Arxiu del mes: setembre 2012

Música a la grada (1)

dimarts , 25/09/2012

PHOTO_16064955_173471_30114638_ap.jpg

Cóm anem, Chygrynskiys? Abans de res, volia agrair-vos el suport i les votacions que han permès que L’ORELLA DE CHYGRYNSKIY sigui FINALISTA dels PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012! Aspirem a guanyar el premi en la categoria d’esports, juntament amb 2 altres blocs germans del diari ARA (‘Ruc-bi català‘, d’en Ferran Vital, i ‘ARA Bàsquet‘, d’Àlex Gozalbo), així com també ‘Al Contracop‘, de Marc Busquets. El pròxim divendres 5 d’octubre, a Reus, es farà la gal.la on es revelaran els guanyadors; i només el fet de ser-hi ja fa molta il·lusió, ens escullin o no (per descomptat, us incloc a vosaltres; sense el vostre feedback, comentaris, crítiques i suggeriments, això no seria possible, per molt hippy-flower xirucaire que hagi sonat això; en el fons, només és una tapadera per dir-vos dissimuladament que accepto donatius per sobornar al jurat…)

Fet aquest preàmbul, anem de cara a barraca. Avui vull encetar una nova secció: Música a la Grada. A no ser que tingueu la gràcia i la sang orxatada de José Montilla, si mai heu estat a un camp de futbol haureu entonat un munt de càntics per animar el vostre equip. Si navegueu per internet, és fàcil trobar estudis antropològics, sociològics i/o lingüistics realment interessants sobre el tema (per exemple, aquest; o aquest; o també aquest…). La meva intenció en aquest nou espai de l’Orella de Chygrynskiy és anar recollint algunes de les moltes cançons que canten els aficionats dels estadis de futbol d’arreu del món, i buscar el tema original del que provenen. I és que, qui ho diu que el futbol i la cultura són móns oposats…?

1) YOU’LL NEVER WALK ALONE

Comencem pel clàssic entre clàssics; el tòpic entre tòpics; l’himne més emocionant que podreu escoltar en un estadi de futbol. Si li heu donat al ‘play’ al video precedent i no teniu la pell de gallina, quasi que no cal que continueu llegint. Servidor ha tingut l’immens privilegi d’escoltar-lo a Anfield i a Celtic Park, i encara se’m posen els pèls de punta només de recordar-ho. Aquesta cançó de suport és ben pròpia dels estadis del Liverpool i del Celtic, però també molts altres clubs l’han adoptat com a pròpia, pel seu enorme potencial emotiu (des del Feyenoord, al Borussia Dortmund o fins i tot el F.C. Tokyo!). Molts artistes han cantat aquesta cançó: des de Judy Garland a Frank Sinatra, passant per Elvis, Bob Dylan, Aretha Franklin, Johnny Cash o, fins i tot, la Tokyo Ska Paradise Orchestra o els punks The Adicts. I tot i que habitualment se li atribueix el seu origen a Gerry & The Pacemakers (banda de Liverpool que la va fer popular, propiciant que els aficionats ‘Reds’ la introduïssin als estadis de futbol), la cosa ve de més lluny. En realitat aquesta peça va ser composada per Richard Rogers i Oscar Hammerstein per al musical de 1945 ‘Carousel’, i és una cançó d’amor i dol en què Nettie Fowler, cosina de la protagonista Julie Jordan, li canta per consolar-la per la mort del seu marit, Billy Biggelow (minut 3’35” del video):

2)  SEVEN NATION ARMY

D’un clàssic com ‘You’ll Never Walk Alone’ passem a un dels càntics més moderns, que s’ha incorporat als estadis als darrers anys. La història és ben curiosa. Com segurament ja sabreu, la cançó original és dels americans (i malauradament ja separats) The White Stripes, que la van publicar originalment al seu disc de 2003 ‘Elephant’. La cançó es va utilitzar com a himne del mundial d’Itàlia 2006 i de l’Eurocopa d’Àustria i Suïssa 2008, i també es fa servir en altres esports. Però sembla que va començar a ser utilitzada per l’afició del Bruges belga, en un partit de Champions a San Siro, el 22 d’octubre de 2003. Mentre els aficionats esperaven l’inici del partit a un bar, va sonar la cançó dels White Stripes i es van posar a cantar-la amb el típic ‘looo-lo-lo-lo-lo-loooo-loo’. L’afició del Bruges se la va fer seva, i quan la Roma va visitar el seu estadi en un partit d’Europa League el 15 de febrer de 2006, els supporters de l’equip italià la van escoltar i la van importar als estadis italians. Es va fer tan popular, que per això va ser escollida himne al Mundial d’Itàlia d’aquell mateix any, davant la incredulitat del mateix Jack White dels White Stripes…

3) LES TOREADORS

(el vídeo és una mica cutrongo, però em serveix per il·lustrar el càntic en qüestió. Als 45″…)

El futbol i la música clàssica tenen molta més relació del que alguns volen admetre. L’eterna disputa entre els que separen ‘alta’ i ‘baixa’ cultura salta pels aires amb molts càntics que escoltem als estadis de futbol, i aquest n’és un clar exemple. I és que, qui ens havia de dir que grups d’aficionats de futbol (a qui habitualment se’ls associa amb pocs coneixements culturals) adoptarien una peça de l’òpera ‘Carmen’ com a mètode de suport al seu equip? Estic parlant de ‘Les Toreadors’, suite nº1 de ‘Carmen’, del dramaturg francès Georges Bizet. Es tracta de la seva òpera pòstuma, estrenada el 3 de març de 1875, just 3 mesos abans de la seva prematura mort per un atac de cor, amb només 36 anys. Diuen que les males crítiques i el fracàs inicial de l’obra van tenir a veure amb la mort de Bizet, però el que és ben segur és que el dramaturg francès va marxar sense imaginar-se que ‘Carmen’ es convertiria en un gran èxit universal, ni que un segment d’aquesta suite es faria ben popular a les graderies del llavors inexistent Camp Nou (1’06” del video)…

Encara amb moltes altres cançons a la recàmera que aniré publicant en pròximes entregues, com sempre us animo a fer les vostres aportacions i suggeriments! Quines cançons heu cantat a un estadi de futbol per animar el vostre equip? Proposeu-ne a través dels comentaris o del twitter!

————————————————————————————————–

PD: La primera post-data ja fa dies que la volia posar, i sempre se m’oblida. El bon amic Uri Rodríguez em va passar aquesta foto de Leo Messi tornant d’una concentració amb la selecció argentina, portant una samarreta… de Freddy Mercury! S’haurà aficionat a Queen de tant cantar el ‘We Are The Champions’…?

Messi-aeropuerto-espanol-Freddy-Mercury_OLEIMA20120816_0062_15.jpg

PD2: I la segona postdata, per al burrot de Liam Gallagher. Com potser ja heu vist aquesta setmana, dimarts passat el cantant de Beady Eye i ex-Oasis va estar al Santiago Bernabeu animant al seu Manchester City en el partit de Champions. I pel que diuen, es va perdre el millor, perquè va marxar al tram final del partit, poc abans que arribessin els 3 darrers gols del matx (tot i que alguns asseguraven que l’havien expulsat de l’estadi, sembla que això no està confirmat). Ara, mentre s’hi va estar, sembla que s’ho va passar prou bé…

Gareth David (Los Campesinos!): el cantant indie i futbolista anglès que volia jugar amb Malta…

dijous, 6/09/2012

IMG_0600.JPG

L’any 2006, uns amics de la Universitat de Cardiff, a Gal·les, van muntar un grup, amb un nom de broma inspirat en les classes de castellà d’un dels fundadors, Neil Turner. A l’estil dels Ramones, i seguint la conya, tots els membres de la banda es feien dir amb el nom de pila i el ‘cognom’ Campesino. Al 2008, van editar el seu debut ‘Hold On, Now Youngster‘, un troç de disc d’indie-pop de guitarres per ballar i saltar com si el món s’acabés l’endemà. Estic ben segur que molts de vosaltres us haureu tornat bojos com servidor en alguna nit d’hedonisme desenfrenat quan ha sonat aquest himne impepinable:

Des de llavors, Los Campesinos! han editat 4 discos, s’han fet un nom a l’escena de pop independent internacional i han fet mil i una gires que els han portat moltes vegades per casa nostra. Aprofitant el seu concert a Barcelona amb els molt recomenables Dry The River aquest passat dimarts 4 de setembre, vaig quedar amb el cantant de la banda, Gareth David Paisey, per que m’expliqués la seva enorme passió pel futbol. Ens vam trobar a la sala Music Hall a primera hora de la tarda, just abans que fessin la prova de so per al concert de la nit, i durant més de mitja hora vam mantenir una agradable i apassionada conversa futbolera en què el qüestionari que m’havia preparat va saltar pels aires. Welton Rovers, Manchester United, City, Barça, Madrid, Cristiano, Messi, Guardiola, Mourinho, Tito Vilanova, la selecció anglesa, el conflicte selecció espanyola vs. seleccions catalanes, Toni Cascarino, Brian Clough, Paul Scholes… mil i un temes per anar enllaçant, en un clima cordial i divertit, i que va començar per una anècdota que em feia morir de curiositat…

F1010035.JPG

 

La primera vegada que vaig saber que èreu fans del futbol va ser en el concert en què us vaig fer aquestes fotos, a l’Apolo, al Primavera Sound 2010. Tu vas sortir a tocar amb una samarreta de la selecció de Malta!

Oh, increïble! Va ser molt divertit, perquè en aquell concert vaig baixar a cantar entre el públic, i just el noi que tenia al costat era de Malta i em va dir que estava encantat que jo portés aquella samarreta. Ara m’he engreixat i la samarreta ja no em queda igual de bé com fa 2 o 3 anys! (riures)

 

Per què Malta???

Quan tenia 17 o 18 anys, amb els meus amics ens vam adonar que mai arribaríem a ser futbolistes professionals, que era el que ens hauria agradat. Vam pensar un pla per anar-nos a viure 5 anys a Malta, obtenir la nacionalitat, i arribar a ser internacionals amb ells, perquè eren un país petit i sense massa potencial futbolístic! Per què Malta i no un altre país? En aquella època, Anglaterra va jugar un partit contra Malta. No recordo si era amistós o un partit de qualificació. Vam guanyar 2-1, i Richard Wright va debutar com a porter de la selecció.  Va cometre un penal i en va aturar un altre. Suposo que per aquell partit, i perquè no eren un país especialment glamourós pel que fa a futbol, em vaig fixar en Malta.

 

F1010022.JPG I pèr això et vas comprar aquella samarreta?

Sí. A més, estèticament era una samarreta bonica. Hi ha una cançó del nostre disc ‘Romance Is Boring’ que es diu ‘Plan B’…

 

‘Plan B’? No és ‘Plan A’?

Oi, sí! ‘Plan A’!

 

No et saps els noms de les teves pròpies cançons! Jaja!

Sí, sí, ‘Plan A’!! Jaja! En aquella cançó parlo d’aquesta història sobre jugar a futbol amb la selecció de Malta (lletra de la cançó)

Llavors, jugaves a futbol amb els teus amics o a nivell amateur?

Sí, encara ho faig! Jugo en un equip. Dissabte passat vam jugar i vam guanyar 3-1. El pròxim dissabte tenim partit, però estaré fora, tocant amb el grup. És molt frustrant perquè ara jugo de porter, i necessites tenir continuitat. Però l’entrenador és molt comprensiu. Ara fa poques setmanes vam tocar als festivals de Reading i Leeds, i com que tenia entrades gratis, se les vaig regalar als meus companys d’equip. No havien estat mai a un festival de rock, tenien cerveses gratis, veien els concerts des d’un costat de l’escenari… es van quedar impressionats. Així que sempre tinc el meu lloc garantit quan acabo les gires i torno a jugar (riures)

 

A quin equip jugues, i en quina categoria?

És una mica confús, perquè jo sóc aficionat del Welton Rovers, però jugo al Welton Rangers. No són rivals, perquè juguen en lligues diferents. Jo vaig jugar amb el Welton Rovers en el passat, però ara estic en lligues de menor categoria. La que em permet el meu estat de forma ara mateix (riures)

weltonrangers-gallery-976482.jpg 

El nostre amic Gareth és el segon de sota, començant per l’esquerra

I a quina categoria has arribat a jugar?

Es diu Midsomer set, i és com una desena divisió britànica. Vaig jugar un partit classificatori de prèvia per jugar la FA Cup. El futbol sempre ha estat la meva prioritat

 

Inclús per davant de la música?

Sí, i tant! Per descomptat que gaudeixo molt amb la música, i em sento molt afortunat de dedicar-m’hi i guanyar-me la vida, però el futbol per a mi és el nº 1

 

200986-209462-large.jpg Quan vas començar a interessar-te i a jugar a futbol?

Crec que va ser prou tard. Potser quan tenia 8 o 9 anys. Normalment els nens ja comencen a jugar als 5 o 6 anys. Sóc aficionat del Welton Rovers perquè era l’equip del meu pare, i vaig al camp des que era prou gran com per anar-hi sol i que la meva mare no estés espantada per si no tornava. I quan vaig començar a jugar, se’m donava prou bé. Jugava de davanter centre, i era com Gary Lineker: només marcava dins de l’àrea. Que ningú no esperés que fes una conducció de 20 metres per fer un gol, però si la pilota em queia dins de l’àrea, hi havia moltes opcions de que fos gol

 

Eres un ‘killer’ de l’àrea!

Sí! Quan tenia 12 anys, vaig començar a jugar a futbol amb adults, i jugava en el mateix equip que el meu pare, que llavors tenia uns 37 anys. Jo era el davanter centre, i ell era el defensa central. No molta gent ho aconsegueix. Va ser molt maco coincidir

 

Pobra la teva mare! Devíeu estar parlant tot el dia de futbol!

Sí! I la meva germana Kim, que també toca a Los Campesinos! Va acabar sabent de futbol, perquè no li quedava una altra opció!

 56835.jpg

220px-Manchester_United_FC_crest.jpg Tu i la major part dels membres de Los Campesinos! sou fans del Manchester United. Per què el United?

M’agradaria que hi hagués una raó! Tinc familiars que són aficionats del United, però també d’altres equips. Jo vaig néixer al 1985, i quan era un nen de 9 o 10 anys i em vaig començar a interessar pel futbol, el Manchester United era l’equip que guanyava títols. Els amics de l’escola també eren del United i jo també. Seria genial que hagués tingut un llegat familiar de generacions, però era simplement una moda. Sempre passa això a tot arreu. Ara els nens es fan del City i del Chelsea, i els homes 10 anys més grans que jo són del Liverpool. Quan el United juga malament em sento decebut, però l’equip que realment sento més pròxim i del que sóc soci és el Welton Rovers. Però està bé tenir un equip que puguis mirar a la TV, i sobre el que puguis parlar al pub, com el United.

 

Acostumes a anar a Old Trafford a veure partits del United?

Hi he estat diverses vegades. Fa un parell d’anys vaig fer el tour turístic d’Old Trafford quan em van entrevistar per a la revista del Manchester United. L’any passat, en el partit d’Europa League contra l’Ajax, una de les nostres cançons va sonar per megafonia a la mitja part. Ho estàvem veient per TV, i mentre entrevistaven l’exporter Edwin Van Der Saar, sonava de fons ‘By Your Hand’. Va ser molt emocionant! Els millors partits del United que he vist en directe són la final de la FA Cup de 1999 a Wembley, quan van derrotar al Newcastle per 2-0, i va ser el primer trofeu de l’any que van guanyar el trèvol de títols. I també vaig anar a la final de FA Cup, diria que al 2003 (de fet, va ser al 2004), contra el Millwall. Aquesta va ser menys emocionant, perquè vam guanyar fàcil 3-0.

Jason, lluïnt samarreta Red Devil, i Gareth defensant els Welton Rovers, al show de David Letterman, 

 RM-vs-Barc1.jpg

Així doncs, deus odiar al Barça, perquè sempre us guanya les finals de Champions…!

No, és difícil odiar al Barça. Crec que quant més guanyin, serà ménys difícil. Ningú pot competir amb ells. Quan juguen a aquest nivell, amb aquest futbol tan bonic, no pots enfadar-te amb ells. Només pots admetre que, actualment, la forma en què ells juguen és la manera que funciona. Això va per cicles. Arribarà un dia en què els equips trobaran la manera d’aturar-los. No sé cóm, i pot ser lleig. Pot significar una regressió del futbol 20 o 30 anys enrere per trobar la manera d’aturar el joc del Barça. Crec que aquest any la Liga serà especialment interessant després de la marxa de Pep, i el Reial Madrid amb moltes estrelles. Però tant Barça com Madrid semblen capaços de perdre partits tontos, i això deu ser molt frustrant per als aficionats. L’altre dia vaig veure el Madrid 3 –Granada 0. A Anglaterra pots veure un munt de partits de la lliga espanyola per TV. I és perfecte perquè són dissabte i diumenge a la nit. Així tenim els partits de la Premier durant el dia, i els de La Liga durant la nit!

Prefereixes el futbol del Barça o el del Madrid?

És difícil de dir perquè tinc debilitat per Cristiano Ronaldo, ja que va jugar al United. Ningú no pot dubtar cóm de bo és Leo Messi, però m’agradaria més una barreja de les habilitats de Messi amb el caràcter de Cristiano. Messi és sempre massa humil. Si mires enrere als grans futbolistes, Maradona tenia aquella arrogància, Eric Cantona també… i Messi això no ho té. I per descomptat que aquesta prudència, a la llarga, li està funcionant molt bé. Però quan Ronaldo brama mirant a cámera, o davant de la cara de l’àrbitre… com a fan del futbol, això és molt excitant. A tu no t’agrada això? Què en penses de Cristiano?

 cristiano_ronaldo-153.jpg

Buf! És clar que em sembla un futbolista meravellós, però no el puc soportar. M’agradava el punt d’arrogància de jugadors com Cantona o George Best, perquè ho feien amb gràcia. Però Cristiano és un egoïsta…

Suposo que en els temps en què està jugant Cristiano fan més fàcil que sigui més egoïsta, per tota l’atenció mediàtica, totes les càmeres apuntant-lo a ell… deu ser tan fàcil tornar-se com ell! Però potser gaudeixo una mica més veient els partits del Madrid perquè quan el Barça es posa 2-0 en el minut 15, el partit s’acaba. Però en els partits del Madrid sempre tinc la sensació que algú la pot espifiar. Per això, com a aficionat neutral del futbol, potser em diverteixen més els partits del Madrid. Vaig veure la final de la Supercopa, i va ser molt entretinguda i igualada!

Has sentit que Cristiano ara diu que està trist?

Sí, i ningú sap per què, oi?

 

No! Crec que quan va marxar del United per fitxar pel Madrid també va fer servir aquesta tàctica, oi?

Un dels rumors que he escoltat és que l’any passat tampoc va celebrar els gols contra el Granada, així que no sé si és quelcom que tingui a veure amb el Granada! (riures). També diuen que és perquè no està content de cóm han tractat Kaká. Demà passat toquem a Madrid i… coneixes a una presentadora de Real Madrid Tv que es diu Kay Murray?

featured-kay-murray-7511929.jpg

Doncs la veritat és que no

Bé, doncs el nostre guitarrista, en Tom, es va posar en contacte amb ella via twitter, i ella li va dir que li agraden Los Campesinos! Presenta un programa a Real Madrid TV i coneix tots els jugadors, i vindrà al nostre concert. Així que intentarem descobrir què passa amb Cristiano! (riures). I potser perd la seva feina per culpa nostra quan li diem a tothom! (riures)

 

Potser algun jugador del Madrid va al vostre concert

Oh, vaig sentir que a Xabi Alonso li agrada la música de guitarres, i també Esteban Granero, que ara ha marxat al Queen’s Park Rangers. Seria interessant. És molt excitant que un jugador amb el potencial de Granero vingui a jugar a Gran Bretanya. Crec que tindrà més oportunitats de lluir, perquè només de pensar que un equip fitxa un jugador del Madrid ja penses: “brillant!”. Serà increïble

 

Coneixes algun futbolista a qui li agradin Los Campesinos!

Mmm… deixa’m pensar. Si et dic la veritat… no! (riures) Crec que a Espanya també passa que la música de guitarres no acostuma a agradar als futbolistes. I no n’hi ha cap raó, perquè quan et converteixes en una estrella del futbol ets jove i és el moment en què a la gent normal comença a agradar-li aquest tipus de música. I també passa molt a l’inrevés. Així que es limiten a escoltar les cançons que sonen a les llistes, o r’n’b’ i coses així. Però està bé quan algú mínimament famós diu que li agrada la teva banda i tu t’emociones: “Increïble! Brillant!” (riures)

Ferguson vs Mourinho.jpg  

I què et sembla Mourinho?

També en sóc un gran fan.

 

Jo també, tot i que a vegades se li’n va la pinsa

T’agrada? Ho fa tot més interessant. Quan hi havia el Pep, eren dues figures tan meravelloses! No sé massa sobre Vilanova. Per descomptat que té la història al costat de Guardiola, però no sé massa sobre la seva personalitat. Ell cóm és?

 

Tito Vilanova? Potser és similar al Pep, però més contingut

Possiblement això canviï quan et situes en primera línia. La cosa més inusual de seguir al Manchester United és que sempre hem tingut el mateix entrenador des de fa molt de temps. Qualsevol aficionat del United de la meva edat només ha vist Ferguson com a entrenador. Quan arribi un nou entrenador i només estigui una o dues temporades, serà surrealista. Mourinho m’agradaria com a substitut de Ferguson. No hi ha moltes opcions més, però Mourinho m’agradaria perquè té el caràcter i aquesta passió palpable i evident per fer-ho. És un d’aquells personatges que fa gran el futbol. Jo sóc un gran fan de Brian Clough, i Mourinho és la seva versió moderna.

 

Són els punks del futbol. Com Cantona, Geroge Best…

Sí! Exactament! I el futbol necessita d’aquests personatges

 

379648312_001.jpg En una de les teves lletres (‘All Your Kayefabe Friends’) parles de Toni Cascarino! Per què?

Sí! Toni Cascarino és un dels primers futbolistes britànics que va marxa fora i va tenir èxit. A principis dels 90, quan ell va marxar, no hi havia hagut bons jugadors britànics que ho fessin. Fins i tot també avui en dia és molt estrany trobar-ne. N’hi ha ara mateix algun a la lliga espanyola? En vam enviar molts al Madrid, com McManaman, Woodgate, Owen… (riures). És poc usual. Cascarino va fer un parell de temporades dolentes a l’Aston Villa i al Celtic, i semblava que estava en decadència. Però va marxar a Marsella, i es va convertir en un heroi.  Va estar increïble, va marcar molts gols… i també va ser una altra figura controvertida: quan va arribar a Marsella, va tenir un afer sentimental amb una adolescent francesa. És un altre personatge del món del futbol. Ara Joey Barton també ha seguit el camí de Cascarino cap al Marsella, i confio que no desfaci la bona feina que va fer en Toni. Preferiria que a Marsella pensin que els britànics són com Cascarino, i no pas com Joey Barton

Quin futbolista de la història t’hauria agradat ser?

Mmmmm… Cascarino seria una opció. Jo era un gran fan d’Ole Gunnar Solskjaer, davanter molt infravalorat del Manchester United. Però crec que el meu futbolista preferit de tots els temps és Paul Scholes.

 

Oh! Doncs t’hi assembles!

(riures) Sí, i fa uns anys el meu cabell era 10 vegades més vermell! L’altre dia, en el partit contra el Southampton, el partit pintava fatal. I quan va sortir un jugador tan metòdic com Paul Scholes, tot va canviar. Ell ja té una edat, però va canviar el partit completament. I a més, ell era un jugador que abans marcava i donava assistències. I com també li va passar a Ryan Giggs, es va adonar que ja no podia seguir jugant el mateix rol. És sorprenent cóm i quan ho ha sabut fer. Teddy Sheringham també va anar endarrerint la seva posició, però ho va fer massa tard a la seva carrera. Igual que un altre jugador del United, Dwight Yorke, quan va marxar al Sunderland.  Scholes ho va saber fer a temps; o també Giggs, venint a jugar més al centre, i això els ha permès jugar dues o tres temporades més a bon nivell. Quan tens 12 o 13 anys, crec que és la època dela teva vida que més estimes a un jugador, d’una manera més innocent i mes sobreexcitada. I això és el que em va passar a mi amb Paul Scholes.

 ryan-giggs-paul-scholes-1.jpg

Has mencionat Ryan Giggs. Per a tu, que ets gal·lès, deu ser un orgull un jugador com ell

Oh, tothom es pensa que sóc gal·lès perquè hi visc, però en realitat vaig nèixer a Anglaterra. Vaig anar a viure a Gal·les per estudiar. És curiós, perquè tothom es pensa que som gal·lesos, i ho entenc perquè hi vivim. Quan a l’Eurocopa porto la samarreta d’Anglaterra la gent em diu “oh, pensava que eres gal·lès”. I jo els dic: “no, no sóc gal·lès. Sóc anglès!”. Ser aficionat de la selecció anglesa és una de les coses més tumultuoses i previsibles. Sempre passa el mateix. No és fàcil. Aquest estiu, quan Itàlia ens va eliminar a l’Eurocopa, estàvem a Pittsburgh, Pensylvania. Havíem d’anar a Brooklyn, i vam conduir 10 hores només acabar el concert per arribar a temps a veure el partit. Vam trobar un pub escocès, que en realitat estava regentat per anglesos. Vam veure el partit allà, però va ser tot tan previsible. Vam merèixer perdre molt abans de la tanda de penals. Però això tampoc ho va fer menys tràgic quan vam acabar perdent. És un sentiment que vosaltres haureu perdut amb l’èxit de la selecció espanyola (riures)

 

Bé, aquí ens passa una cosa curiosa, que potser és comparable a Gran Bretanya: teniu Anglaterra, Irlanda, Escòcia i Gal·les, i no sé si sentiu molta rivalitat. Aquí a Catalunya molta gent se sent diferent a Espanya, i això provoca molts conflictes. No sé si a Gran Bretanya aquesta rivalitat és igual.

Hi ha rivalitat, però és més… crec que a Espanya té més connotacions polítiques. A la Gran Bretanya hi ha Anglaterra, Escòcia, Irlanda i Gal·les i tothom ho reconeix. No sóc cap expert en història d’Espanya, però hi continua havent aquest conflicte, i això ho deu fer tot encara més difícil. Tu dones suport a la selecció espanyola?

 

És una situació molt estranya, perquè he tingut èpoques de tot: d’animar a Espanya, de voler que perdi, de que em sigui completament indiferent… a molta gent li passa aquí

És clar. I deus tenir amics que li donen suport i altres que no… deu ser molt confús. I deu provocar discussions i que la gent s’emprenyi.

 

Sí. A molta gent ens agradaria tenir una selecció catalana pròpia que sentíssim com a més pròxima, però les institucions no ho permeten. És un tema conflictiu i confús.

Suposo que la única cosa que s’hi assembla a la Gran Bretanya són els Jocs Olímpics, on competim tots en el mateix equip. I això preocupa a alguns irlandesos, escocesos i gal·lesos, perquè competir amb Gran Bretanya pot anar en detriment d’un futura selecció d’Escòcia, Irlanda o Gal·les. I la gent pot pensar que no existeixen, que només és Gran Bretanya i no Gal·les. Suposo que això deu ser una situacio similar a la que sentiu els catalans.

Abans em deies que, quan esteu de gira, teniu oportunitat de veure els partits del United o d’Anglaterra, oi?

Sí! Per sort, gràcies a internet. Als Estats Units és molt fàcil, perquè fan tots els partits de la Premier per TV. En una gira molt extensa que vam fer per allà, hi havia un partit de FA Cup entre el United i el Liverpool. Crec que era al migdia d’Anglaterra, així que em vaig posar el despertador a les 4 del matí per poder veure el partit (riures). I per internet sempre hi ha maneres de trobar els partits. Això és vital, perquè com t’he dit abans, el futbol és la meva prioritat. I tot i que m’encanta tocar i dedicar-me a la música, si no em deixés seguir els partits, no em sentiria feliç.

 

Així doncs, a la banda deveu parlar de futbol tota l’estona

Sí! Tenim un munt de coses en comú, però un dels temes és el futbol. En Neil, en Tom, en Jason i jo som del Manchester United. En Rob és del Newcastle. I un dels nois que viatja amb la banda és de l’Arsenal. No hi ha grans discussions, perquè  avui en dia hi ha bona relació entre el United i l’Arsenal, i ens respectem molt. Però sí, estimem el futbol i en parlem en tot moment.

loscamp_football_L210909.jpg I les noies de la banda?

No són aficionades al futbol, de cap manera, però s’hi interessen i hi entenen. Quan veiem partits de la selecció anglesa, venen i el miren amb nosaltres, perquè gaudeixen d’involucrar-se en l’ambient que es genera. I entenen el que significa per a nosaltres.

 

N00362513452123864_1091808t.jpg Què et sembla aquest nou Manchester United, amb Van Persie i tots els nous fitxatges?

Qualsevol dubte que hi podia haver amb el fitxatge de Van Persie es va desfer el passat cap de setmana, quan va fer un hat-trick. El tema principal ara és veure quina és la situació de Wayne Rooney, perquè és molt injust tot el que ha passat aquest estiu. Ell sempre serà un noi de constitució gran. Van Persie permet jugar d’una manera molt més directa i tradicional. I quan també tens jugadors com Antonio Valencia, que ha estat fantàstic aquestes últimes dues temporades, Shinji Kagawa, que té molta projecció, Ashley Young, Nani, o fins i tot Wellbeck, és més sensat posar Van Persie de davanter. Cal trobar la manera d’encaixar Rooney i Van Persie en aquest equip, amb la batalla d’egos que això suposarà. El gran problema de Rooney és que si hagués marxat, l’únic equip on podia anar era el Manchester City. Els únics equips que també s’ho podien permetre eren el Madrid i el Barça, però al Barça no encaixaria. El City té els calers, però això seria terrible.

 

I què et sembla aquest Manchester City? Torna a haver-hi molta rivalitat?

N’hi ha. Però més que res, permet als fans del City entrar en aquesta rivalitat, perquè abans eren un equip més petit. Ara, esperen guanyar. Conec aficionats del City, i per descomptat que estan excitats amb el seu equip. Però crec que molts d’ells continuen sense estar d’acord amb la manera en què ho han fet. Crec que per a algú que realment dedica molts anys seguint a un club de futbol, molt d’ells preferirien seguir uns anys lluitant en mitja taula i construir un equip al llarg dels anys, més que no pas així de sobte. És un cop de sort. És quelcom que va més enllà del futbol. No té sentit dir que no vols que passi, perquè està passant, i que anirà millor o pitjor, segons cóm ho vegis. Però crec que molts fans del City estaven acostumats a estar molt avall durant molt anys i estaven orgullosos de l’equip. Crec que és una mica arriscat el que fan, però això no importa quan tens un trofeu a les mans.

 

Vaig acabant, Gareth. Quan composes cançons, el futbol t’influeix? Hi ha lletres de les vostres cançons on en fas referències…

Sí, el futbol és un llenguatge que entenc, i amb el que sento que em puc comunicar prou bé (riures). Algunes vegades, metafòricament, si puc posar alguna referència,  ja em va bé. La gent que segueix a Los Campesinos! sap que som fans del futbol quan escolten les lletres, i crec que ho troben entretingut.

 

Sí, jo sempre he dit que tot a la vida és comparable o té una metàfora amb el mon del futbol!

Sí, i tant! I és per això que em resulta molt fàcil utilitzar-les.

 Los-Campesinos-Feature_2676649.jpg

I a quin estadi de futbol t’agradaria tocar amb Los Campesinos!?

Oh, guau! És una bona pregunta! Suposo… mmm… bé, el músic que porto dins em diu que qualsevol concert a un estadi acostumen a ser una merda (riures). Si ens convertíssim en una banda molt famosa, m’encantaria tocar a l’estadi del Welton Rovers, el West Clewes. Els donaríem un munt de diners, i podríem ser el nou Manchester City!

 

És molt gran?

No, només té una tribuna, i la resta és per a gent dempeus. Quan hi vaig, la dona que se n’encarrega sempre em diu: “quan vindreu a tocar un concert aquí?” Si algun dia fem un concert allà, serà increïble. 

 

 Welton_Rovers_stand___clubhouse_copyright.jpg

IMG_5285.JPG

Si t’ha agradat aquesta història o qualsevol altra de les que hagis llegit a l’Orella de Chyrgrynskiy, recorda que fins el pròxim dilluns 10 de setembre pots votar aquest espai als Premis Blocs Catalunya 2012, en la categoria d’esports. Només t’has de registrar de manera gratuïta en aquest enllaç: stic.cat. Moltes gràcies pel suport, Dimitros!