletic, on també havia jugat el germà del cantant Kyle Falconer, Ronnie. Al 2010, un director d’aquesta escola de futbol va robar 1.500 lliures, provocant problemes econòmics per pagar viatges i equipacions. Com a agraïment al seu passat en aquesta escola, la banda va decidir comprar equipacions noves per als nens i patrocinar el que ara s’ha convertit en l’equip més famós d’aquesta barriada de Dundee, que surt en alguns dels videoclips de The View…

the view dundee fc.jpg

Us han agradat les noves històries de l’Orella de Chygrynskiy? Doncs a què espereu per votar als Premis Blocs Catalunya 2012, Dimitros? Que se us oblida tot… ;D

*Per cert, des d’aquest humil espai, el meu suport al manifest signat per desenes de professionals del periodisme musical contra les darreres mesures del Govern espanyol referides a l’aplicació de l’IVA en materia cultural. Per molt que a alguns polítics els incomodi o els faci por, LA CULTURA NO ÉS UN LUXE.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús