Rivers Cuomo (Weezer): el futbolista frustrat que va triomfar a l’indie… per tenir una cama massa llarga!

Hola, Dimitros! Abans d’entrar en matèria, deixeu-me agraïr-vos un cop més la fidelitat i el seguiment que li feu a l’Orella de Chygrynskiy, i sense la qual no seria possible que aquest espai s’hagi plantat per segon any consecutiu a la final dels Premis Blogs Catalunya que organitza Stic.cat. En concret, hi som en la categoria de blogs d’esports professional, al costat d’un altre blog del diari ARA (‘Ara Bàsquet‘, de l’Àlex Gozalbo), el tarragoní ‘Al Contracop‘, l’espai de motor ‘Competició.cat‘, i el magnífic ‘Tercera.cat‘ del company de La Xarxa Roger Sánchez, tot una referència en la Tercera Divisió de futbol de casa nostra. Tot un honor ser-hi. Aquest dissabte a les 20h, al Teatre Auditori de Granollers, es farà la gal·la de lliurament de premis.

 I ara sí, entrem de ple en la història que us he preparat avui. Recordo perfectament la primera vegada que vaig escoltar el disc de debut dels nord-americans Weezer: any 1.994, en la desapareguda botiga Virgin Megastore de Passeig de Gràcia amb Gran Via, a Barcelona, i possiblement fent campana d’alguna classe no massa estimulant a la facultat de filologia de Plaça Universitat. Era la primera botiga que oferia la possibilitat d’escoltar els discos allà mateix abans de decidir-te si te’l compraves o no. I sí, aquell me’l vaig comprar sense dubtar-ho. Aquelles guitarres power-pop, aquelles melodies infal·libles, aquella portada de color blau… tot plegat convidava a fer-li un lloc a la ja superpoblada prestatgeria de CD’s que tenia a casa dels meus pares. I no em vaig equivocar. Com tampoc ho van fer els centenars de milers de seguidors del grup que van convertir Weezer en una banda d’èxit en aquella escena de rock independent alternatiu acabada de sorgir en aquells anys després del boom de Nirvana. L’exitosa carrea de Weezer, però, mai hauria explotat si no fos per la curiosa història del seu cantant Rivers Cuomo. I és que, de no ser pels capricis de la naturalesa humana, potser ara estaríem parlant del futbolista de la selecció dels Estats Units Rivers Cuomo…

Aquesta fotografia que veieu és de Frank Cuomo, un jove italo-americà molt i molt aficionat al futbol, sostenint en els seus braços una pilota de futbol i al seu fill acabat de nèixer, Rivers. Un nom no massa habitual, i que alguns asseguren que era un homenatge d’aquest pare futbolero a la mítica estrella del Milan i la selecció italiana Gianni Rivera (també hi ha la teoria que podria homenatjar al crack brasiler Rivelino, però pels orígens italians del pare, sembla més versemblant la primera opció). Des de ben petit, en Frank va encomenar la seva passió al petit Rivers, que a més va haver de patir la separació dels seus pares quan només tenia 4 anys. Com que el trobava a faltar, molts dels dibuixos infantils del petit Rivers eren representacions de partits de futbol dedicats al seu pare. Al 1977, amb només 7 anyets, en una visita de Rivers a Nova York el seu pare se’l va endur a veure un partit del Cosmos… i va veure jugar Pelé!! (llavors futbolista de l’equip novaiorquès). L’esport rei, a més, també formava part de la vida quotidiana d’aquell nen, ja que va jugar en diversos equips des de ben petit. Però als 11 anys, la possibilitat de triomfar en el seu esport preferit es va veure frustrada; en una visita mèdica, el doctor que l’examinava va detectar que el petit Rivers tenia la cama esquerra 44 milímetres més curta que la dreta, i li va desaconsellar la pràctica del futbol. Allò va deixar-lo en shock, i després de 2 anys molt foscos, va descobrir el heavy metal, i li va canviar la vida. Quan 11 anys després el disc de debut de Weezer va triomfar, Rivers Cuomo va invertir part dels diners que va guanyar en una complicada operació que, un any i mig després, i després d’un llarg i dur procés de recuperació, li va permetre tornar a fer gires… i a jugar a futbol! Encara que fos a nivell amateur, Rivers Cuomo era feliç amb les seves dues passions: el futbol i la música. Ell mateix va explicar tot plegat en la cançó ‘Lover In The Snow’, del seu disc en solitari ‘Alone: The Home Recordings Of Rivers Cuomo’ (2007), on també ensenya el procés d’entrenament que va seguir per jugar un partit benèfic organitzat per la mítica jugadora dels Estats Units i doble campiona olímpica Mia Hamm. Un partit on Cuomo va marcar un gol, i va poder jugar al costat de jugadors com Alexi Lalas o el seu ídol, Landon Donovan:

 La passió futbolística del cantant de Weezer s’ha reflectit obertament durant tota la seva carrera. En la fotografia de l’esquerra, llueix una samarreta del Sheffield Wednesday anglès durant el procés de recuperació de la seva cama operada. Però no és la única samarreta de futbol que s’ha posat durant la seva carrera. A banda de ser soci durant anys de Los Angeles Galaxy (quan hi havia David Beckham, el cantant de Weezer va declarar que tenia una aura de magnitud que augmentava l’energia que hi havia a l’estadi on jugava), moltes vegades ha lluït la samarreta de la selecció dels Estats Units, a la que segueix amb passió (Un altre dia també parlarem tranquil·lament d’un altre seguidor d’aquesta selecció: el bateria de Rancid). Tant és així que al festival de Bonnaroo de 2010 on tocaven, van veure per pantalla gegant el partit contra Anglaterra (1-1) de la fase de grups del Mundial de Sudàfrica. Un mundial on Weezer va composar ‘Represent’, l’himne de la selecció dels EEUU en aquell campionat (fins i tot els jugadors la posaven al vestidor):

 A banda de fer aquest himne, Rivers Cuomo ja havia dedicat un altre tema a la selecció de futbol del seu país, ‘My Day Is Coming’, on cita a jugadors com Donovan, Dempsey, Cherundolo o Bocanegra en la lletra de la cançó:

Certament, l’esperança és l’últim que es perd quan tens una selecció que no guanya gairebé mai res, i el seu dia va arribar quan van derrotar Espanya en la semifinal de la Copa Confederacions 2009. Més samarretes especials per a Rivers Cuomo? La que portava en el vídeo ‘Undone – The Sweater Song':

La samarreta vermella escapulada és dels Tiburones Rojos de Veracruz. Sí, pot semblar molt estrany, però tot té una explicació. Endavant, Rivers:

 No és la única vinculació del cantant de Weezer amb el futbol mexicà, perquè en algun concert en aquell país va sortir vestint la samarreta verda de ‘La Tricolor’. I si parlem de samarretes de futbol i Weezer, no podem obviar el vídeo de ‘El Scorcho’, on el baixista Matt Sharp sortia amb la samarreta Kappa del Barça (sí, ha plogut bastant…):

L’afició dels components de Weezer pel futbol també s’ha vist reflectida durant la carrera de la banda altres vegades. Començant pel merxandatge de la banda, amb samarretes d’absoluta inspiració futtbolística, o també en més vídeoclips del grup, com ‘Photograph’ (on surten jugant a futbol) o ‘Say It Ain’t So’ (on els membres de la banda juguen a footbag, aquella piloteta petita de tela i plena de sorra que vas colpejant en grup sense que caigui a terra. Molt hippy tot plegat, certament…):

 Les múltiples vinculacions futboleres de Weezer i Rivers Cuomo (qui, per cert, ha assistit a 3 finals de Mundials de futbol) també ens portarien a parlar de partits benèfics al costat de l’actor indie Michael Cera (fotografia), el cantant Ted Leo o membres de Broken Social Scene, d’altres amb els fills del també apassionat del futbol Bob Marley, o amb l’internacional australià Steve Horvat aprofitant la gira de principis de 2013 pel país dels cangurs:

Continuaran les referències futbolístiques en les pròximes gravacions de Weezer i Rivers Cuomo? Temps al temps…

—————————————————————————————

PD: Un dia parlarem traquil·lament d’Eric Clapton a la secció de ‘Portades Futboleres’, però avui volia fer un petit apunt, aprofitant que divendres es compleixen 35 anys del que ara us explico: i és que, el 27 de setembre de 1978, el senyor ‘slowhand’ va esponsoritzar el partit de Copa de la UEFA entre el West Bromwich Albion (club del que era gran seguidor) i el Galatasaray turc. A més, va regalar una còpia d’or del seu disc ‘Slowhand’ a tots els futbolistes de l’equip anglès.

PD2: La segona postdata per a una sensacional banda catalana de soul i rythm’n’blues clàssic (a l’estil Ike & Tina, Etta James, Aretha…) que dilluns vinent treu al mercat el seu segon disc (‘Sometimes Too Much Ain’ Enough’): The Excitements. Si els heu vist alguna vegada en directe o vau escoltar el seu LP de debut ja sabreu perfectament l’energia i la intensitat de les seves cançons i la gran posada en escena sobre els escenaris. Però el que segurament no us hauríeu imaginat mai és que l’espectacular cantant Koko-Jean Davis… juga a futbol!! Pel que explica al seu compte de facebook, li agrada tant que hi juga dues vegades a la setmana. Pagaria per jugar un partit amb ella…

2 comentaris

  • josep margenat

    26/09/2013 18:49

    Grandissim el debut de weezer, si no m’erro el van presentar a la sala standar o bikini que estava a petar, Matt Sharp es va enamorar de barcelona i amb the rentals ho va fer saber.

    l orella rules, visca l orella!

  • itrapero

    10/12/2013 14:41

    jeje, merci! Recordo un concert de The Rentals a Razzmatazz fent de teloners de Blur, on va manifetsar aquest amor barceloní. Salut!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús