Música a la grada (2)

Borussia.jpg

Cóm va, Dimitros? Abans de res, comentar-vos que, finalment, a la gal.la del passat divendres a Reus dels Premis Blocs Catalunya 2012, la gespa estava molt alta i sense regar, el calendari no ens va afavorir, i l’àrbitre es va empassar 4 penals molt clars: “las imágenes están ahi, todo el mundo lo ha visto”, van ser les declaracions del segon entrenador de l’Orella de Chygrynskiy després de la gal.la. Això sí, la victòria final en categoria d’esports professional va ser per a un bloc germà del diari ARA: ‘Ruc-bi Català‘, d’en Ferran Vital. Felicitats per a ell, als companys del programa ‘Eureka’ de l’antiga COMRàdio (ara ‘Sapiència‘ a la renovada La Xarxa Ràdio), i a la resta de premiats! I gràcies a tots els que vau donar el vostre suport d’entre 16.000 votants i vau fer que aquest humil espai fos finalista entre 600 blocs participants als premis! I ara, a seguir amb el que de debò ens apassiona: el futbol i la música! Avui, amb la 2ª entrega de la secció ‘Música a la grada'; com sabeu, dedicada a recuperar alguns dels càntics que sonen als estadis de futbol i buscar-ne l’origen…

4) GO WEST

Comencem amb un càntic molt estès per tots els estadis del món (sense anar més lluny, als dos equips catalans de 1ª: Barça i Espanyol -als 54″), que té origens confusos i, com passava amb ‘You’ll Never Walk Alone’, amb un error popular força estès. I és que, segons sembla, algunes fonts asseguren que la primera afició a cantar-la en un estadi hauria estat la del Manchester United en la temporada 92-93, quan van guanyar la 1ª edició de l’actual Premier League. En aquell any, la cançó es va fer popular gràcies a la versió dels Pet Shop Boys (tot i que la cançó no és seva, com veurem de seguida), i els aficionats dels Red Devils la cantaven amb diferents lletres: quan marcaven el primer gol del partit, ‘1-0 to the champions’ (“1-o cap al campionat”), dedicades a jugadors en concret (‘Ooh Aah, Eric Cantona!’), o en d’altres moments ‘Stand Up For The Champions’ (“aixequeu-vos pels campions”):

Amb tot, ‘Go West’ va ser adoptada també per moltíssims altres equips; alguns, per animar al seu equip, com ara el West Bromwich Albion, l’Arsenal (copiant la fòrmula del United del ‘1-0 per a l’Arsenal’ quan feien el primer gol), el Nàpols, o fins i tot, com a himne del club: en alguns casos, fent remixes de la cançó com el Schalke, i en d’altres, cantat pels jugadors, com va fer el PSG de la temporada passada amb l'”Allez Paris Saint Germain” (no us perdeu el video, en què també canten els exblaugranes Motta i Maxwell). El ‘Go West’ també va ser himne al mundial d’Alemanya 2006, i també la fan servir els aficionats del Liverpool per reclamar justícia pels tràgics fets de la desgràcia de Hillsborough ’89, quan 96 aficionats dels ‘Reds’ van morir en un allau humà a la graderia…

La cançó, però, també la fan servir algunes aficions per cantar contra els rivals. Per exemple, amb una barreja de mala llet i sarcasme, els aficionats del Tottenham se la canten als veïns i grans rivals londinencs de l’Arsenal, per recordar-los el gran gol des del mig del camp de Nayim a l’últim minut de la pròrroga que els va fer perdre la final de la Recopa del 95 davant el Saragossa. No us perdeu Nayim disfressat com els Pet Shop Boys cantant aquest ‘Nayim From The Halfway Line’ en un programa de la TV britànica (minut 2’30” del vídeo)! A tot això, com us comentava al principi, a poc que coneixeu la música popular, sabreu pefectament que el ‘Go West’ no és cap cançó dels Pet Shop Boys, sino d’uns grans de la música disco dels ’70, els Village People…

5) SUGAR OI!

sugaroiwillwin2.jpg La següent cançó és una de les moltes propostes que m’heu fet arribar a través dels comentaris d’aquest blog o del meu compte de twitter. En aquest cas, en @Cesc_Simon em fa arribar aquesta cançó que de ben segur haureu sentit a molts estadis i potser no sabíeu de qui era, oi?. Doncs es tracta d’un tema dels Vanilla Muffins, un trio de punk de Basilea que mereixeria de per sí una entrada a l’Orella, ja que el futbol és molt present en la seva discografia (des de títols de discos, a cançons dedicades al Fulham o al seu estimat FC Basel, o concerts lluïnt samarretes d’equips de futbol; un dia m’hi posaré!). I tot i que haureu escoltat aquest càntic moltes vegades als camps de casa nostra, sembla que va ser l’afició de l’Aris de Salònica qui la va introduir per primera vegada als camps de futbol…

Per cert, com molt bé em matisa Adam a través dels comentaris d’aquest blog, el riff de la cançó dels Vanilla Muffins és un sampler de la cançó ‘Pop Goes The World’ dels canadencs Men Without Hats. Està inclosa en el tercer àlbum d’aquesta banda new wave, que te el mateix títol que la cançó en qüestió, i va ser publicat l’any 1987. Per tant, al César el que és del César, i hauríem d’atribuir-li l’orígen d’aquest càntic a la banda canadenca, tot i que l’afició de l’Aris la va adaptar a partir de la cançó del grup punk suís…

Men_Without_Hats-Pop_Goes_The_World.jpg

6) AÏDA

I si en el primer capítol de ‘Música a la grada’ acabàvem amb una peça del ‘Carmen’ de Bizet, avui ho fem amb una altra òpera: en aquest cas, es tracta d”Aïda’, de Giuseppe Verdi. Sense cap mena de dubte, una de les òperes més populars de la història, i sense anar més lluny, la que s’ha representat més vegades al Liceu de Barcelona (442 vegades). L’obra, de 4 actes, va ser un encàrrec del governador d’Egipte Ismail Pasha a Verdi, i es va estrenar el 24 de desembre de 1871 al Khedivial Opera House d’El Caire (amb uns mesos de retard, per culpa de la guerra franco-prussiana). A Catalunya, la primera representació va tenir lloc el 16 d’abril de 1876 al Teatre Principal de Barcelona. Entre les més famoses sopranos que han interpretat Aïda, Maria Callas o Montserrat Caballé. El fragment de l’òpera més universal i que va saltar als estadis de futbol és la Marxa Triomfal, que estic convençut que tots haureu cantat alguna vegada per celebrar les victòries del vostre equip…

 ——————————————————————————————————–

PD: La postdata d’avui, per al Clàssic. No, tranquils, no parlo del Barça-Madrid que es va jugar al Camp Nou, sino el que van disputar dues de les dives/petardes de la música comercial actual (i vulgars imitadores de la mestressa Madonna Louise Ciccone): i és que en els concerts que van fer aquest cap de setmana a Barcelona i Madrid, les senyoretes Lady Gaga (2’20” del vídeo) i Jennifer López també van protagonitzar una batalla de samarretes…

4 comentaris

  • Ferran Vital

    22/10/2012 23:00

    La gespa no estava alta, Ignasi! És que al rugbi es juga amb la gespa més crescuda per fer una mica de coixí quan anem per terra! I sobre els penals… els futboleros us queixeu per tot, simulant penals lesions i fent teatre en fantàstiques dramatitzacions!! Un bon placatge a temps us hauria estalviat taaant… i si no mira com se les gasten a la Premier o a la lliga escocesa. Allà no ploren per tot, hhehe!!

    Ara la part seriosa. El teu blog m’agrada molt, i és una llàstima que no hagi guanyat. Espero que en el futur, aquest gran espai de futbol i música rebi el premi que mereix. Per cert, aviam si t’animes i fas un especial dels himnes i cançons del rugbi, com per exemple “Swing low, Sweet Chariot”:

    http://www.youtube.com/watch?v=ToJIY1PjhM8

    Salut i fins aviat!!

  • itrapero

    07/11/2012 19:19

    jaja! Entèn, Ferran, que amb models com Mourinho, és molt temptador caure en l’excusa fàcil per justificar les pròpies derrotes… ;D Hòstia! Merci per la idea, però ja saps que els futboleros som molt cap-quadrats, i en principi al blog parlo exclussivament de música i futbol (tot i que no descarto un dia fer una excepció per buscar vinculacions musicals amb altres esports…)

    Salut i llibertat!! :)

  • adam

    13/02/2013 14:38

    La cançó dels vanilla muffins, és una versió de la men with out hats,- pop goes the world

  • itrapero

    18/02/2013 16:44

    Oh! Desconeixia aquest detall, Adam. Ara actualitzo i ho matiso. Moltes gràcies!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús