D.E.P. Manolo Escobar; adéu a un culer i mestre de la música kitsch

Mira que m’agrada la música kitsch, però entre els meus vinils i cassetes de Los Hermanos Calatrava, Las Grecas, Baccara i similars, crec que no tinc res de Manolo Escobar. Ell, però, em recorda també a la meva infantesa, perquè a la meva iaia Lolica li encantava; així, el cantant d’Almeria em transporta en aquells estius amb els amics jugant a futbol pels carrers de La Verneda, passant els mesos caniculars a casa l’àvia mentre els pares no agafaven les vacances. I com em passa amb altres músics com Peret (de qui sí que tinc algun single en vinil), potser no m’escoltaré la seva música a casa o l’Ipod, però si em posen una cançó seva en una nit de gresca o en alguna festa major, els peus començaran a fer la seva automàticament. Perquè la música d’aquest tipus d’artistes t’agradarà més o menys per estil sonor o per lletres, però és pura alegria. I si us sóc sincer, abans em posaré una cançó seva que una de Marina Rosell…

 La passió culer de Manolo Escobar possiblement s’expliqui perquè als 14 anys va emigrar amb la seva família a Barcelona. I entre el barri xinès i Badalona va ser on es va iniciar en el món de la faràndula. A més, a una sala de festes de Platja d’Aro va conèixer la seva dona, l’alemanya Anita Marx, amb qui ha estat casat gairebé 54 anys. Allà on va viatjar, va professar la seva passió pels colors blaugrana, i va participar fins al final de la seva vida en actes de penyes o de l’Agrupació de Veterans del Barça. Ara fa un parell d’anys, uns lladres li van robar mentre dormia a la seva casa de Benidorm; i entre els objectes robats hi havia la insígnia d’or i brillants del Barça que li va lliurar en el seu dia el llavors president blaugrana Enric Llaudet, fet que li va provocar un gran disgust. Un any després, durant un Barça – Athletic al Camp Nou, el president blaugrana Sandro Rosell li va entregar una nova insígnia, per rescabalar el robatori que havia patit.

A banda de seguidor culer, Manolo Escobar també era un gran seguidor de la selecció espanyola de futbol, i va cantar en la festa de celebració de l’Eurocopa de 2008 (i fins i tot jugadors com Valdés o Sergio Ramos van intentar mantejar-lo en acabar l’actuació). I, per descomptat, si parlem de vinculacions futboleres de Manolo Escobar, no podem oblidar aquell programa de futbol que va fer a Telecinco: ‘Goles son amores’. Sobredosi kitsch de ‘valors’ molt discutibles…

[dailymotion video/x16b1z_goles-son-amores-telecinco_sport nolink]

[dailymotion video/xd2d42_tengo-20-anos-goles-son-amores_lifestyle nolink]

En fi, mentre aneu a buscar el xampú anticaspa, us deixo la cançó que li va dedicar Manolo Escobar a la Barcelona que la va acullir de petit, amb extractes en català. Descansi en pau…

——————————————————————

PD: Em perdonareu (si no ho feu, tant me fa), però aprofitant aquesta entrada, avui a la postdata habitual us colaré una cançó futbolera dels meus adorats Hermanos Calatrava. Aaaaaahhhhhh, això és art, i tota la resta són collonades…

HERMANOS CALATRAVA – MARADONA, MARADONA

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús